Política  /  Govern 02/08/2022

Aragonès garanteix avenços contra la repressió aquest any

El president defensa que les reformes legals pactades amb l'Estat tinguin "els efectes de l'amnistia"

4 min
El president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha comparegut aquest dimarts en roda de premsa.

BarcelonaEl president de la Generalitat, Pere Aragonès, ha volgut acomiadar el curs polític aquest dimarts mostrant-se convençut que la negociació amb el govern espanyol tindrà avenços notables abans d'acabar l'any. No serà ni el referèndum ni l'amnistia, però sí concrecions en les reformes contra els efectes de la repressió: "Abans d'acabar l'any, aquesta desjudicialització s'ha de concretar i es concretarà. Serà la manera de constatar si la voluntat real del govern de l'Estat és posar fi a la repressió". Poc amic de fixar-se terminis, aquest cop el president sí que ha posat calendari perquè hi hagi canvis legals per alleugerir la càrrega als condemnats i encausats en processos judicials vinculats al Procés. D'aquí cinc mesos se'n podrà fer balanç.

La pregunta del milió, però, segueix sense resposta: ¿com s'ha de concretar aquesta desjudicialització? En una compareixença després de la reunió del consell executiu, Aragonès ha mantingut la incògnita i ha assegurat que no pot entrar en detalls perquè la negociació, si vol funcionar, ha de ser "discreta i constant". Sigui com sigui, el que ja ningú pot dissimular és que la reforma del delicte de sedició és una qüestió que els dos governs negociaran. En aquest punt ha enviat una advertència a Sánchez. Si el president espanyol insistia ahir que no hi ha prou majoria per emprendre aquesta reforma, Aragonès ha negat la major: "Les majories es construeixen si hi ha voluntat, i nosaltres estem disposats a construir-la". De fet, si el binomi PSOE-Podem i ERC es posessin d'acord al Congrés, aconseguir la resta de vots hauria de fer baixada. També avui el líder d'Unides Podem a la cambra baixa, Jaume Asens, ha pressionat el PSOE per no "escudar-se" en el fet que no hi ha els suports suficients.

El que sí que ha concretat Aragonès és que no es conforma només amb la reforma de la sedició i vol que la desjudicialització sigui àmplia i afecti tots els nivells: els presos ja indultats –però encara inhabilitats–, els exiliats, els càrrecs intermedis del govern represaliats per l'1-O i, en general, tots els ciutadans que tinguin causes obertes relacionades amb el Procés. "Mai més ha d'entrar una persona a la presó a causa del seu compromís polític", ha dit. De fet, ha dit que ell té al cap una desjudicialització que tingui "els efectes de l'amnistia"; és a dir, que les reformes legals que se subscriguin siguin tantes que acabin tenint el mateix resultat que la llei d'amnistia que el PSOE tant rebutja: una exoneració generalitzada.

La data perquè tota aquesta desjudicialització estigui més o menys encarrilada, finals d'any, no és gratuïta, i no és només perquè el 2023 sigui any electoral i, per tant, poc propens per als acords transversals. Malgrat que avui no n'ha volgut parlar, la principal arma que té Aragonès per pressionar els socialistes són els pressupostos generals de l'Estat. És a dir, que si el PSOE accepta desjudicialitzar, ERC aportarà a canvi els seus tretze vots al Congrés perquè Pedro Sánchez aprovi els seus tercers comptes consecutius. Així, els republicans exhibirien resultats tangibles de la taula de diàleg i els socialistes exhibirien gestió pública a un any de les eleccions generals. Ni uns ni altres poden ser tan explícits de portes enfora de la negociació, però aquest dimarts Aragonès ha deixat la porta oberta al suport als pressupostos estatals: "Estic convençut que tots els diputats catalans defensaran els interessos de la ciutadania de Catalunya".

Si mirem el calendari pressupostari d'anys anteriors, la primera votació clau al Congrés –l'admissió a tràmit dels comptes– acostuma a ser entre finals d'octubre i principis de novembre. Aleshores els acords sobre la desjudicialització haurien d'estar avançats. I tot plegat tenint en compte que el context mai serà fàcil. Sigui des de la triple dreta o des de l'independentisme menys partidari del diàleg, la taula –que s'hauria de tornar a reunir aquest 2022– serà diana de dards constants. A més, el PSOE o ERC també hauran de tensar la negociació en públic per calmar les respectives parròquies. Per exemple, si Sánchez deia la setmana passada –basant-se en l'últim Baròmetre del CEO – que l'independentisme retrocedia a conseqüència del diàleg , aquest dimarts Aragonès l'ha "reptat a posar les urnes" d'un referèndum per comprovar si realment això és així.

Els socis a Catalunya

L'última compareixença del president abans de la pausa estival també ha servit perquè fixés amb claredat qui vol que siguin els seus socis per aprovar els pressupostos de la Generalitat del 2023: la CUP i els comuns. Aragonès inclou els cupaires, malgrat que aquests ja s'han autodescartat de la negociació, i rebutja comptar amb el PSC perquè no vol tenir els socialistes asseguts alhora a la taula on es negocia el conflicte polític i a la taula on es negocien els comptes catalans. En resum, està en mans dels vuit diputats dels comuns, amb qui ja ha firmat dos pactes pressupostaris, un com a conseller d'economia –2020– i l'altre com a president –2021–. Sobre l'economia catalana no ha volgut fer gaires pronòstics més enllà d'admetre "l'alta complexitat" que hi haurà després de les vacances, però sí que ha promès uns comptes "de xoc" per fer front a la inflació.

El desembre de l'any passat, en el que va ser el seu primer discurs de Nadal com a president –pronunciat per Sant Esteve–, Aragonès va treure pit de l'aprovació dels pressupostos catalans d'aquell curs i va pressionar el PSOE per desencallar una taula de diàleg que llavors penjava d'un fil. De cara al seu segon discurs de Nadal, espera poder mantenir l'orgull pels comptes, i aquest cop sumar-hi l'orgull per tenir resultats en la desjudicialització. Ell mateix, avui, hi ha posat el termini.

Compareixença amb corbata

Aragonès no ha seguit els passos del president espanyol, Pedro Sánchez, i ha comparegut amb corbata a la roda de premsa. El detall no ha passat desapercebut i el cap del Govern ha optat per la ironia: "Si algú ha de passar calor en aquesta sala seré jo". Més enllà de la broma, ha dit que la recomanació de Sánchez de no portar corbata és més "pedagògica i visual que real". També ha dit que no plantejarà una "guerra competencial" amb les mesures que ha plantejat el govern espanyol per aconseguir un estalvi energètic. "Ja tenim prou problemes", ha afegit.

stats