El conflicte entre Israel i Palestina també divideix ERC i JxCat

BarcelonaL'ampliació (fallida) de l'aeroport del Prat, el projecte de Barcelona World, la taula de diàleg, el Consell per la República o el futur de la presidenta del Parlament, Laura Borràs, pel cas de corrupció que l'assetja són algunes de les qüestions que han dividit el govern d'ERC i Junts en el primer any de legislatura. Aquesta mateixa setmana dos episodis més han posat en relleu que les dissensions entre els dos socis de govern són cròniques. El primer es va produir amb l'anunci del govern espanyol de reactivar el Quart Cinturó, una infraestructura que els republicans rebutgen i Junts valida. I la segona desavinença va arribar dijous quan ERC, juntament amb la CUP i els comuns, van presentar una proposta de resolució al Parlament "prenent en consideració" els informes d'Amnistia Internacional i Human Rights Watch, en què denuncien que el sistema que aplica Israel als "territoris ocupats" és contrari al dret internacional i equival al crim d'apartheid. La iniciativa també va comptar amb el suport del PSC, però no de Junts.

El diputat d’aquesta formació, Joaquim Jubert, va justificar la negativa del seu partit a la proposta de resolució perquè "l'impacte d'aquest posicionament per part del Parlament seria gairebé zero i no afectaria les polítiques del govern democràticament escollit a Israel". Tanmateix, va assegurar que el perjudici que tindria per a les relacions entre Catalunya i Israel seria "incalculable". "Lamentem que el nostre soci de Govern hi doni suport i posi per davant el seu interès particular al del país", va recriminar Jubert. Just després de l'aprovació de la proposició, Josep Lluís Alay, cap de l’oficina de l'expresident Carles Puigdemont, no es va mossegar la llengua a l'hora de sentenciar el cost que suposarà per a Catalunya la condemna a Israel. "Ens costarà anys posar remei a la trencadissa que ha provocat avui el Parlament", va escriure a Twitter.

La consellera d'Acció Exterior de la Generalitat, Victòria Alsina, també va entrar en el debat divendres avisant que la proposició aprovada al Parlament pot "espatllar" les relacions amb Israel. La portaveu adjunta d'ERC, Meritxell Serret, en canvi, va opinar que el tracte d'Israel a la població palestina dista de ser una aposta per una resolució democràtica a un conflicte polític i que és una actitud que alimenta l'enquistament de la lluita entre els dos pobles. "No és una resposta que respecti els drets humans, i el posicionament de les autoritats israelianes alimenta el radicalisme", va afegir l'exconsellera republicana.

Lectura contraposada entre palestins i jueus catalans

La iniciativa va ser promoguda per la coalició Prou Complicitat amb Israel, que la va registrar i acordar amb ERC, la CUP i els comuns el 21 de març coincidint amb el Dia Internacional per l'Erradicació del Racisme. "S'ha demorat pels tràmits parlamentaris i per les esmenes que va presentar el PSC", exposa Alys Samson, portaveu de la plataforma. L'activista propalestina no amaga la seva satisfacció per l'aprovació del text. "És un fet històric perquè demana que es revisin tots els acords amb Israel i que no es contribueixi a l'apartheid per acabar amb la impunitat d'Israel", subratlla Samson, que és neta d'un jueu alemany represaliat.

La comunitat palestina de Catalunya també valora "molt positivament" la proposta aprovada al Parlament. "Amnistia Internacional només ha acusat Sud-àfrica, Birmània i Israel de practicar l’apartheid. Ha passat en molt poques ocasions i, per tant, és un bon punt de partida per començar a fer justícia a Palestina", remarca Marc Jamal, membre de l’entitat. Des de la comunitat palestina reclamen que ara es passi de les paraules als fets per sancionar i aïllar Israel. "Emplacem les institucions catalanes a deixar de col·laborar amb aquest país; que el deixi de considerar com a estratègic i no hi inverteixi", assenyala Jamal, que lamenta que "la Generalitat, a través del pla ACCIÓ de l'Agència per la Competitivitat de l'Empresa, hi mantingui un tracte de privilegi".

La comunitat jueva de Catalunya, per contra, està en peu de guerra. L’ambaixadora israeliana a Espanya, Rodica Radian-Gordon, es va mostrar molt crítica amb la proposta de resolució. "Condemno enèrgicament la vergonyosa resolució aprovada per la comissió d'Acció Exteriors", va opinar divendres en una piulada a Twitter, després d'atribuir-ho a "l'obsessió antiisraeliana dels qui l'han promogut i aprovat".  

En la mateixa línia s'expressa la presidenta de la Comunitat Jueva Atid de Catalunya, Sílvia Leida. "És una aberració que disfressa d'antisionisme l'antisemitisme", etziba la màxima responsable de l'entitat, que considera que amb resolucions com les del Parlament "s'està banalitzant l'apartheid". Si bé dona suport a la creació de dos estats, Leida deixa clar que el govern israelià no pot buscar una sortida dialogada al conflicte mentre Hamàs controli Gaza, un dels dos territoris ocupats. "No podem negociar amb terroristes", conclou, mentre aprofundeix en les divergències entre palestins a l'hora d'encarar la resolució del conflicte.