“Tenim molt clar que el que volem aconseguir no és altra cosa que la llibertat del nostre país”, va proclamar Paco Gas per megàfon davant els centenars de persones que s’havien concentrat al pavelló poliesportiu de Roquetes. Era l’1-O i feia pocs minuts que s’havien acabat les càrregues policials. Encara li tremolava la veu de ràbia. Aquelles paraules van ajudar a calmar els ànims dels manifestants i defineixen bé la seva trajectòria.
Fa més de cinquanta anys, l’actual alcalde de Roquetes ja formava part del PSAN, aquell partit de joves revolucionaris que va aglutinar independentistes històrics i de base. Gas va ser dels pocs referents independentistes en actiu a les Terres de l’Ebre. Al final dels vuitanta encapçala un nou projecte polític anomenat Catalunya Lliure i el 1991 és elegit regidor a l’Ajuntament de Roquetes. El següent mandat fa tàndem amb un regidor d’ERC i s’integra a l’equip de govern. Fa vint anys que milita a Esquerra i en fa gairebé quinze que és alcalde.
Però el seu vessant activista no s’ha fet notar només en l’àmbit polític. Ha liderat entitats vinculades a la cultura i el medi ambient. Als anys vuitanta, va formar part de la Coordinadora Antitransvasament, entitat que l’any 2000 es va integrar a la Plataforma en Defensa de l’Ebre i va aglutinar la massa social que s’oposava al Pla Hidrològic Nacional impulsat per José María Aznar. Avui també forma part del GEPEC, una de les entitats mediambientals que denuncien la massificació eòlica al sud del país.
El seu compromís amb l’1-O va ser absolut i avui se l’acusa d’haver cedit col·legis, d’haver-se identificat com a responsable dels centres electorals i d’haver incentivat a votar. És el tercer alcalde que va a judici, però podria ser el primer en actiu a ser inhabilitat quan conclogui el judici que ha començat aquesta setmana.
