El comte de Fontao declara que el rei no sabia res de la trama Nóos

PalmaL'assessor jurídic de la casa reial espanyola i comte de Fontao, José Manuel Romero, va tornar a intentar blindar la casa reial espanyola respecte a la trama Nóos. Va declarar al jutge del cas, José Castro, que havia estat ell, per iniciativa pròpia, qui s'havia posat en contacte amb Urdangarin quan van sortir les primeres notícies crítiques amb les activitats de Nóos, l'any 2006. Segons fonts que han tingut accés a la declaració, Romero va assegurar que no ho va fer seguint cap ordre de Joan Carles de Borbó.

L'assessor de la casa reial, que va declarar com a testimoni, també va dir que no coneixia les activitats de l'Instituto i que quan les va saber va voler apartar-ne Urdangarin perquè no volia que el gendre del rei aconseguís contractes per ser qui era, tot i que va mantenir que els convenis per als congressos milionaris li semblaven lícits. Amb tot, també va declarar que el llavors cap de la casa reial, Alberto Aza, va estar d'acord a apartar el duc de Palma de Nóos i va afegir que fins al 2011 no va saber que la infanta i Revenga en formaven part.

Per la seva banda el vicesecretari d'estudis i programes del PP, Esteban González Pons, va declarar que el duc de Palma havia proposat a la Generalitat Valenciana requalificar una part de l'Albufera per fer-hi un port esportiu, segons fonts coneixedores de la declaració. Un cop fora dels jutjats va admetre als periodistes, segons Efe, que era "veritat" que havia firmat un dels convenis de l'Instituto Nóos, però va afegir que ho havia fet "perquè hi va haver un acord previ del govern de la Generalitat Valenciana" i que amb la seva signatura "no es va comprometre ni un euro públic" per a la fundació d'Urdangarin. Va insistir que si la seva firma hagués inclòs "la possibilitat" que es pagués un sol euro públic "potser" s'ho hauria "pensat molt més", però que no era el cas.

Pons, que va declarar com a testimoni, havia signat l'any 2005, quan era conseller de Relacions Institucionals, el conveni per impulsar amb Nóos la candidatura valenciana a acollir uns Jocs Europeus que haurien costat sis milions d'euros. No es van arribar a fer mai, però tot i així van costar 382.000 euros al govern valencià. El polític popular havia afirmat al febrer que "a Espanya si t'has equivocat i has fet alguna cosa malament, ho pagues", siguis qui siguis.

Ahir al matí també va declarar l'exdirectiu de l'Instituto Nóos Antoni Ballabriga, que havia coordinat el projecte dels Jocs Europeus. Va assegurar que Urdangarin havia continuat "al cas" de les activitats de l'entitat -incloent-hi el projecte dels Jocs- després del març del 2006, quan teòricament havia abandonat la fundació. Avui el jutge prendrà més declaracions a Madrid i demà i demà passat ho farà a Barcelona.