El Govern ofereix a la CUP incorporar 3.500 mestres més a partir del curs que ve per desbloquejar els pressupostos

BarcelonaLa negativa del Govern a negociar cap increment en l'IRPF ha deixat el capítol d'ensenyament com la pedra angular de les negociacions pressupostàries que l'executiu manté amb la CUP. Tal com avança l'ARA en l'edició de paper d'aquest divendres, la Generalitat està disposada a fer concessions importants en aquest àmbit, i fonts consultades d'una i altra banda confirmen quina és l'oferta sobre la taula: contractar 3.500 nous mestres el curs que ve i comprometre's a seguir en aquesta línia a partir del curs 2018-2019.

Els 3.500 mestres s'afegirien als 2.000 que la conselleria d'Ensenyament ja s'ha compromès a incloure el curs 2017-2018; per tant, significaria que l'any que ve hi hauria 5.500 nous docents.

Què significa la proposta? Que a partir del setembre del 2017 els mestres de primària i secundària passarien a fer una hora lectiva menys a la setmana. De cara al següent curs la mesura podria derivar en la contractació de 3.000 mestres més (fins a un total de 6.500 en dos anys) o aplicar altres mesures per reduir les ràtios mestre/alumnes a les aules. La CUP defensava la contractació de 6.000 nous mestres i la reducció de 2 hores lectives setmanals, ja a partir del curs que ve, una de les reivindicacions que han portat els sindicats de docents a convocar una vaga per al 9 de febrer coincidint amb el debat final dels comptes al Parlament.

Fonts sindicals i governamentals consultades per l'ARA confirmen que aquest dijous van rebre dues ofertes via departament d'Ensenyament. En la primera, més ambiciosa, se'ls oferia la incorporació de 5.700 mestres en 2 anys. Hores més tard, en canvi, es matisava l'oferiment després de consensuar amb el departament d'Economia que no es podia anar més enllà del pressupost d'aquest any. L'oferiment als sindicats parla, doncs, exclusivament dels 3.500 nous mestres del curs que ve.

Fins ara, les conselleries d'Economia i d'Ensenyament s'havien mostrat partidàries d'incrementar el pressupost del departament en una xifra pròxima als 150 milions d'euros que reclama la CUP, però la consellera Meritxell Ruiz rebutjava que agents externs, la CUP o els sindicats, fixessin on havien d'anar a parar els recursos. Ara és l'educació pública la principal protagonista en els contactes per als pressupostos i tant el Govern com els anticapitalistes preveuen arribar a un "acord polític" en aquest punt abans de dilluns. Des dels sindicats apunten que un compromís explícit per arribar als 6.000 nous mestres en 2 anys podria ser suficient per desconvocar la vaga.

La reunió d'aquest dijous, amb representants d'Economia, Presidència i Ensenyament, a més dels negociadors de la CUP, ja va avançar molt en aquest sentit. Fonts cupaires recorden, però, que el pacte polític no tindrà validesa si l'executiu no fa també un "acord social" amb els mestres de l'educació pública.

Reduir en 2 hores lectives setmanals l'horari dels mestres implicaria la contractació de 6.000 nous docents. Ensenyament xifra el cost d'aquesta decisió en 223 milions d'euros. Contractar-ne una mica més de la meitat el curs que ve significaria, segons les fonts, un increment de 140 milions, però l'impacte en el pressupost seria d'uns 47 milions, ja que només es té en compte un trimestre del curs 2017-2018.

Com que el pressupost de cada departament no es pot apujar després que els comptes superessin a finals de desembre el debat de totalitat, la fórmula que s'empraria per dotar el departament d'aquests recursos seria la creació d'un fons interdepartamental que agafés diners d'altres conselleries per destinar-los a Ensenyament.

Aquest divendres els equips negociadors s'han tornat a reunir amb la renda garantida de ciutadania i diverses qüestions fiscals sobre la taula. Pel que fa a la primera només es tracta de decidir amb quants recursos es dotarà el fons que Govern i CUP accepten que s'ha de crear. En temes de fiscalitat la CUP no renuncia a una reforma de l'IRPF a partir dels 90.000 euros, tot i que des de dimarts aquest és el principal veto de la Generalitat. Els impostos ambientals són, però, un dels punts en què es poden apropar posicions. Sigui com sigui dilluns hi haurà una proposta definitiva en matèria pressupostària que els anticapitalistes començaran a traslladar a les bases a partir de dimarts.