CONFERÈNCIA NACIONAL

Les bases forcen ERC a fer explícit el suport a la unilateralitat

Hi ha 1.400 esmenes a la ponència, set vegades més que el 2013

“Cal començar a entendre que el procés cap a la República Catalana serà clarament multilateral [...]. És necessari, doncs, anar més enllà del debat binari, estèril i contraproduent, de la unilateralitat versus bilateralitat”. La militància d’ERC no va entomar amb gaire entusiasme que aquesta fos l’única referència a la unilateralitat recollida en les 54 pàgines de la proposta de ponència política del partit. “Anàvem amb el fre de mà posat”, opina una de les fonts consultades per l’ARA. Desenes d’esmenes han anat apareixent durant les últimes setmanes arreu del territori amb un mateix objectiu: reforçar la idea que Esquerra no renuncia a la unilateralitat. I tindran premi, perquè la direcció ja negocia un text alternatiu. “No hi hem renunciat mai, però és cert que potser no havia quedat prou clar fins ara”, expliquen fonts de l’executiva.

“Tota voluntat és unilateral: no podem renunciar a cap via democràtica i pacífica per assolir la República Catalana”, expressa un dels textos alternatius que més es repeteixen en les esmenes que aquesta setmana i la que ve es debaten en les assemblees territorials i a les quals ha tingut accés l’ARA. “Els advocats fan la seva feina, però políticament no podem tancar-nos portes”, explica una altra font, convençuda que els serveis jurídics del partit han revisat exhaustivament la ponència com també van fer amb el programa electoral.

“No explicitem prou clarament la previsible dificultat del diàleg amb Madrid”; “La unilateralitat és una opció irrenunciable d’accés a la independència”; “La creació de la República Catalana tindrà una dimensió clara de voluntat unilateral, que haurà de culminar finalment en una negociació multilateral”; “La unilateralitat és una opció irrenunciable d’accés a la independència”... Aquestes són algunes de les propostes que arriben des de Barcelona, Tarragona, el Vallès i Girona. Des de la Catalunya Central altres esmenes obren la possibilitat de “potenciar la defensa dels drets civils i valors democràtics, impulsant si és necessari i com a mesura de pressió davant l’Estat accions de caire unilateral, valorant el sacrifici que pugui comportar”.

Els últims dies les portaveus del partit ja han anat fent moviments en aquest sentit. Dilluns passat era Marta Vilalta qui, tímidament, no descartava cap via per assolir la independència, tot i que preferia posar el focus en la “multilateralitat”. L’endemà era Anna Caula qui hi insistia, explicant que ERC està “100% implicada amb l’independentisme”, però que no està d’acord a reduir el debat a “unilateralitat o bilateralitat”. De fet, aquesta qüestió va provocar nervis durant la campanya electoral quan el líder de Demòcrates, Antoni Castellà, es va comprometre públicament amb la via unilateral en ple míting d’ERC. “Va generar tensió perquè era el primer míting al qual venia Carme Forcadell”, recorda una font del partit.

Implicació de la militància

La ponència política d’ERC s’acabarà votant el 30 de juny i l’1 de juliol a la Farga de l’Hospitalet de Llobregat. És el mateix espai on el 2013 els republicans ja van fer la conferència nacional. El context aleshores era molt diferent, amb el referèndum -que acabaria sent la consulta del 9-N- com a prioritat i amb un full de ruta clar cap a la independència. Es van presentar un total de 200 esmenes, de les quals només una va arribar viva al plenari i va ser rebutjada. Enguany els debats han sigut molt més intensos i la militància s’ha bolcat a esmenar la proposta de la direcció. En total, s’han presentat més de 1.400 esmenes, set vegades més que ara fa cinc anys. “La militància ha estat molt més activa que altres vegades”, reconeixen fonts de la direcció, que interpreten aquest fet com la voluntat de “millorar el text”.

Les territorials preveuen que una part de les esmenes acabin sent incorporades al text de la ponència i l’executiva s’ha compromès a deixar obertes totes les vies “pacífiques i democràtiques” per assolir la independència. Això sí, partint de la base que aquesta és una cursa de fons i que cal seguir treballant perquè, ara per ara, no hi ha prou majoria social que hi doni suport.

Més continguts de