El Govern fa el primer pas per impulsar una nova llei de l'audiovisual catalana

Aprova la memòria preliminar de la norma en ple conflicte amb l'Estat per la llei del mateix àmbit espanyola

3 min
El president, Pere Aragonès, entrant al consell executiu amb el vicepresident, Jordi Puigneró

BarcelonaPrimer pas del Govern per elaborar una nova llei de l'audiovisual catalana que actualitzi la normativa actual aprovada el 2005. És tot just l'aprovació de la memòria preliminar de la llei, cosa que obre un procés de consulta pública perquè qui vulgui hi pugui aportar les consideracions que cregui. Per tant, per arribar a l'aprovació definitiva al Parlament encara queden mesos. Però el detall més transcendent és el moment en què l'executiu decideix fer aquest moviment. El Govern fa l'anunci en ple conflicte amb el govern espanyol, que també prepara una llei estatal sobre la mateixa matèria que ha generat controvèrsia perquè no inclou una protecció específica del català. Caldrà veure, doncs, si les dues normatives acaben xocant.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

La decisió suposa un cert canvi de guió respecte al que la Generalitat havia plantejat les últimes setmanes, sobretot la part d'ERC. Fins avui, doncs, els republicans eren partidaris de negociar en primer lloc millores en la normativa estatal i, un cop aconseguides, concretar la normativa catalana per així evitar un potencial conflicte jurídic. Aquest dimarts tot ha canviat, perquè les dues lleis comencen a avançar en paral·lel i amb la incertesa de si tot plegat acabarà en una nova topada. Malgrat tot, la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, s'ha mostrat convençuda que la llei catalana i l'espanyola seran "compatibles" i que no hi haurà més problemes. Fonts del Govern, a més, asseguren que confien en arribar a un acord amb el PSOE sobre la llei espanyola, cosa que acabarà facilitant –auguren– el camí de la llei catalana.

En l'elaboració d'aquesta norma la conflictivitat no només és amb el govern espanyol, sinó que també es produeix entre socis de Govern. A Esquerra li va molestar que la setmana passada JxCat tirés pel dret i, avançant-se al Govern, presentés una llei sobre el mateix tema a través del seu grup al Parlament. Els republicans ho van qualificar de "nova gesticulació". Aquest dimarts Plaja ha evitat amplificar la polèmica, però ha defensat que presentar-ho com un projecte de llei del Govern és una "millor fórmula" que com a proposició de llei d'un únic grup. Però fonts de Junts ja han advertit que no pensen retirar la proposició de llei, que tot just aquest dimarts ha començat el tràmit parlamentari i que, a més, volen que es tramiti per la via d'urgència. Això sí, les mateixes fonts han celebrat que el Govern –del qual JxCat forma part– "accepti els plantejaments de Junts" sobre el fet que calia legislar en matèria audiovisual i "no només negociar una quota de català a Madrid" amb l'executiu del PSOE.

El contingut

I al marge de tota la polèmica generada, quina és la proposta de la Generalitat? De moment, poques concrecions i sí alguns objectius generals. En primer lloc, la norma es proposa protegir l'ús de la llengua catalana i aranesa als mitjans de comunicació, per la qual cosa el nou text establirà els percentatges mínims d'aquestes llengües als mitjans de la Generalitat i impulsar "mesures de foment" a la resta de mitjans i a les xarxes. També plantejarà "incrementar la transparència sobre la propietat dels mitjans de comunicació" i reforçar la protecció contra els continguts audiovisuals que inciten a l'odi o promouen el terrorisme, protegir els menors i garantir l'accés als mitjans de comunicació de les persones amb discapacitat. A més, es fixa l'objectiu de reforçar el règim de control de l'activitat audiovisual que ja porta a terme el Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

La Generalitat encara no precisa si la llei catalana està disposada a entrar en el nucli del conflicte que s'ha generat amb el govern espanyol: la regulació de quotes específiques de català a les plataformes de streaming com Netflix, HBO i Amazon Prime. És precisament el que ara mateix negocia el Govern amb la Moncloa. Plaja s'ha limitat a explicar aquest dimarts que això ha de canviar perquè la presència del català en aquestes plataformes oscil·la entre el 0,1% i l'1,3% i el mercat actual "afavoreix la imposició de les llengües majoritàries".

stats