Christian Lesaec, representant d'afectats per la DANA: "Hem patit un abandonament total de l'administració"

AlfafarProfessor de francès, Christian Lesaec presideix l'Associació Damnificats DANA Horta Sud València, de la qual formen part prop de 400 persones. Més d'un centenar han presentat una querella contra cinc representants de la Generalitat –no directament contra Carlos Mazón, que és aforat– i contra el president de la Confederació Hidrogràfica del Xúquer per la seva actuació durant les inundacions que van causar la mort de 227 persones el 29 d'octubre passat. Es tracta de la principal iniciativa legal a l'espera que l'entitat SOS Desapareguts presenti una altra querella de la mà de 150 famílies de víctimes mortals.

Quan creuen que es pot resoldre la querella?

— La via contenciosa en un any i mig, potser dos. La penal, en sis o set.

Són optimistes?

— La contenciosa administrativa tenim molt clar que la guanyarem. Va haver-hi moltes errades de l'administració i els casos del passat ens demostren que l'Estat prefereix pagar i que calles. La penal és més incerta perquè la persona acusada té molts més recursos per defensar-se i per endarrerir el judici. 

Quines són eixes errades?

— La falta d'avisos a la població, que hi ha pobles que no tenen pla d'emergències o no el tenen actualitzat, que moltes administracions locals no van ajudar els afectats... Després, la Confederació no té monitoritzats els barrancs com hauria de tindre'ls ni té fetes les obres de prevenció. Sembla que va haver-hi un tall informatiu durant un temps. Tot això demostra que hi ha una incompetència. Cap a les 12 h del migdia, el president Mazón va fer unes declaracions dient que la DANA se n'anava cap a la serra de Conca. També, que [al comitè d'emergències] estaven preocupats pel riu Magre i l'embassament de Forata i no es va adonar de l'aigua que venia pel barranc de Poio.

Com valoren la gestió a partir de l'endemà?

— De total abandonament, i que si no és pels voluntaris encara estem traient fang. La sensació és que [als polítics] el que li passe a la gent els és igual.

Afirmen que els primers dies no hi havia efectius de rescat, però l'ARA va ser testimoni que sí que n'hi havia.

— Potser hi havia alguna presència, però no suficient. En els primers tres o quatre dies només venien familiars i alguns amics. Després, al cinquè o sisè dia, els carrers es van omplir de gent voluntària. I després de tot això, arriba un moment en què als carrers només hi havia vehicles militars. L'Estat ha mogut els recursos molt tard. Es va posar les piles davant la sensació que si no ho feien farien el ridícul. Tenim la sensació d'haver patit dues riuades, la riuada natural i la riuada administrativa.

També culpen els ajuntaments de desatenció. ¿A què l'atribueixen: desinterès, incompetència o falta de mitjans?

— Hi ha un poc de tot, evidentment hi ha falta de mitjans. També incapacitat perquè mai han afrontat una situació pareguda, però també desinterès. Als plens fan com tots els polítics, tiren pilotes fora. Les administracions han de doblar esforços.

El dia 29, a quina hora hauria d'haver-se avisat la població?

— Quan es van començar a inundar Utiel i Xiva [a partir de les 14 h].

¿I de la manca d'avisos responsabilitzen el president Mazón?

— De moment, responsabilitzem els que tenien l'obligació d'avisar, que és el Cecopi [comitè d'emergències]. Després, ja es vorà.

Mazón hauria de dimitir?

— És el màxim responsable. Crec que per honradesa sí que hauria de fer-ho. Jo soc el president d'una associació de quasi 400 persones i he d'anar amb compte amb què dic. Però jo, en el seu lloc, ho faria.

¿I hauria de dimitir algun representant de l'Estat?

— No ho sé, encara estem al principi. Primer necessitem saber.

¿S'han reunit amb representants del govern valencià o de l'Estat?

— No, en cap moment s'han posat en contacte amb nosaltres.

Si a la ciutadania que viu més prop del barranc li oferien una alternativa per marxar, ja sigui diners o un habitatge adequat, l'acceptarien?

— Crec que sí. Les persones volen una solució, o assegurar les seves cases o disposar d'una alternativa viable. El que no vol la gent és quedar-se sense casa.

Com valoren les ajudes?

— Les ajudes de la Generalitat estan arribant. Amb les indemnitzacions del Consorci la gent més o menys està contenta, perquè s'esperava menys. L'ajuda del govern [espanyol] encara no ha arribat a la majoria.