40 ANYS DE LA MORT DE FRANCO
Política 21/11/2015

Les ferides del franquisme encara couen a Catalunya

Els historiadors destaquen la persistència ideològica i cultural del règim al país

Marc Toro
3 min
Les ferides del franquisme encara couen a Catalunya

BarcelonaMilers de plaques, 38 monuments, 26 creus, 20 relleus, gravats, inscripcions... I així fins a 3.647 símbols del règim franquista. Aquest és el recompte que el Memorial Democràtic va fer el 2010 en 185 dels 948 municipis catalans. Una estadística que evidencia com el rastre de la dictadura s’ha mantingut fins a l’actualitat a Catalunya. La simbologia franquista n’és la part més visible, però no és l’única. “El franquisme va deixar a Catalunya una herència ideològica i cultural”, confirma l’historiador Borja de Riquer, i n’explica el motiu: el sistema democràtic sorgit de la Transició no va saber “afrontar seriosament” el que va significar el franquisme.

Un dels resultats d’aquesta situació l’apunta el periodista i politòleg Lluc Salellas, autor del llibre El franquisme que no marxa (Edicions Saldonar): “Es va obviar la responsabilitat política de les persones que havien comandat el règim i no es va alterar el poder econòmic”. En el cas de Catalunya, explica Salellas, bona part de la classe empresarial que es va enfortir gràcies al franquisme “va sortir reforçada després de 40 anys de dictadura”. “Es tracta d’unes famílies que continuen tenint una gran presència en l’economia catalana”, afirma. Entre els casos documentats que s’inclouen al llibre hi ha el de Pedro Cortina Mauri (la Pobla de Segur, 1908 - Madrid, 1993), empresari, diplomàtic del franquisme i fundador de la companyia cervesera San Miguel, de la qual va ser vicepresident fins a la seva mort, l’any 1993; o l’exemple dels Suqué Mateu, del Grup Peralada: la propietària de les vinyes i el castell que dóna nom a l’empresa és Carme Mateu, filla del primer alcalde la Barcelona franquista, Miquel Mateu (Barcelona, 1898-1972). Els Carceller, els Lara Bosch, els Gay de Montellà, els Samaranch o els Trías Sagnier, entre d’altres, també van passar de la cúpula franquista a l’elit de la democràcia.

Salellas destaca que aquesta dinàmica és l’origen del que avui es coneix com a “portes giratòries” entre la política i el món empresarial. “Les maneres d’actuar del franquisme s’han arrossegat fins ara”, confirma l’advocat, historiador i president de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes.

També en política? Per De Riquer, el mateix “joc democràtic” ha impedit que la ideologia franquista sigui significativa en l’actual sistema de partits, tant català com espanyol, però matisa: “Si no existeixen organitzacions importants d’extrema dreta i franquistes és perquè ja són dins de la dreta. Els franquistes d’avui són al PP”.

Ideologies al marge, De Riquer deixa clar que els polítics catalans han hagut d’afrontar un dels “costos materials” de la dictadura: la “caòtica i salvatge política urbanística” dels últims anys del franquisme. Segons l’historiador, el règim va convertir l’àrea metropolitana de Barcelona en una zona “difícilment habitable”. Ajuntaments com els de Santa Coloma de Gramenet o Sant Adrià de Besòs han hagut de passar-se 25 anys reparant les “barbaritats” del franquisme, exemplifica, i recorda que el conjunt de Catalunya està patint, encara, els dèficits en infraestructures i serveis públics amb què el país es va trobar l’any 1975.

Els papers i els sumaríssims

Però si hi ha un àmbit que no s’escapa de l’empremta del règim és el judicial. Els experts destaquen la influència ideològica de les tradicions franquistes als tribunals. Un fet que afecta de manera directa Catalunya. I ja no només per les sentències que carreguen contra l’autogovern, la llengua i la cultura, sinó també pel mur dels tribunals a l’hora d’investigar i reparar els efectes de la repressió franquista.

Tal com recorda Cruanyes, Catalunya no ha pogut resoldre encara l’anul·lació de processos i sentències de la dictadura -començant per la del president de la Generalitat Lluís Companys-, ni el retorn de patrimoni decomissat o la investigació dels crims del franquisme. La Generalitat no disposa de competències necessàries per desencallar aquesta situació, de manera que les entitats que han convocat l’acte massiu de condemna al franquisme el 20-N creuen que el desllorigador és obrir un procés polític i judicial contra la dictadura en el si d’un eventual estat independent.

stats