Judicialització

El govern espanyol defensa a Estrasburg punt per punt la sentència contra l'1-O

L'advocat de l'Estat obvia l'amnistia en l'escrit al TEDH, que els presos polítics tindran temps de respondre fins al 27 d'abril

4 min
Els presos durant el judici de l'1-O.

BarcelonaFa sis anys que Pedro Sánchez és president i, des de fa només cinc mesos, un fervorós defensor de l'amnistia. Temps suficient per acordar amb l'independentisme la llei que acabarà amb els processos judicials derivats de l'1-O (a canvi de la seva investidura) i, abans, per eliminar el delicte de sedició o concedir els indults (a canvi de l'estabilitat parlamentària). La Moncloa defensa que la seva estratègia a Catalunya, que el 12-M sotmetrà indirectament a votació amb la candidatura de Salvador Illa, ha estat clau per a la "reconciliació" entre els catalans, però aquesta no és ni de bon tros la versió que ha donat al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Les condemnes (d'entre 9 i 13 anys de presó per sedició, malversació i desobediència) no van ser, segons els representants de l'Estat, ni desproporcionades ni van conculcar drets fonamentals dels acusats, ni tampoc van representar una ingerència a la llibertat d'expressió. De fet, l'escrit presentat el 12 de març a Estrasburg, al qual ha tingut accés l'ARA, defensa punt per punt la sentència dictada pel tribunal que va presidir Manuel Marchena.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L'advocat de l'Estat, Alfonso Brezmes, representant d'Espanya davant del TEDH (nomenat el març del 2018 per Mariano Rajoy), signa al costat de la seva número 2, Heide-Elena Nicolás, les al·legacions que l'estat espanyol ha fet contra la denúncia presentada pels nou presos polítics (Oriol Junqueras, Jordi Turull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Josep Rull, Carme Forcadell, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart). Responen a les sis preguntes que va fer arribar a les autoritats espanyoles el TEDH. No és el final del procediment. Ara s'ha obert un nou termini fins a finals d'abril (prorrogable) perquè s'hi posicionin les defenses, i Espanya encara tindrà un últim torn per dir-hi la seva. ¿Serà aleshores quan jugui la carta de l'amnistia? De moment, en els seus escrits al TEDH (en va presentar un de molt similar al desembre) ni tan sols la cita, i això que podria acabar sent clau per evitar la condemna a l'Estat en cas que Estrasburg consideri que es van vulnerar els drets dels condemnats, que es van passar més de tres anys a la presó.

Arguments de l'Estat

Només es fa referència als indults o la reforma del Codi Penal per recordar que no van acabar complint la condemna íntegra a la qual havien estat sentenciats (és, de fet, un argument per negar que els anys de presó dictats pel Tribunal Suprem fossin "desproporcionats"). És lògic que l'Estat pretengui defensar el seu sistema judicial davant d'Europa, tot i que els últims mesos s'hagin sentit crítiques importants fins i tot per part del govern espanyol contra alguns jutges especialment bel·ligerants contra l'independentisme. No deixa de ser curiós, però, que els arguments amb què ho fa semblin els mateixos que hagués fet servir el govern abans de la seva "agenda del retrobament".

La condemna per sedició i malversació era "previsible" i la seva aplicació l'adequada, segons l'Estat, que també subratlla que la presó preventiva contra ells "era necessària en una societat democràtica". A més, en l'escrit d'al·legacions es fa referència contínua als arguments que va donar el Tribunal Constitucional (TC) per validar les condemnes del Suprem. No es va vulnerar cap dret ni se'ls va condemnar per les seves opinions polítiques, conclouen.

A continuació fem un resum de les respostes que Espanya ha fet arribar al Tribunal d'Estrasburg.

1. Se'ls va condemnar interpretant de forma expansiva el delicte de sedició i/o malversació?

(Article 7 del Conveni Europeu de Drets Humans)

Els delictes, afirmen els advocats de l'Estat, eren "previsibles" i "no van desbordar els límits de les regles d'interpretació restrictiva de les lleis penals". Segons les apel·lacions, encaixaven, per tant, en la definició de sedició i de malversació. La reforma del Codi Penal per eliminar el primer dels delictes i reformar el segon "no altera aquestes conclusions", afegeixen.

2. Se'ls ha condemnat pel seu legítim dret a la llibertat d'expressió i associació?

(Articles 10 i 11 del Conveni Europeu de Drets Humans)

La presó preventiva, expliquen els representants espanyols, no va constituir una ingerència ni en la seva llibertat d'expressió ni de reunió, perquè "no va respondre a les opinions expressades per ells, sinó a les seves conductes qualificades per les autoritats judicials nacionals com a contràries a la Constitució". Per si el TEDH interpretés que va ser excessiva (Junqueras, Forn, Sánchez i Cuixart pràcticament van completar els dos anys de presó preventiva i la resta s'hi va estar més d'un any i mig), els advocats de l'Estat subratllen que "la ingerència perseguia una finalitat legítima –prevista a la llei– i era necessària en una societat democràtica". El TC hi va estar d'acord, recorden.

3. S'ha violat el dret a la llibertat amb l'empresonament després de la sentència?

(Article 5 del Conveni Europeu de Drets Humans)

La resposta espanyola torna a ser un no: "La condemna va ser dictada a conseqüència de la comissió d'infraccions tipificades per la llei en vigor, seguint el procediment establert legalment amb ple respecte a les garanties processals". A més, els advocats de l'Estat asseguren que les penes van ser "proporcionals a la gravetat dels delictes comesos".

4. S'han vulnerat els drets de defensa?

(Article 6 del Conveni Europeu de Drets Humans)

Les resolucions del Tribunal Suprem i també del Constitucional nodreixen els arguments per respondre a aquesta pregunta, amb les quals neguen rotundament que s'hagi vulnerat el dret a la defensa, a la presumpció d'innocència o a un procés equitatiu.

5. Ha infringit la condemna el dret a unes eleccions lliures?

(Article 3 del protocol addicional número 1 del Conveni Europeu de Drets Humans)

La pregunta es referia a la situació d'Oriol Junqueras, a qui no es va deixar prendre possessió de l'acta d'eurodiputat. Els advocats de l'Estat neguen que hi hagués cap vulneració de drets tenint en compte que es va jutjar i condemnar Junqueras sense que el Suprem hagués demanat permís al Parlament Europeu, ja que va adquirir la condició d'europarlamentari "sobrevingudament un cop conclòs el judici oral". Marchena no va esperar a saber si Junqueras estava protegit per la immunitat parlamentària abans de dictar sentència, tot i que, responent a una qüestió prejudicial, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea li va acabar dient mesos més tard que sí que ho estava.

6. Es van restringir els seus drets amb un propòsit diferent del previst a la llei?

(Article 18 del Conveni Europeu de Drets Humans)

"No s'ha demostrat ni comprovat que la finalitat de les condemnes penals obeïssin a motivacions d'índole política", descriuen els advocats de l'Estat, que asseguren que en el moment de la presó preventiva "existien sospites raonables de la comissió d'un delicte i proves de pes de la seva intervenció en els fets".

stats