El Govern ha incomplert gairebé totes les resolucions sobre del Procés de l'últim debat de política general
Dels textos que es van aprovar l'any passat només s'ha posat en pràctica el de la taula de diàleg
BarcelonaEl debat de política general serveix per marcar el rumb del nou curs polític i també per posar deures al Govern i a la majoria que el sustenta. Ara bé, no sempre s'hi dona compliment i l'exemple clar són les propostes de resolució aprovades l'any passat relacionades amb l'estratègia independentista, que és precisament la causa de la crisi actual del gabinet de Pere Aragonès.
El setembre de l'any passat el ple va aprovar diverses resolucions en què, entre altres coses, es parlava de consensuar un rumb per a l'autodeterminació en l'espai de coordinació estratègic de l'independentisme –que no es reuneix–; fer una comissió de seguiment al Parlament del procés de negociació amb l'Estat –que no s'ha creat–, a més de comprometre's a defensar els drets dels diputats i la sobirania de la cambra, en al·lusió al cas del diputat de la CUP Pau Juvillà, que va acabar sense escó el febrer de l'any següent. Els partits independentistes també van aprovar una resolució en suport a l'expresident Carles Puigdemont després de la seva detenció a Sardenya, en la qual es "legitimava" el Consell de la República com a "institució que té per objecte impulsar activitats (...) destinades a la materialització d'un estat independent a Catalunya". Un suport que un any després no s'ha traduït en la implicació dels partits en l'entitat: Esquerra i la CUP no s'hi han implicat en considerar-lo una eina controlada per Junts.
Tot i que hi ha hagut diversos intents de fer-ho, els tres partits tampoc han donat compliment al mandat de presentar una proposició de llei per l'amnistia al Congrés de Diputats com un gest (que no prosperaria per l'oposició del PSOE i el PP) per intentar combatre la repressió. Un reclam aprovat en una resolució que també constatava el suport "sense precedents" del "52%" de votants a la independència i expressava "la voluntat de culminar el camí cap a la república catalana", malgrat que en el darrer any la majoria sobiranista no ha sigut operativa.
Punt d'inflexió amb la CUP
El debat de política general del 2021 va ser un punt d'inflexió en les relacions entre Esquerra, Junts i la CUP. De fet, l'única resolució que sí que s'ha portat a la pràctica és la que els republicans van tirar endavant amb el PSC i els comuns sobre l'impuls de la taula de diàleg per resoldre el conflicte polític, tot i que la taula de negociació només s'ha reunit dos cops en un any. JxCat va marcar-hi distàncies i la CUP hi va votar en contra. Va ser l'inici del retorn a la geometria variable al Parlament i del pas dels anticapitalistes a l'oposició: van presentar una resolució per tornar a fer un referèndum unilateral que no va obtenir el suport ni dels republicans ni de JxCat. Un trencament que es va convertir en definitiu quan van rebutjar els pressupostos dos mesos després.
