El Govern es retirarà en bloc de totes les causes contra manifestants si no es pot acreditar l'autor de les lesions
Els serveis jurídics comencen per renunciar a l'acusació contra set persones que protestaven el 2018 per la no investidura de Puigdemont
BarcelonaHi ha almenys una trentena de causes amb el Govern personat contra manifestants independentistes que estan en revisió des que la defensa dels Mossos va passar de la conselleria d'Interior als serveis jurídics centrals de la Generalitat, que depenen de Presidència. La tasca consisteix en separar el gra de la palla o, cosa que és el mateix, determinar quines de les acusacions cal mantenir i quines deixar passar seguint els nous criteris fixats amb l'arribada de Pere Aragonès al Palau de la Generalitat. Segons ha pogut saber l'ARA, l'executiu anunciarà aviat que es retira en bloc de tots els processos contra manifestants en què no hi hagi acreditades lesions contra agents dels Mossos o no hi hagi prou garanties per identificar els presumptes agressors.
El primer exemple és el de les set persones que aniran a judici el 25 de novembre pels aldarulls al Parc de la Ciutadella del 30 de gener del 2018, quan el Parlament va renunciar a investir Carles Puigdemont. La Generalitat demanava dos anys de presó per desordres públics i atemptat contra l’autoritat. Sense haver pogut identificar amb precisió els autors de les lesions, el Govern es retira de la causa en la qual també hi ha personada la Fiscalia, amb peticions de fins a tres anys de presó. L'estratègia, doncs, canvia respecte a l'últim Govern, amb Quim Torra de president i Miquel Buch (després Miquel Sàmper) de conseller d'Interior. Ara bé, almenys sobre el paper, ja havia començat a canviar en la part final del mandat de Torra: ell ja va anunciar que la Generalitat es retiraria d'aquesta causa el juny del 2020, una decisió que encara no s'havia materialitzat.
Aquesta és una de les qüestions que forma part de l'acord d'investidura entre ERC i la CUP: "Retirar les acusacions particulars contra participants en mobilitzacions socials i polítiques, exceptuant aquelles en què hi hagi lesions a agents acreditades amb certificat mèdic". Ara, a més de descartar la via judicial quan no hi hagi lesions, també es comprovarà, quan n'hi hagi, si la identificació dels presumptes autors és prou sòlida per portar-los a judici. Una qüestió que, tot i semblar lògica, no sempre es compleix. En el recent judici als nou de Lledoners, per exemple, cap dels agents va poder identificar els autors de les lesions i l'únic que van poder verificar és que tres d'ells estaven a primera fila en el moment que van ser agredits.
Defensa dels Mossos
Fonts consultades per l'ARA expliquen que encara s'està acabant de repassar la documentació per saber de quantes causes s'acabarà retirant la Generalitat. Les crítiques els últims anys havien sigut constants contra l'estratègia de mantenir vives les acusacions contra manifestants. Una qüestió que l'actual president va entomar tan bon punt va accedir al càrrec impulsant el canvi de titularitat dels serveis jurídics i, a partir d'ara, amb el nou criteri per personar-se en les causes contra manifestants. El conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena, destacava fa uns mesos al Parlament la necessitat d'integrar els advocats dels Mossos a Presidència "perquè és des d'allà des d’on es pot fer una millor defensa dels treballadors públics". "Volem seguir defensant els Mossos amb la mateixa claredat i contundència quan hi hagi lesions i amb els mateixos criteris amb els quals es defensa tots els treballadors públics", afegia Elena en seu parlamentària.
Els casos de Marcel Vivet, condemnat a cinc anys de presó per haver lesionat al canell un agent amb el pal d'una bandera –versió que ell nega–, i d'Adrián Sas, condemnat a tres anys i mig de presó per contusionar a la mà dreta un agent i causar dolor cervical durant una setmana a un altre –ell també ho nega–, van ser especialment polèmics, tot i que hi havia lesions acreditades. La Generalitat va mantenir les acusacions en tots dos casos –malgrat l'intent de negociar amb els acusats–, però en el cas de Vivet, aquest mes de juliol el Govern va reclamar que no se'l fes entrar a la presó. La Generalitat es compromet ara a filar més prim abans de presentar les acusacions.
