Grups neonazis i simbologia franquista: la creixent fascinació dels joves pel neofeixisme

MadridUna samarreta amb el lema feixista "Déu, pàtria i família" i les cames embolcallades amb una bandera espanyola amb l'aguilot preconstitucional. És la indumentària d'un dels manifestants d'aquest divendres al carrer Ferraz de Madrid, on té la seu el PSOE, en la protesta contra Pedro Sánchez. No semblava tenir més de vint anys. Desenes de grupets de joves, alguns clarament menors d'edat, van respondre a la crida de l'extrema dreta feta a través de les xarxes socials per exigir la dimissió del president del govern espanyol. Són aquests joves els que van entonar càntics franquistes amb més fervor i els que aixecaven reiteradament el braç per fer la salutació feixista. No és un fenomen exclusiu de les protestes de Ferraz, que s'han reactivat pel cas Santos Cerdán. S'han produït escenes similars en els últims mesos pels carrers de la capital espanyola en convocatòries del grup neonazi Núcleo Nacional i de la Falange Española y de las JONS.

Com s'explica aquesta creixent fascinació d'alguns joves pel neofeixisme? "Si als anys 70 el que era transgressor per a la joventut era ser antifranquista, ara ho és anar contra la democràcia i el sistema de partits", reflexiona Carles Viñas, doctor en història contemporània a la Universitat de Barcelona (UB), en una conversa amb l'ARA. A banda d'aquesta voluntat d'anar a la contra característica de l'adolescència, Viñas afegeix entre els factors d'aquest fenomen l'impacte de les xarxes socials, en les quals guanyen la partida els discursos i els influencers d'extrema dreta, així com "la manca de formació que han rebut" sobre determinats temes de la història d'Espanya. Tot plegat els converteix en un blanc de l'apologia franquista i d'idees totalitàries. Aquella mateixa nit a Ferraz, un noi jove es passejava entre els manifestants intentant vendre exemplars d'un llibre de Fernando Paz, un historiador afí a Vox que, entre d'altres, reivindica el règim de Franco com una "etapa de prosperitat".

Els encaputxats de Núcleo Nacional

A les protestes, tant les de la seu del PSOE com a la que va fer la Falange fa tres setmanes pel centre de Madrid sota el lema "Remigració" –que reclama fer una neteja ètnica a Espanya–, criden l'atenció nois amb estètica neonazi. Van en grup, duen samarretes negres –alguna amb la insígnia de Núcleo Nacional– i passamuntanyes. Es tracta d'un col·lectiu que va néixer durant les protestes contra l'amnistia de fa un any i mig a Ferraz i que està fent una feina "seriosa" de captació i "radicalització" d'adolescents, segons explica a aquest diari Joan Caballero, criminòleg expert en grups urbans violents i delictes d'odi. Núcleo Nacional participa i rejoveneix les escenografies de grups amb més història, com és la Falange, que fa un parell d'anys no tenia aquesta capacitat de mobilitzar joves, però s'identifica amb el "nacionalsocialisme" i té vincles transnacionals amb altres grups neonazis, subratlla Caballero, que explica que és a Madrid, Valladolid o València on tenen més implantació.

Com els atrauen cap a ells? De nou, una de les respostes és la de les xarxes socials, que és una de les principals vies de contacte. Caballero cita el cas del cantant Alberto Pugilato, vinculat a Núcleo Nacional i amb més de 65.000 seguidors a X, a qui identifica com un dels "agents de radicalització més potents a Espanya" amb la difusió d'un missatge "politizat violent". "No hi ha solució democràtica", va escriure Pugilato al seu compte després que es conegués l'informe de l'UCO que assenyala l'ex número 3 del PSOE, i va compartir també una fotografia de l'ex tinent coronel de la Guàrdia Civil, Antonio Tejero, durant l'intent de cop d'estat del 23-F.

"Vas escoltant la música, vas a una concentració, després vas a l'estadi de futbol i et vas trobant més o menys la mateixa gent [...] Fins que arriba un punt que en aquests escenaris de radicalització vas adquirint un discurs que ja està fet. Ells et donen un superpack que cobreix tots els espais de la teva vida amb un ideari extremista", relata Caballero. Algunes de les convocatòries al carrer de Núcleo Nacional han estat espontànies o han hagut de reformular-se a última hora per la manca d'autorització de la delegació del govern espanyol a Madrid. Fa dos caps de setmana volien fer una protesta davant d'un centre de menors migrants a Hortaleza, que va acabar fent-se a una plaça d'un altre barri. "Estàs com en una mena de comunitat gegant i clandestina i això enganxa molt a un noi jove", constata el criminòleg.

Múltiples fronts

A la samarreta d'un altre manifestant d'un grup amb estètica neonazi de fa un parell de nits a Ferraz es podia llegir "Madrid feixista i madridista". Un lema dels hooligans del Reial Madrid Ultras Sur. Aquest és un dels espais, lligats a la violència, on busca adhesions Núcleo Nacional. També creen grups d'entrenament d'esports de contacte, com la lluita. Una pràctica que també fa servir la Falange.

"Busquen bases de gent amb tendència a l'agressivitat", apunta el criminòleg, que afegeix que és habitual que siguin "multimilitants". Organitzacions diverses s'agrupen en manifestacions sota un mateix objectiu, derrocar el govern espanyol o fer fora d'Espanya els immigrants, però històricament aquest espai ideològic també s'ha caracteritzat per les rivalitats i els enfrontaments. "Aquests em fan por fins i tot a mi", comentava un altre manifestant jove, d'estètica més aviat cayetana, quan va veure arribar un grup de neonazis a la seu del PSOE. Una altra via menys masculinitzada per arribar a joves amb un estil diferent del de Núcleo Nacional són les universitats amb organitzacions juvenils com Revuelta, pròxima a Vox, que també va néixer lligada a les protestes a Ferraz en contra de l'amnistia i del govern espanyol.

L'historiador Carles Viñas puntualitza que aquests grups "sempre han existit", però que "el gran canvi" és que ara tenen uns "altaveus" dels quals abans no disposaven. "Una cosa és el que pot semblar a les xarxes i l'altra és la realitat del dia a dia d'aquestes mobilitzacions, que són molt limitades i minoritàries numèricament", sosté. El que és "molt preocupant", afegeix Viñas, és que hi ha partits polítics amb presència institucional, com Vox, que els "fan la gara-gara" i promouen la "normalització d'aquests discursos" perquè "ja els va bé" per aconseguir els seus objectius polítics.