Política 21/02/2022

El fantasma de la corrupció torna als bastions del PSC

El partit confia que el "desgast" electoral a l'Hospitalet i Cornellà sigui limitat

3 min
Dos agents de la Policia Nacional dilluns passat davant l’Ajuntament de Cornellà de Llobregat.

BarcelonaEl 12 de gener Manuel Bustos entrava a presó en compliment d’una pena de tres anys per haver retirat multes a familiars seus. No era la primera condemna de l’exalcalde socialista de Sabadell arran del cas Mercuri. I podria no ser l’última. Però el seu ingrés a Lledoners recordava que no fa tants anys el PSC vivia esquitxat per la corrupció. També amb casos com el Pretòria, que va esclatar en un altre feu socialista d’àmbit metropolità com és Santa Coloma de Gramenet. El partit reivindica que ha fet net d’aquella època -governa de nou a les dues ciutats-, però darrerament la justícia ha tornat posar el focus en bastions del PSC, amb investigacions obertes a l’Hospitalet i Cornellà de Llobregat . En paral·lel, l’Oficina Antifrau ha assenyalat possibles dietes irregulars de l’exalcalde de Sant Andreu de la Barca Enric Llorca, que el juliol va deixar el càrrec després de 26 anys per "motius personals".

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

A la direcció de Salvador Illa neguen "preocupació" pel recorregut d’aquests casos i rebutgen que es puguin assimilar a les causes de corrupció que van sacsejar el partit ara fa una dècada. "Estem parlant d’una altra lliga. Allà hi havia operacions urbanístiques que movien milions d’euros", defensa una veu socialista. En la causa de l’Hospitalet -que manté investigada l’alcaldessa, Núria Marín, el tinent d’alcalde Cristian Alcázar i l’exregidor Cristóbal Plaza, que va dimitir arran del cas-, la jutge indaga en una presumpta trama de desviament de subvencions al Consell Esportiu de la ciutat. I d’aquí parteix precisament la investigació a Cornellà, una peça separada per suposada contractació irregular i que dilluns es va saldar amb un total d’onze detinguts; entre ells, el tinent d’alcalde d’Economia, Sergio Fernández.

L’executiva del PSC, que ha ofert "màxima col·laboració" a la justícia, ha tancat files amb les explicacions que han donat tant l’alcalde de Cornellà, Antonio Balmón, com Marín, que defensen que no hi ha cap il·legalitat en les actuacions als respectius ajuntaments. Tanmateix, diversos dirigents admeten que "el soroll no ajuda" a la imatge del partit, en plena construcció de l’alternativa a a la Generalitat, ni sobretot de cara a les eleccions municipals del 2023. Si bé sostenen que la transcendència de les possibles irregularitats no és ara per ara prou gran com per perdre els governs als dos grans municipis afectats -on el PSC té majoria absoluta- ni tampoc a Sant Andreu de la Barca -Llorca ja no és alcalde-, les mateixes fonts admeten que hi pot haver un cert "desgast" o "càstig" a les urnes. Especialment, argumenten, per la campanya en contra que pugui orquestrar l’oposició i en concret ERC, que intenta guanyar terreny a l’anomenat cinturó roig. Els republicans, de fet, han demanat en dues ocasions la compareixença de Marín al Parlament, un fet que ha molestat al PSC.

"Volem que s’esclareixin els fets i quedi clara la innocència dels implicats perquè això pot tenir un cert efecte a les municipals", reconeix un càrrec, que admet que serà un "problema" si s’han de configurar llistes amb persones investigades. Marín, que també és la vicepresidenta del PSC i presidenta la Diputació de Barcelona, ja va demanar dijous a la jutge l’arxivament de la seva causa, desmarcant-se un cop més dels fets investigats i assegurant que va actuar per esclarir-los quan en va tenir coneixement. El seu entorn confia que la "contundència" dels seus arguments la deixi properament fora del cas.

L’amenaça del judici oral

El transcurs de les investigacions en els pròxims mesos serà clau en aquest sentit. Si s’arribés a obrir judici oral, per exemple, els estatuts del PSC impliquen la suspensió de militància dels afectats. "Si és així, prendrem les decisions pertinents", afirma un càrrec de la direcció, que no amaga que l’escenari seria llavors més complicat. Sigui com sigui, al partit s’agafen al pes de la marca socialista a l’àrea metropolitana -i l’absència d’alternatives fortes a l’oposició- per sostenir que les investigacions no seran decisives per a l’electorat a l’hora d’anar a votar. A l’Hospitalet, de fet, destaquen que en l’últim baròmetre municipal, publicat el gener, un 65,3% dels ciutadans aprova Marín -amb una nota mitjana de 5,7- i un 73,1% aprovava la gestió del seu govern.

stats