A qui hauria de triar Felip VI per a la investidura?
Després del 17 d'agost, el rei ha d'obrir la ronda de consultes per determinar el candidat que té més suports
MadridEl paper del rei havia estat fins al 2015 poc més que testimonial en l'elecció d'un candidat a la investidura, però ha acabat agafant una transcendència especial amb els resultats incerts que van repetint-se a les urnes des de llavors. La constitució de les Corts després d'unes eleccions generals és el pas previ perquè Felip VI faci una ronda de consultes amb els grups parlamentaris per determinar qui és el candidat que reuneix més suports per ser investit president. Aquesta vegada, però, el monarca es pot trobar amb un dilema, perquè tant Alberto Núñez Feijóo com Pedro Sánchez estan disposats a presentar la seva candidatura per presidir el govern espanyol tot i no tenir, d'entrada, els suports suficients. A qui hauria de triar Felip VI? Té límit de temps per fer-ho?
La legislació espanyola és poc concreta sobre aquesta qüestió. L'article 99 de la Constitució, que regula la ronda de consultes que ha de fer el rei, simplement estableix que el monarca, "prèvia consulta amb els representants designats pels grups polítics amb representació parlamentària i a través del president del Congrés, proposarà un candidat a la presidència del govern". No marca, però, cap mena de límit temporal ni tampoc cap criteri a seguir per designar un candidat. La regla no escrita, però, és que el monarca tria el candidat que compta amb més suports després d'escoltar-los a tots.
Feijóo està disposat a presentar la seva candidatura malgrat que, ara per ara, només compta amb el suport dels 33 diputats de Vox i de l'únic parlamentari d'UPN. Sumant-hi els del PP, en total són 170, una suma insuficient i difícil d'ampliar davant del cop de porta del PNB i del no de Coalició Canària si hi és Vox. Pedro Sánchez comptaria amb el suport de Sumar i de potencials socis com ERC, EH Bildu, el PNB o el BNG, que sumarien fins a 172 diputats. Una equació que tampoc arribaria a la majoria absoluta que es requereix en primera volta –en segona volta només cal majoria simple–, però que podria ampliar-se si Junts s'avé a entrar-hi.
Els possibles escenaris
Abans de triar, el rei haurà d'obrir una primera ronda de consultes després del 17 d'agost, el dia en què ha de quedar constituït el Congrés. En podria fer tantes com volgués. El rellotge no correria. Ara bé, el catedràtic de dret constitucional de la Universitat de Barcelona (UB), Xavier Arbós, remarca que el monarca té la funció "d'arbitrar i moderar" i, per tant, fer possible que les institucions funcionin. I per posar en marxa el compte enrere de dos mesos abans d'una repetició electoral hauria de proposar en algun moment un candidat perquè se sotmetés a un debat d'investidura, encara que pogués ser fallida.
Hi ha debat entre els experts consultats sobre qui hauria de triar Felip VI, si el candidat que té més suports –però no els necessaris– o més possibilitats d'aconseguir-ne o el que també té uns suports insuficients però ha guanyat les eleccions. El professor de dret constitucional de la Universitat de Barcelona Joan Ridao es decanta per la primera opció, mentre que Arbós per la segona, igual que la professora de dret constitucional de la Universitat Internacional de Catalunya (UIC) Montserrat Nebrera, que creu que es podria anar a l'escenari de dos debats d'investidura, un de Feijóo i un altre de Sánchez.
Ridao explica que hi hauria també una altra opció, que implicaria firmar un acte d'equivalència entre la presidència del Congrés i el rei per constatar que no hi ha cap candidat amb les condicions per ser escollit. Felip VI no proposaria cap nom i s'activaria el compte enrere dels dos mesos. Aquest últim escenari és el que es va materialitzar l'any 2020 al Parlament de Catalunya, quan l'expresident de la Generalitat Quim Torra va ser inhabilitat i cap grup va presentar un candidat alternatiu. Llavors Ridao era precisament el lletrat major de la cambra catalana. Tot plegat va desembocar en les eleccions del 14 de febrer del 2021.
