El fiscal represaliat
MadridLa condemna del fiscal general de l’Estat, Álvaro García Ortiz, és de les que marquen un període, una etapa de la vida de l'Estat i de les relacions entre les seves institucions. S’haurà de veure el raonament de la sentència, per descomptat, però ja d’entrada el fet mateix que el fiscal hagi estat considerat autor d'un delicte implica una correcció imposada al govern de Pedro Sánchez, que havia defensat la seva innocència. D’altra banda, aquí es jutjava la conducta de la Fiscalia per desmentir una manipulació informativa. El que va fer García Ortiz va ser sortir al pas d’una mentida que comprometia la credibilitat de la seva gestió. La falsa notícia era que el ministeri públic havia aturat una negociació amb l’empresari Alberto González Amador –denunciat per frau fiscal– seguint instruccions rebudes des d'altes instàncies, és a dir, des del govern. S’afegia que l’intent d’acord havia sigut inicialment impulsat pels fiscals, quan en realitat ho havia demanat la defensa.
La Fiscalia va voler aclarir que aquells contactes s’havien produït a petició de l’advocat de González Amador, parella de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, i que per tant els fiscals no estaven jugant amb cap mena de perversitat en els contactes establerts. En canvi, des de l'altra banda es va voler convertir l’assumpte en un episodi de persecució política de la qual s’havia fet víctima un empresari pel fet d'estar unit sentimentalment a una dirigent molt significada de l’oposició com la presidenta Ayuso. Ajudada pel seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, ella mateixa va difondre la idea que, en realitat, el que pretenien el govern i la Fiscalia era atacar-la per la seva relació amb un home d'empresa injustament acusat per l'Agència Tributària.
Durant l'últim any i mig, un cas de frau fiscal de 350.000 euros presumptament realitzat amb factures falses s’ha convertit en una causa per un delicte de revelació de secrets contra García Ortiz, i han quedat invertits els papers entre l’investigador i l’investigat, que ha aconseguit convertir el seu acusador en una mena de represaliat. Naturalment, González Amador segueix imputat i tant la Fiscalia com l’Advocacia de l'Estat ja han demanat per a ell una condemna de 3 anys, 9 mesos i 1 dia de presó i una multa que en el primer cas es de 623.000 euros i en el segon de 448.000 euros. Però encara no hi ha data per a aquest judici, mentre que tenim un fiscal general ja condemnat i inhabilitat per dos anys, contra el parer de dues magistrades que van votar per l’absolució.
En tot cas, això no s'acaba aquí. Segur que García Ortiz presentarà primer un incident de nul·litat al Suprem, pas necessari per recórrer després al Constitucional. I aquesta serà la batalla més interessant. L'òrgan de garanties porta temps corregint el Suprem. Ho va fer en el cas dels ERO d'Andalusia, sobre la llei d'amnistia i sobre la condemna a Alberto Rodríguez, el diputat d'IU que va perdre l'escó en ser condemnat per donar una puntada de peu a un policia. Veurem si ara es repeteix la història entre Suprem i Constitucional.
