Política 04/08/2021

El fiscal suís amplia els investigats tres anys després d'obrir diligències sobre Joan Carles I

Amb el banquer Yves Mirabaud són cinc els imputats pels 100 milions de dòlars transferits al rei emèrit

2 min
Joan Carles I tindrà una sèrie biogràfica amb The Mediapro Studio.

MadridEl fiscal del cantó de Ginebra, Yves Bertossa, va anunciar en una audiència de finals de juny amb alguns dels imputats que havia decidit canviar la situació processal de testimoni a imputat del president del banc Mirabaud, Yves Mirabaud, l'entitat helvètica que el 8 d'agost del 2008 va rebre en un compte de la Fundació Lucum (que té com a primer beneficiari Joan Carles I i com a segon el llavors príncep d'Astúries, Felip de Borbó) els 100 milions de dòlars que va transferir el ministeri de Finances de l'Aràbia Saudita.

La imputació, segons ha anticipat El País, obeiria al fet que com que Joan Carles I és una "persona exposada políticament" (PEP) per la seva condició de cap d'estat el 2008, el banc va incomplir un dels seus deures de diligència, com era informar a la Unitat d'Intel·ligència Financera helvètica (UIF), l'anomenat MROS (Money Laundering Reporting Office Switzerland), sobre l'operació.

Fins a la imputació de Mirabaud, els investigats eren quatre: Artur Giancarlo Fasana, de la firma Rhône Gestion, conseller de Lucum; Dante Canonica, advocat de Joan Carles I i conseller de Lucum; Corinna zu Sayn-Wittgenstein, examant de l'aleshores rei, que va rebre els diners com a donació irrevocable, i el banc Mirabaud en qualitat de persona jurídica.

La cinquena imputació suposa ampliar el nombre d'investigats, però no cursar cap nova acció, segons van dir fonts jurídiques a l'ARA.

Bertossa va obrir el procediment P/14783/2018 el 6 d'agost del 2018, tres setmanes després de conèixer els enregistraments de la conversa que va mantenir el 2015 Corinna zu Sayn-Wittgenstein i el comissari José Manuel Villarejo en què l'examant del rei revelava el pagament de comissions en l'adjudicació del contracte de l'AVE la Meca-Medina, un projecte de 6.700 milions d'euros, a un consorci hispano-saudita. Allà s'esmentava l'existència de comptes a Suïssa i el nom de dos homes molt coneguts a Ginebra: Fasana i Canonica.

El fiscal va ordenar l'entrada i un escorcoll a la societat Rhône Gestion i va confiscar molt de material sobre dues fundacions: Lucum i Zagatka. En aquesta última, el primer beneficiari era Álvaro de Orleans, cosí llunyà del rei Joan Carles I, tercer beneficiari, i el príncep Felip i les infantes Cristina i Elena, quart i cinquenes beneficiàries.

El fiscal ha imputat des de l'obertura de les diligències un delicte de blanqueig de capitals agreujat de l'article 305 bis del codi penal helvètic. Aquest delicte requereix l'existència d'un delicte subjacent: per exemple, el pagament de comissions il·lícites o corrupció.

El fiscal, precisament, ha imputat Corinna amb la sospita que al quedar-se amb els 100 milions de dòlars actuava com a testaferro de Joan Carles I, fet que ella, en declaracions a la causa, i Joan Carles I, mitjançant una carta signada a Ginebra el 12 d'agost del 2018, han negat.

No obstant això, en la demanda civil davant la High Court of Justice anglesa, l'examant presenta evidències com ara que Joan Carles I li va exigir el 2014 la devolució de diners.

Fins ara la investigació no ha aconseguit acreditar el pagament dels 100 milions de dòlars com a comissió il·lícita per part de l'Aràbia Saudita, la qual cosa condiciona la possibilitat de sostenir l'acusació per delicte de blanqueig de capitals i planteja la possibilitat que la causa es quedi en sancions administratives per incompliment del deure de diligència en el cas dels gestors i banquers. Joan Carles I no ha estat mai imputat.

stats