Política 07/02/2017

Quines són i com ha obtingut la Generalitat les dades fiscals dels catalans?

L'Autoritat Catalana de Protecció de Dades ja ha iniciat la inspecció de l'Agència Tributària per dirimir si s'ha actuat fora de la llei

Núria Orriols
3 min
Un pas endavant per a l’Agència Tributària de Catalunya

BarcelonaLes declaracions de l'exsenador i exjutge Santi Vidal sobre una eventual obtenció de dades de manera il·legal, ha obligat la Generalitat a explicar-se sobre quines dades en realitat maneja. De fet, de seguida que van transcendir les afirmacions de Vidal, el Govern, en veu del secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, va negar rotundament que s'hagués accedit il·legalment a cap base de dades.

En un 'briefing' aquest dimarts a la seu del departament d'Economia, Salvadó va explicar que arran de la gestió tributària, el Govern ha acumulat dades fiscals durant 30 anys, des dels anys 80, però que sempre ho ha fet en el marc de les funcions que li permet l'Estatut. De fet, ha explicat que l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades ja ha iniciat una inspecció per dirimir si s'ha fet alguna cosa fora de la llei.

Fins ara, les dades fiscals que ha gestionat la Generalitat han estat les dels tributs propis, com és el cas de l'impost de successions, de donacions o de transmissions patrimonials. El Govern també ha accedit a dades fiscals corresponents a impostos estatals que la Generalitat hauria demanat expressament a la Hisenda espanyola en l'àmbit d'una inspecció concreta.

En relació a si la Hisenda ha fet passos ja per obtenir dades relacionades amb l'impost de l'IRPF o de societats –tributs per als quals la Generalitat no té competències– Salvadó ha assegurat que no i que, en tot cas, només començarà a treballar en aquest tipus d'impostos massius quan hi hagi el marc legal per fer-ho.

El nou sistema informàtic, preparat per gestionar impostos "massius" i "periòdics"

Fins ara el sistema informàtic que utilitzava la Generalitat era el Gaudí. Enguany, però, es posarà en marxa un nou programa informàtic, l'Espriu, amb els nous impostos creats, tal com va avançar l'ARA. El primer serà l'impost de begudes ensucrades, l'1 de juliol.

A diferència del programa Gaudí, aquest nou sistema informàtic, segons ha explicat Salvadó, està preparat per gestionar impostos "massius" i "periòdics", és a dir, que es cobren trimestralment, cada sis mesos o anualment. Cosa que permetria –ha aclarit– gestionar en un moment donat impostos com l'IRPF.

El programa Gaudí, en canvi, és un programa informàtic pensat per a impostos més jurídics –com el de successions, donacions o impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats– i que no es recapten de manera periòdica.

I per assumir la gestió de l'IRPF o societats?

El gran gruix de la recaptació d'impostos d'una administració s'extreu dels grans tributs: l'impost sobre la renda i l'impost de societats. Cap d'ells és gestionat ara per la Generalitat, sinó que el sistema de finançament atorga al Govern la meitat de la recaptació que l'Agència Tributària espanyola obté de Catalunya. Ara bé, en els plans independentistes s'inclou que tard o d'hora la Hisenda catalana ha de poder assumir aquesta recaptació.

Tot i que Salvadó ha deixat clar que no faran res si no tenen una empara legal –és a dir, fins que tinguin les competències per gestionar l'IRPF o societats– ha explicat que el sistema Espriu ja té capacitat per incloure aquests grans impostos. Segons Salvadó, només caldria preparar en un període de temps "breu", a partir del trencament, el formulari corresponent a l'impost i programar-lo en Espriu.

Com s'obtenen les dades fiscals en cas d'independència?

Un dels punts febles de l'independentisme ha estat explicar com es finançaria un hipotètic estat català en cas d'independència no pactada, ja que Catalunya no recapta els grans impostos.

Salvadó ha explicat que si hi ha un trencament, el Parlament de Catalunya legislaria per atorgar a la Generalitat la capacitat de recaptar tots els impostos i a partir d'aleshores les empreses i els ciutadans haurien de pagar a la Hisenda catalana. En el cas de l'IRPF ha remarcat que el que és important és que les empreses paguin l'impost corresponent a la renda dels seus treballadors a la Generalitat, ja que és com es recapta la major part de l'IRPF.

Ara bé, què passa si la independència no és reconeguda per l'estat espanyol i conviuen ambdues legalitats? Els ciutadans es trobaran entre l'espasa i la paret i no sabran a qui han de pagar els impostos? Salvadó ha considerat que això era una qüestió del "context polític" que anava més enllà de la gestió tributària.

stats