La Fiscalia demana 20 mesos d'inhabilitació a Quim Torra per la segona pancarta a la Generalitat

La Fiscalia demana 20 mesos d'inhabilitació per a qualsevol càrrec públic i 30.000 euros de multa per a l'expresident Quim Torra per no haver despenjat a temps una pancarta a favor dels presos polítics del balcó de la Generalitat el setembre del 2019. L'acusa d'un delicte de desobediència, ja que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va donar 48 hores per despenjar el cartell i l'expresident no ho va fer al·legant que l'ordre vulnerava la llibertat d'expressió. Finalment el tribunal va ordenar als Mossos d'Esquadra que la retiressin, però abans ho van fer uns treballadors del Palau.

L’entitat espanyolista Impulso Ciudadano va demanar el juny del 2019 a la sala contenciosa administrativa del TSJC que, com a mesura cautelar, obligués Torra a retirar la pancarta amb el lema "Llibertat presos polítics i exiliats" en català i anglès i un llaç groc. La sala contenciosa administrativa va admetre la petició de mesures cautelars i el 19 de setembre va dictar l'ordre de retirada, que va ser comunicada personalment a Torra el 23 de setembre, donant-li un termini màxim de 48 hores. No obstant, el 20 de setembre Torra ja va emetre un comunicat assegurant que no acataria l'ordre. Torra no va despenjar la pancarta al·legant que la decisió no era ferma i es podia recórrer. Segons l’expresident, la pancarta era un exercici dels drets de llibertat d’expressió, participació política i exercici de càrrec representatiu.

El 25 de setembre la Generalitat va presentar un recurs de reposició contra la interlocutòria del TSJC on demanava la suspensió de la mesura cautelar. L'endemà el TSJC va recordar que el recurs no suspenia l'ordre. El 27 de setembre poc després de les 12 del migdia una lletrada de l'administració de justícia va aixecar acta constatant que la pancarta seguia al seu lloc. Aleshores el TSJC va ordenar al comissari en cap dels Mossos d'Esquadra la retirada de la pancarta. Poc després de les tres de la tarda agents dels Mossos d'Esquadra van acudir al Palau de la Generalitat amb l'ordre, que la van acabar complint treballadors de l'edifici.

Pel que fa a la pena d'inhabilitació, la Fiscalia demana que sigui per a l'exercici de qualsevol càrrec públic electe o de govern d'àmbit local, autonòmic, estatal o europeu, i que aquesta inhabilitació comporti la privació "definitiva" d'aquests càrrecs públics i dels honors que comporten, així com la impossibilitat d'obtenir-los durant el temps de condemna. Per al judici la Fiscalia demana que declari com a testimoni un inspector dels Mossos d'Esquadra que hauria rebut l'ordre de retirar la pancarta.

Torra ja va ser condemnat pel mateix delicte pel (TSJC) per no haver despenjat la mateixa pancarta el març del 2019 després dels requeriments de la Junta Electoral Central (JEC). La seva inhabilitació va ser ferma el setembre de l'any passat, quan la va ratificar el Tribunal Suprem. L'alt tribunal va confirmar íntegrament la condemna que ja va fixar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya d'un any i mig d'inhabilitació i 30.000 euros de multa per haver desobeït de manera "reiterada i contumaç" les ordres de la JEC, tal com ratifica la sentència de la sala segona del Suprem, redactada pel magistrat Juan Ramón Berdugo. Era la primera condemna a un president de la Generalitat en exercici de les seves funcions i va provocar que el vicepresident Pere Aragonès hagués d'assumir la presidència en funcions.