El Quart Cinturó, la penúltima infraestructura que divideix el Govern

BarcelonaProbablement no generarà el mateix rebombori que la fallida ampliació de l'aeroport del Prat, però des de fa pocs dies hi ha una nova inversió en infraestructures a Catalunya que torna a tensar les relacions Generalitat-Estat i que, malgrat passar més desapercebuda, també divideix els dos socis de Govern a Catalunya, ERC i JxCat. Es tracta del conegut com a Quart Cinturó, una via del Vallès que porta anys aparcada i que, ara que torna a primera línia, ha fet saltar les espurnes entre els partits implicats.

L'últim episodi s'ha viscut aquest dimecres al Parlament, on ERC ha presentat una iniciativa que exigeix al ministeri de Transició Ecològica "l'aturada definitiva" d'aquest projecte. Els republicans presenten un seguit d'alternatives que passen per fomentar el transport públic en detriment de construir noves carreteres: una línia orbital que connecti el Vallès amb el Penedès i el Maresme, millorar la correspondència entre les línies actuals i fins i tot "estudiar la proposta" d'un nou "tren tramvia" entre Terrassa i Sabadell.

Aquesta proposta no coincideix amb els plantejaments del ministeri, però tampoc amb els de la conselleria de Territori de la Generalitat, que pilota Junts. Ni el ministeri ni Territori defensen ja el projecte de Quart Cinturó original, una via ràpida que havia d'unir Abrera amb Granollers passant per Terrassa i Sabadell, i que generava controvèrsia pel seu impacte ambiental. En canvi, sí que proposen una "ronda urbana" que cobreixi el tram entre Terrassa i Sabadell i que connecti també amb Castellar del Vallès. Un projecte al qual ERC s'oposa.

De fet, la proposta d'aquesta ronda urbana la va anunciar divendres la ministra Raquel Sánchez en la seva visita a Catalunya, però va quedar en un segon pla per la plantada que li va fer el Govern a l'absentar-se de l'acte per protestar contra el dèficit inversor de l'Estat a Catalunya. El que la plantada va tapar aquell dia, avui ja no es pot amagar. El dissens respecte al Quart Cinturó no és només entre Generalitat i Estat, sinó també entre socis a Catalunya.

La discrepància

Aquest dimecres la portaveu adjunta dels republicans al Parlament, Meritxell Serret, s'ha mostrat taxativament en contra del projecte: "No es pot trinxar el territori fent autopistes paral·leles". En canvi, des de la conselleria de Territori defensen que la proposta de ronda urbana està inclosa en el Pla de Mobilitat del Vallès i que, per tant, el que fan és aplicar-la perquè entenen que genera consens. "Surt del pacte, no és una proposta que ens traguem del barret", sostenen fonts del departament consultades per l'ARA. Les mateixes fonts asseguren que ja s'havia començat a negociar amb l'Estat: la "música" inicial era bona, tot i que no els satisfan les garanties sobre "com i quan" es pagaran les obres. Asseguren, també, que una de les virtuts del projecte és que els diners els posaria l'Estat, però l'estudi del traçat, el projecte d'execució i les obres les decidiria la Generalitat.

ERC i Junts, per ara, eviten fer la guerra en públic. Ni Serret ha criticat obertament els socis ni ho va fer dilluns el secretari general de Junts, Jordi Turull, que va preferir carregar contra el ministeri i la seva "provocació" de venir a fer actes a Catalunya malgrat la crisi de les inversions. El dissens, però, existeix.

L'escletxa també és a Madrid

En aquest projecte de ronda urbana el ministeri compta amb dos suports importants, el de l'alcalde de Terrassa, Jordi Ballart (TxT), i el de l'alcaldessa de Sabadell, Marta Farrés (PSC), que van considerar una "falta de respecte" la plantada de la Generalitat. Tot i això, la cohesió que pot exhibir el PSOE tampoc és completa. Els comuns, que participen en el govern espanyol a través d'Unides Podem, també s'oposen al Quart Cinturó assegurant que el que necessita la gent és "més Rodalies" i no més asfalt. Tot plegat recorda el tema de l'aeroport, on el conflicte no només va ser entre Estat i Generalitat, sinó també entre els socis de cada executiu. Aquella inversió va acabar paralitzada.