El front anti-Albiol torna a embarrancar a Badalona
El bloqueig dels pressupostos fa aflorar les diferències entre PSC i Guanyem tres mesos i mig després del relleu a l’alcaldia
BarcelonaBadalona fa anys que sembla condemnada a la inestabilitat política, amb girs de guió sobtats i una esquerra dividida i incapaç de bastir una alternativa sòlida al PP de Xavier García Albiol, que manté la majoria a l’Ajuntament des del 2011. En un nou intent el 8 de novembre, després que l’alcalde popular aparegués als papers de Pandora, l’oposició va sumar esforços per fer-lo fora. Però el govern del PSC amb ERC, els comuns i JxCat sorgit d’aquella moció de censura ja naixia coix: Guanyem Badalona en quedava fora i l’executiu, amb 12 dels 27 regidors del consistori, sense majoria absoluta. Malgrat que el grup on s’integra la CUP li havia donat fins ara suport extern, les discrepàncies de fons han tornat a aflorar tres mesos i mig després: el ple va tombar dimarts, amb els vots en contra de Guanyem (i del PP), els pressupostos municipals per al 2022.
L’alcalde, el socialista Rubén Guijarro, ha emplaçat tots els partits al “diàleg” per evitar des del consens una nova pròrroga dels comptes -els últims aprovats a la ciutat són del 2019-, però l’acord no es presenta fàcil. Amb el PP centrat en desgastar els que el van fer caure per intentar recuperar l’alcaldia el 2023, Guanyem reclamava entrar al govern per donar el sí als pressupostos i així poder garantir-ne l’execució, una condició que l’executiu rebutja de ple. Els números, en tot cas, no perillen: Guijarro els podria tirar endavant vinculant-los a una qüestió de confiança, que, si no hi ha entesa, podria arribar a la primavera. Dilatar aquesta opció, de fet, és una estratègia win-win per al socialista, avesat al control del relat: o aconsegueix que Guanyem cedeixi o els pot assenyalar com a responsables d’haver ajornat uns pressupostos expansius en un context de recuperació postcovid i, sobretot, a poc més d’un any per a les municipals. “Estic sorprès com a alcalde i com a veí per la falta d’estima a la ciutat que s’està vivint en aquest ple, sobretot en el moment en què vivim”, lamentava dimarts.
Els retrets entre el govern i Guanyem van ser constants. Si la portaveu de la formació assembleària, Nora San Sebastián, va acusar l’executiu de demanar “actes de fe” en la concreció de les partides i d’haver “portat al límit la negociació”, el regidor d’Hisenda, Manel Sorribas (ERC), replicava que Guanyem no estava prioritzant el “contingut pressupostari” sinó els “interessos particulars”. I el PP ho va aprofitar per alimentar el seu discurs de precampanya: “Això demostra que darrere la moció de censura no hi havia alternativa ni projecte, només volien fer fora Albiol”, va deixar anar el regidor popular Juan Fernández.
Context de precampanya
Fonts de Guanyem defensen que al novembre l’objectiu no era només expulsar l’alcalde conservador, sinó “garantir que no tingui majoria absoluta el 2023” a través d’un “govern fort i de majoria àmplia”. “Aquest any i mig havia de servir d’entrenament per teixir confiances. Alguns, però, han prioritzat fer campanya i donar a conèixer el seu candidat”, critiquen en referència al PSC, i també acusen ERC i els comuns de voler anul·lar-los a la recerca del vot fronterer.
A banda de la motxilla de conflictes dels últims anys entre els partits a l’esquerra del PP, l’horitzó de les urnes és el que marca ara mateix el destí de la política badalonina. I aquí tothom juga les seves cartes, especialment Albiol i Guijarro, els principals aspirants a l’alcaldia. Mentre que el popular es presenta com una víctima de la connivència del PSC i la CUP -alhora que n’assenyala la falta de rumb compartit- i explota temes com la percepció d’inseguretat i les ocupacions de pisos, el socialista s’erigeix en la figura de consens que ha tornat la “dignitat” a la ciutat i ha impulsat la reactivació econòmica davant dels “tacticismes” i la “pinça” de PP i Guanyem “contra els interessos dels veïns”.
A favor seu hi juguen els suports que ha estat buscant els últims mesos entre empresaris, sindicats i entitats de la ciutat. De fet, el president de la Federació d’Associacions de Veïns de Badalona, Julio Molina, va voler intervenir al ple de la setmana passada i va demanar “responsabilitat” per aprovar els pressupostos: “Cal anteposar l’interès de ciutat al dels de partit”, va dir a l’oposició. “Ens comencem a cansar dels retrets”, va afegir quan Guanyem i el PP van anunciar el seu no.
A l’espera de veure quin efecte té la debacle del PP estatal en la campanya d’Albiol, el PSC confia en els rèdits del relat de “ciutat” del govern municipal i el record dels vincles de l’exalcalde amb una societat al paradís fiscal de Belize. En una enquesta encarregada pels socialistes el 21 d’octubre, a la qual ha tingut accés l’ARA, el 61 % dels 400 veïns enquestats apostaven per la dimissió d’Albiol, i el mateix percentatge avalava una moció de censura si no renunciava al càrrec. “Ja veurem quins són els resultats del 2023, però si finalment Albiol no obté la majoria absoluta, la resta de forces ens haurem de posar d’acord si volem bastir l’alternativa, agradi més o menys”, avisen des de Guanyem. En tan sols tres mesos i mig, però, aquesta alternativa ha tornat a embarrancar.
