El fundador de la Legió que es va encarar amb Unamuno
Millán-Astray, que no va lluitar a la Guerra Civil per les lesions que va patir al Marroc, va ser un dels grans propagandistes franquistes
BarcelonaL'alcalde de Madrid, José Luis Martínez-Almeida, reivindicava dimarts el general franquista José Millán-Astray (la Corunya, 1879 - Madrid, 1954) en un homenatge a la Legió que el govern espanyol estudia si vulnera la llei de memòria democràtica. Millán-Astray va estudiar dret perquè el seu pare, que era advocat, el va obligar, però ell volia ser militar, cosa que no va trigar a aconseguir. Amb 15 anys va ingressar a l'Acadèmia d'Infanteria de Toledo i només dos anys més tard ja era tinent segon. Va deixar els estudis per anar de voluntari a un batalló a les Filipines, on va rebre, pel seu valor, una de les més grans distincions militars.
Interessat a crear un cos de voluntaris estrangers com França, va anar a Algèria a estudiar el seu funcionament i el 1920 fundaria la Legió, s'erigiria en tinent coronel en cap i comptaria amb la col·laboració del llavors comandant Francisco Franco. També dirigiria l'Oficina de Ràdio, Premsa i Propaganda del Cos de Mutilats després de patir quatre ferides greus a la guerra del Marroc que el deixarien sense el braç esquerre i l'ull dret.
De resultes d'aquestes lesions, a la guerra no entraria en combat i es mantindria com a propagandista fent de cap de l'Oficina de Premsa i Propaganda, amb seu a Salamanca, càrrec del qual seria rellevat només quatre mesos després, just després de fundar RNE, per la manera com tractava els oficials. Va ser allà on va tenir el famós enfrontament amb Miguel de Unamuno. El 12 d'octubre de 1936, en l'obertura del curs universitari, el militar va interrompre el filòsof i rector, que va criticar les amenaces dels oradors, donant un cop sobre la taula i cridant "Morin els intel·lectuals!", "Visca la mort!", i "Espanya una, gran i lliure". "Vencereu, però no convencereu", li replicaria Unamuno.
La caiguda en desgràcia
Durant la dictadura, malgrat ser designat per Franco diputat per a quatre legislatures, va veure minvada la seva rellevància política. Els seus afers extramatrimonials no l'ajudarien. Després de tres dècades de matrimoni, el 1941 s'enamorà, durant una partida de pòquer, de Rita Gasset, cosina del conegut filòsof Ortega y Gasset. Quan Gasset es va quedar embarassada van decidir marxar a Lisboa per la por de Franco a un escàndol. Per mandat del dictador va renunciar a anul·lar el seu matrimoni i encara que va continuar vivint amb la seva dona per guardar les formes, va visitar cada dia Rita Gasset i la seva filla.
