El govern espanyol es bolca en descartar un referèndum per frenar el malestar al PSOE

MadridMaría Jesús Montero: "Amb un govern de Pedro Sánchez no hi haurà un referèndum d'autodeterminació, ni a Catalunya ni enlloc". Miquel Iceta: "La qüestió és si hi haurà un referèndum com el que planteja ERC, i la resposta és que no". Salvador Illa, en una entrevista a El Confidencial: "No hi haurà referèndum d'autodeterminació, però sí una consulta als catalans". Diverses veus del govern espanyol, el PSOE i el PSC han sortit en bloc aquest dimecres a descartar de manera taxativa que es pugui celebrar un referèndum d'autodeterminació a Catalunya, davant les esperances de l'independentisme i temors de la dreta que sí que es produeixi. En una entrevista a l'ARA, la secretària general dels republicans, Marta Rovira, avisa que també semblava difícil negociar els indults i la supressió de la sedició. El PP també considera que la Moncloa acaba fent tot al que es negava en un inici.

La decisió de Sánchez d'accelerar les mesures de desinflamació amb Catalunya han portat el PSOE al límit i els ministres han hagut de sortir a desmentir qualsevol pas més enllà. No n'hi haurà: la taula de diàleg prevista per a finals d'any no tindrà lloc i el 2023 serà un any electoral en què el govern espanyol ja donarà per tancada l'agenda catalana. "Ens podrem dedicar a altres coses, per exemple al que interessa a la gent", afirmava aquest dimarts de manera taxativa el portaveu socialista al Congrés, Patxi López, quan li preguntaven per quin motiu s'havia tramitat de manera tan ràpida la reforma del Codi Penal.

La incomoditat és patent en els mateixos dirigents del partit, que està digerint les conseqüències de l'acord de legislatura entre Sánchez i Pere Aragonès. "Sense diàleg, no hi ha legislatura", va advertir el portaveu republicà al Congrés, Gabriel Rufián, durant el debat d'investidura el gener del 2020. Els fruits tangibles són els indults, la supressió de la sedició i la reforma de la malversació. Aquesta última mai anunciada per l'executiu, sinó més aviat tractada amb cautela quan el president de la Generalitat va demanar-la públicament. El discurs del PSOE era que calia esperar a la tramitació parlamentària per estudiar-ho, que la iniciativa de la Moncloa era només la sedició, però la realitat és que s'estava negociant des de feia mesos.

Segons ha avançat El Periódico de España, Patxi López va haver de calmar l'enuig de part del grup parlamentari socialista en una reunió aquest dimarts a la tarda. Fonts consultades per l'ARA confirmen que en la trobada es va abordar aquesta qüestió, però en rebaixen la tensió. Admeten, això sí, "preocupació" entre alguns diputats i apunten sobretot als de Castella-la Manxa, sobretot per les paraules que va pronunciar aquest dimarts el seu president, Emiliano García Page, que va carregar durament contra l'executiu espanyol per haver pactat amb "delinqüents" reformar la malversació. Ara bé, algunes veus també admeten que els canvis en aquest delicte també generen certa incomoditat en el PSC, tot i que remarquen que el tipus penal no s'elimina i no posen en dubte l'estratègia de diàleg adoptada pel partit tant a Catalunya com a l'Estat. "El PSC no és un partit rancorós, que té la voluntat de construir país", apunta un dirigent.

Fa dies, la vicesecretària general del PSOE, María Jesús Montero, va explicar els plans als barons territorials, però no ha aconseguit atenuar la disconformitat de veus crítiques amb les aliances amb el sobiranisme com la d'Emiliano García Page, que ha parlat de "moment greu" per a la política espanyola. Aquest dimecres s'hi ha afegit també la del president d'Aragó, Javier Lambán, que ha reiterat la seva oposició a canviar la malversació perquè considera que els líders independentistes van cometre un delicte "gravíssim" que hauria de tenir un agreujant. Ni Montero ni Iceta hi han volgut entrar, si bé han explicitat que no comparteixen les paraules del president de Castella-la Manxa. "El meu sentit de lleialtat i respecte al partit m'impedeix donar la meva opinió sobre aquesta matèria", ha afirmat la ministra d'Hisenda, donant a entendre que Page n'està mancat.

Consulta sobre un pacte

No hi haurà referèndum, però sí una consulta als catalans sobre un pacte previ entre el govern espanyol i el català, ha manifestat Illa. Això és el que ja es va pactar en el marc de la taula de diàleg, sense concretar més en la proposta. "Es pot fer un estatut, una reforma de l'Estatut, però no hi haurà cap procediment fora dels canals legals avui establerts", ha deixat clar Iceta des dels passadissos del Congrés. Però la dreta aprofita l'onada de malestar i, pel boc gros, arriba a la conclusió que es produirà el referèndum. "Intentaran dir-li d'una altra manera, però els espanyols no som ximples. Que el PSOE deixi de mentir perquè, a aquestes altures, el que és, és", ha dit Gamarra.

En la sessió de control, la presidenta de Cs, Inés Arrimadas, ha recriminat al ministre de la Presidència, Félix Bolaños: "Els donaran el referèndum d'independència perquè ahir van sortir a negar-ho". Bolaños ha evitat fer referència a la consulta i, en la seva resposta, ha defensat les "decisions valentes" que ha pres l'executiu perquè "normalitzen la situació a Catalunya". "Li demano que no sigui com els separatistes nostàlgics que tornarien a fer-ho", li ha reclamat Bolaños, que ha acusat el PP de "viure d'esquena a Catalunya", a Vox de fer-ho "en contra" i a Cs de "fugir-ne". Precisament els ministres s'han bolcat a recordar que va ser amb el govern de Mariano Rajoy quan es van produir diverses votacions d'independència com la del 9-N i l'1-O.

En absència de Sánchez i les tres vicepresidentes del govern espanyol, han estat altres titulars del gabinet els que han plantat cara a la dreta en la sessió de control aquest dimarts al Congrés. Les primeres, les ministres de Defensa i de Justícia, Margarita Robles i Pilar Llop, que per rebatre les crítiques sobre la sedició i la malversació han contraatacat al PP advertint que estan "incomplint la Constitució" amb el bloqueig al Consell General del Poder Judicial.