PROCÉS SOBIRANISTA
Política 26/09/2020

Va guanyar el sí el plebiscit del 27-S?

Es compleixen cinc anys de les eleccions en què l’independentisme va aconseguir per primera vegada la majoria absoluta al Parlament

Aleix Moldes
5 min
l'expresident de la Generalitat, Artur Mas, al cl·legi electoral, aquell matí del 27 de setembre

BarcelonaLes del 2015 van ser unes eleccions molt particulars. Es van convocar amb vuit mesos d’antelació, fruit d’un acord entre CDC i ERC amb la inestimable col·laboració de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i d’Òmnium Cultural. Convergents i republicans van fer una llista conjunta en la qual també van incorporar les presidentes de les entitats i que va encapçalar un exmilitant d’ICV. I, per si no fos prou, amb l’objectiu d’apujar l’aposta de la consulta del 9-N, es van plantejar com un plebiscit sobre la independència. “El 27-S no són unes eleccions ordinàries: són unes eleccions per substituir un referèndum que no ens han deixat fer”, deia l’aleshores president del Govern, Artur Mas, fent servir una frase que faria fortuna durant tots aquells mesos.

Avui es compleixen cinc anys d’aquelles eleccions en què l’independentisme va aconseguir per primera vegada majoria absoluta al Parlament (72 escons), tot i que la victòria no va ser tan dolça per als que aspiraven a superar el 50% dels vots. JxSí i la CUP van arribar al 47,74%, per sobre del 39,17% de Cs, el PSC i el PP, que, tot i negar el caràcter plebiscitari dels comicis, no es van cansar d’alimentar el relat que la unitat d’Espanya estava en perill. El 8,94% de Catalunya Sí que es Pot, la candidatura liderada per ICV i Podem, va ser la principal distorsió per poder fer un recompte per blocs i, tot i la victòria en nombre de diputats, un dels motius perquè, dos anys després, l’independentisme optés, ara sí, per un referèndum que teòricament hauria de ser definitiu.

¿Va guanyar l’independentisme el plebiscit del 27-S? Aquella nit hi va haver disparitat d’opinions. JxSí va dir que sí. “Demanem que els altres acceptin la victòria de Catalunya i la victòria del sí. Tenim molta feina per fer i no afluixarem”, va dir el president d’ERC i número 5 de la candidatura, Oriol Junqueras. La CUP, en canvi, va dir que no.

L’origen de moltes coses

Amb la velocitat a la qual han passat les coses durant els últims anys, aquells comicis han quedat desdibuixats i probablement superats tant per l’1-O com per les eleccions del 21-D. Però també van ser l’origen del full de ruta dels 18 mesos, de les lleis de desconnexió i, en certa manera, del referèndum de l’1 d’Octubre, que va servir per recosir la unitat trencada després del fracàs al Parlament dels pressupostos del 2016.

L’ARA ha volgut copsar l’opinió d’alguns dels principals protagonistes d’aquelles eleccions, tant dels que van liderar el projecte de JxSí com de la CUP i també de les entitats sobiranistes, que es van implicar amb una campanya sense precedents - Ara és l’hora - per remarcar la importància de la victòria del sí. Òmnium, presidida de forma interina per Quim Torra durant aquells mesos, ha preferit no participar-hi perquè “com a entitat de la societat civil, no té full de ruta polític i deixa en mans dels partits les estratègies i les valoracions dels comicis electorals”.

Cinc anys després, la fita del 50% segueix sent una aspiració, però pocs conceben les pròximes eleccions com un nou plebiscit.

Antonio Baños

Antonio Baños va ser el cap de llista de la CUP en aquelles eleccions. “Em refermo en el fet que vam guanyar la majoria absoluta parlamentària, però no vam aconseguir per tres punts la majoria plebiscitària”, recorda. Baños va ser qui més clarament va respondre aleshores la pregunta de si l’independentisme havia guanyat el plebiscit. “La DUI anava lligada a guanyar el plebiscit. No hem guanyat el plebiscit, no hi ha DUI”, va explicar després dels resultats electorals. L’independentisme va perdre, segons Baños, el plebiscit del 27-S, però el resultat va ser pitjor per a l’autonomisme. “Hi ha una majoria amplíssima a favor de canviar l’ statu quo i superar l’autonomisme. El plebiscit no s’ha guanyat, però sí les eleccions”, va remarcar. Baños va renunciar a l’escó de diputat tres mesos després per discrepàncies amb el veto a Artur Mas. La relació entre la CUP i JxSí va ser complicada des del primer moment, però aquest va ser un dels factors perquè Carles Puigdemont plantegés el referèndum, per seduir els cupaires.

Marta Rovira

“Les eleccions del 27-S van ser un pas endavant, segur. Ara bé, l’independentisme encara té pendent guanyar unes eleccions, qualssevol, amb més del 50% dels vots. Aquest punt és determinant i, avui, finalment, tothom ho admet, ni que sigui amb la boca petita”, explica Marta Rovira, secretària general d’ERC a l’exili i que el 2015 va ocupar el número 9 de la candidatura de JxSí. “Amb això no esperem que canviï l’actitud de l’Estat, però tindrem més força i legitimitat en les nostres posicions. Per guanyar, cal fer créixer el arreu del país i moderar el rebuig d’una bona part del no, atraient-lo cap a un escenari de reconeixement mutu i respecte a les majories. Sent majoria, és molt difícil aconseguir la independència democràticament. Sense ser majoria, és impossible”, conclou.

Artur Mas

“El 27-S l’independentisme va guanyar l’unionisme en vots i en escons. En aquest sentit, va guanyar el plebiscit. Tanmateix, la posició dels comuns, consistent a no deixar que els seus vots fossin comptats ni a favor del ni del no, va provocar que el recompte de vots no fos prou nítid i, per tant, el plebiscit en vots perdés solidesa”, reflexiona Artur Mas, aleshores president de la Generalitat i candidat a la presidència de JxSí tot i ocupar el quart lloc a la llista per Barcelona.

“Tractant-se, però, d’eleccions -el 27-S va ser això-, cal posar l’accent en el nombre de diputats. En aquest sentit, la majoria absoluta obtinguda per l’independentisme -la primera en segles- avalava la continuïtat del projecte sobiranista, tot i que la manca d’una majoria inapel·lable en desaconsellava la culminació”, argumenta. El resultat de JxSí (62 diputats) va deixar la governabilitat en mans de la CUP i una de les primeres decisions que va prendre l’esquerra anticapitalista va ser la de vetar la investidura de Mas. Carles Puigdemont va ser el president designat per Mas perquè prosseguís el full de ruta.

Elisenda Paluzie

“El va guanyar clarament el no el 27-S, amb un 47,8% dels vots, però les eleccions no eren un referèndum binari i un 11% dels votants no es van definir sobre la independència”, explica Elisenda Paluzie, actual presidenta de l’ANC. Aleshores era Jordi Sànchez, avui un dels nou presos polítics, qui dirigia l’entitat. “Exactament el mateix hauria passat en la consulta del 9-N amb tres respostes, si el no hi hagués participat. Per això s’exigeix que els referèndums tinguin una pregunta clara i inequívoca”, destaca. “JxSí va afirmar repetidament en campanya que el plebiscit es basava en els escons, i la CUP parlava de vots. En tot cas, es va mirar de resoldre l’atzucac amb el referèndum d’autodeterminació de l’1-O. I aquí estem, en una mena de bucle etern, la primera responsabilitat del qual és dels que no accepten defensar la seva posició en un referèndum i prefereixen utilitzar la repressió policial i judicial per impedir la independència”.

stats