PROCÉS SOBIRANISTA
Política 25/08/2017

El Govern certifica a Montoro que no hi ha cap despesa per a l’1-O

Els consellers es responsabilitzen d’enviar la informació exigida per accedir al fons de liquiditat

Núria Orriols
3 min
El Govern certifica a Montoro que no hi ha cap despesa per a l’1-O

BarcelonaA finals de juliol el govern espanyol va imposar una nova condició a la Generalitat per accedir al fons de liquiditat autonòmica (FLA): no realitzar cap despesa relacionada amb el referèndum de l’1 d’octubre. Des de llavors el Govern, segons expliquen fonts de l’executiu a l’ARA, ha certificat cada setmana que “no hi hagut modificacions pressupostàries” ni “pagaments” destinats a activitats vinculades amb la convocatòria de la consulta.

La Generalitat ja ha transmès cinc vegades aquests certificats des que van entrar en vigor les noves condicions del FLA: un cada setmana per cada conselleria i cinc més signats pel vicepresident, Oriol Junqueras, responsabilitzant-se del conjunt de la despesa de la Generalitat. A més, també s’ha fet arribar al ministre un altre requeriment d’informació sobre els darrers set mesos, en què el Govern acredita que no hi ha hagut cap despesa relacionada amb l’1-O des que va començar el 2017. Una informació que també havia reclamat la Moncloa.

Tot i que el ministeri d’Hisenda que pilota Cristóbal Montoro volia que fossin els empleats públics els que enviessin la informació, han sigut els consellers els que s’han erigit davant el ministre com a responsables de les despeses de les seves conselleries i de les entitats que en depenen. Segons fonts del Govern, aquesta informació es canalitza a través del departament de Vicepresidència, que la tramet a la Intervenció General i després s’envia al ministeri d’Hisenda.

L’executiu dona compliment, així, a l’acord de la comissió delegada del govern espanyol d’Afers Econòmics, però ho fa deixant-ne al marge els funcionaris. En un primer moment Montoro va exigir que fossin els interventors i els responsables econòmics de cada departament -que són alts càrrecs i personal públic de la Generalitat- els que certifiquessin que l’executiu no estava fent cap despesa relacionada amb l’1-O. L’objectiu de la Generalitat sempre ha sigut allunyar els treballadors públics del focus judicial, i les exigències de Montoro es van interpretar com una mesura de pressió als funcionaris per intentar frenar logísticament el referèndum. Aquesta circumstància, i els interrogatoris que la Guàrdia Civil va practicar durant els mesos de juny i juliol pels preparatius de l’1-O, van tornar a posar els alts càrrecs en el punt de mira. I, ja aleshores, Junqueras va enviar una carta a Montoro reclamant-li que tots els requeriments d’informació relacionats amb el FLA es fessin arribar directament a ell.

L’executiu manté el referèndum

Malgrat haver informat el govern espanyol que no hi ha despeses relacionades amb la consulta, fonts governamentals asseguren que la ciutadania podrà votar l’1 d’octubre. Ara bé, no especifiquen com s’organitzarà logísticament el referèndum sota el control financer de la Moncloa. El mateix conseller de la Presidència, Jordi Turull, en una entrevista a Catalunya Ràdio assegurava ahir que “tothom ha de tenir la tranquil·litat que hi haurà referèndum”. Turull va demanar “confiança” i va dir que totes les decisions s’aniran anunciant amb el “temps suficient”. Seguint aquesta lògica, el conseller de la Presidència i expresident de Junts pel Sí tampoc va especificar com ni quan es tramitarà la llei del referèndum -que la CUP situa el 6 i 7 de setembre- ni el calendari de la llei de transitorietat.

Unes condicions judicialitzades

La Generalitat ha acceptat complir ara per ara l’exigència de Montoro respecte al FLA, però recorrerà contra les noves mesures de control als tribunals. En la reunió del consell executiu del 25 de juliol, el Govern va acordar interposar-hi un recurs contenciós administratiu i un altre davant el Tribunal Constitucional (TC). Segons el Govern, el fet de complir amb aquestes condicions no vol dir que les accepti: l’executiu argumenta que l’“adopció de les mesures addicionals no es justifica ni en la seva motivació ni en la seva proporcionalitat”. Considera que els requeriments d’informació afecten el “nucli essencial de competències de la Generalitat i la seva autonomia financera”. I continua: “Les noves exigències no tenen emparament legal ni es justifiquen en la seva adopció i aplicació”.

La Moncloa va adoptar aquestes mesures escudant-se en el fet que havia detectat dues partides de la Generalitat, per valor de 6.000 euros i 19.000 euros, respectivament, que segons el govern espanyol suposaven un incompliment de la sentència del TC contra l’existència de partides per al referèndum als pressupostos. A parer de la Moncloa, les noves exigències estan justificades per “garantir” que la prestació de serveis a Catalunya es faci “en defensa de l’interès general” i en compliment de la Constitució”. La Generalitat va respondre que les despeses eren “ordinàries”, destinades a millorar el funcionament de l’àrea de processos electorals.

El TC ha prohibit al Govern desplegar els plans per a l’1-O i ha notificat als consellers i als membres de la mesa del Parlament que no poden tramitar cap iniciativa que desenvolupi el Procés. A un mes del referèndum l’executiu manté, però, que la consulta es farà i que ho té tot a punt perquè la ciutadania voti.

stats