Huawei: el nou filó del PP contra Pedro Sánchez

MadridEl PP pretén presentar el president espanyol, Pedro Sánchez, com un líder envoltat de corrupció i, des de l'inici de la legislatura, no desaprofita cap ocasió per insistir-hi. Ara vol intentar-ho amb la polèmica entorn de la multinacional xinesa Huawei, amb qui el govern espanyol va fer un contracte de 12,3 milions d'euros per emmagatzemar dades. Aquest dimecres el secretari general del PP, Miguel Tellado, ja ha parlat fins i tot de "cas Huawei" i ja demana la compareixença de diversos ministres del govern espanyol perquè s'expliquin, malgrat que ara per ara no hi ha cap procés judicial en marxa al voltant d'això. Sí que hi ha un avís de la Comissió Europea, que recomana als estats membres no treballar amb la multinacional xinesa per evitar riscos en la seguretat.

Aquestes són les claus de la polèmica que s'ha fet gran en ple mes d'agost:

Quin és el contracte en el punt de mira?

La polèmica va néixer fa uns dies arran d'un contracte per valor de 12,3 milions d'euros del ministeri de l'Interior que implica la companyia tecnològica xinesa Huawei. Es tracta d'un contracte ja existent i que ara s'ha prorrogat per la compra d'equips d'emmagatzematge perquè custodiïn les escoltes judicials, indiquen fonts del ministeri de l'Interior a l'ARA. "L'empresa proveïdora no és la que guarda la informació, sinó que aquesta està sota custòdia dels centres de processament de dades de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil", aclareixen les mateixes fonts, és a dir, matisen que el que s'ha comprat són equipaments a Huawei per emmagatzemar informació en les dependències policials i que aquesta empresa no té accés a cap informació que s'hi custodiï. De fet, aquestes mateixes fonts afegeixen que l'adjudicació no s'ha fet "directament a Huawei", sinó a "empreses nacionals i internacionals que figuren al sistema" que posteriorment han fet la compra al gegant xinès.

El PP considera que aquest contracte "posa en risc la seguretat d'Espanya i els seus aliats", tal com va afirmar aquest dimarts el responsable econòmic dels populars, Juan Bravo. En la mateixa línia s'ha pronunciat la vicesecretària de Coordinació Sectorial del PP, Alma Ezcurra, que ha titllat la companyia de "poc fiable". I aquest dimecres ho ha reiterat el secretari general del partit, Miguel Tellado: "Podria comprometre la seguretat nacional [de l'Estat]".

Els populars reclamen que el govern doni explicacions pel contracte i han demanat que comparegui Antonio Hernando, actual secretari d'estat de Telecomunicacions i Infraestructures Digitals dins el ministeri per a la Transformació Digital que pilota Óscar López (PSOE), així com els ministres de l'Interior, de Justícia, de Defensa i Exteriors.

Què argumenta el PP?

El PP justifica les seves acusacions pel recel que ha mostrat Brussel·les cap a Huawei. Fa temps que la Comissió Europea ha obert una ofensiva contra la multinacional xinesa seguint els passos dels Estats Units, en la qual la companyia pateix fortes restriccions (allà, l'ofensiva va començar amb Barack Obama, la va mantenir Joe Biden i s'ha accelerat amb Donald Trump).

L'executiu comunitari considera que Huawei constitueix un "risc" prou "alt" per a la seguretat de la Unió Europea per "justificar" la seva exclusió a l'hora de desplegar la xarxa 5G als estats membres, recomanació que alguns països s'han fet seva com Lituània (que no compta amb aquesta empresa) mentre que altres comencen a ser més restrictius com França, Dinamarca, Finlàndia, Suècia, la República Txeca o Romania. L'advertència, però, no suposa un veto a la companyia.

Un dels principals motius rere la croada dels EUA i Brussel·les contra el gegant tecnològic és la suposició, mai comprovada, que Huawei filtra informació al govern xinès o, fins i tot, li obre la porta a l'espionatge. Des de l'any 2017, la Xina obliga les companyies del país a facilitar als serveis d'intel·ligència tota la informació que se'ls demani.

A tot plegat s'hi afegeix l'escorcoll del mes de març passat per part de la policia belga a la seu de Huawei a Brussel·les per un presumpte cas de corrupció al Parlament Europeu (la companyia xinesa hauria ofert regals i suborns a canvi d'un tracte de favor en decisions polítiques).

En tot cas, l'assenyalament a la companyia xinesa per part del PP entra en contradicció amb les declaracions i els gestos d'alguns dels seus membres cap a la multinacional. Sense anar més lluny, la Comunitat de Madrid, sota el govern d'Isabel Díaz Ayuso (PP), inaugurava el 2021 un hub tecnològic de Huawei a la ciutat (el més gran d'Europa) i el desembre de l'any passat va inaugurar la Huawei Spain Academy. Amb tot, el 2014, el govern de Mariano Rajoy (PP) ja va donar ales a contractes amb Huawei en el marc d'una visita oficial a Shanghai, com recull l'agència Reuters.

Què diu el govern espanyol?

El govern espanyol, per ara, defensa el contracte. Fonts del ministeri de l'Interior indiquen a l'ARA que la contractació d'aquests sistemes "no comporta cap risc per a la seguretat nacional ni per al material emmagatzemat" i reiteren que l'empresa proveïdora no és l'encarregada de guardar la informació.

"Hi ha una avaluació contínua sobre l'ús d'aquestes dades. [...] El risc que s'utilitzi malament o es faci una mala praxi és zero", va indicar el ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, en una entrevista a El País aquest diumenge.

Mentrestant, l’empresa xinesa també s’ha defensat de les acusacions del PP: "Tots els productes de Huawei disponibles al mercat espanyol compleixen estrictament amb les lleis i les normatives locals", ha indicat la multinacional en declaracions a Europa Press.

Per què el PP parla de "corrupció"?

Però el PP ha aprofitat la polèmica per anar més enllà d'una preocupació per la "seguretat nacional" i parla de "corrupció" al voltant del contracte. "És una derivada més de l'enorme corrupció que envolta el govern espanyol", ha afirmat Tellado, que fins i tot s'ha referit a una "trama xinesa". De fet, la setmana passada ja hi va haver polèmica perquè el president de la Generalitat, Salvador Illa, en el marc del viatge a la Xina es va reunir amb representants de la multinacional, tot i que amb l'argument d'agrair-los el seu rol al Mobile World Congress de Barcelona.

Rere aquesta acusació hi ha el fet que la consultora Acento, fundada per José Blanco, antic alt càrrec del PSOE i del govern de José Luís Rodríguez Zapatero, és qui assessora Huawei a Espanya i és aquí on el PP veu "interessos amagats". En aquesta agència hi han treballat (i hi treballen) altres rostres socialistes com el del mateix Antonio Hernando, avui secretari d'estat de Telecomunicacions i home fort de Pedro Sánchez. Acento, però, és una empresa en què també hi ha exmembres del PP, com Alfonso Alonso. Acento ha sortit a desmentir aquest dimecres qualsevol relació amb el contracte adjudicat a Huawei: "Estan absolutament fora del nostre àmbit d'acció actuacions comercials o de contractació amb les administracions públiques".

Més enllà de la polèmica PP-PSOE

Més enllà de la polèmica oberta pel PP, hi ha altres elements que entren en joc al voltant del contracte que esquitxa Huawei i que ajuden a entendre per què el debat s'està inflant.

El primer element és la rivalitat entre els Estats Units i la Xina per ser la primera potència mundial, cosa que ja va dur Barack Obama a contenir el paper de la multinacional tecnològica dins el país. Això no només afavoreix els gegants tecnològics nord-americans que compateixen amb ella, sinó que cal tenir en compte que totes les decisions que afecten Huawei en termes econòmics impacten, directament, a la Xina: la companyia és la primera empresa tecnològica al país asiàtic. Aquesta competència s'ha intensificat amb Donald Trump.

Mentrestant, tot i que la Unió Europea mira d'acostar-se a la Xina, les diferències sobre Vladímir Putin i els conflictes comercials dificulten la seva relació. Alhora, malgrat que la tensió amb els EUA va en augment, l'executiu comunitari fa equilibris per mantenir els llaços amb un país del qual encara depèn. En aquest context, el govern de Pedro Sánchez ha abanderat la construcció de ponts amb Pequín –va ser pioner en visitar-lo en plena guerra aranzelària amb Trump–, cosa que el PP d'Alberto Núñez Feijóo ha criticat des del primer minut.

A tot plegat se suma l'element tecnològic. Huawei ha aconseguit firmar contractes arreu del món perquè ofereix uns preus més baixos i la qualitat tècnica és alta. D'aquesta manera, ha anat guanyant pes mentre altres empreses, entre les quals les europees (Ericsson o Nokia), n'han perdut. Ara que Europa està buscant com blindar la seva autonomia estratègica, sobretot en telecomunicacions o seguretat, Brussel·les ho veu un problema.

Han contestat els EUA i Europa al contracte?

Tant els Estats Units com Brussel·les s'hi han referit. "Espanya està jugant amb foc [...] a l'obrir les portes a Huawei", van advertir els directors dels comitès d'intel·ligència del Senat i de la Cambra de Representants dels Estats Units en un comunicat de premsa fa dues setmanes.

El portaveu de Sobirania Tecnològica de la Comissió Europea, Thomas Regnier, recordava fa uns dies que la Comissió ha insistit que els països han de "restringir o excloure Huawei de les seves xarxes 5G" perquè la companyia xinesa "representa un risc molt més gran" que altres proveïdors, declarava a l'agència Efe quan se li preguntava pel contracte.

El cert és que alguns estats membres ja han prohibit o restringit l'ús de productes Huawei. "A Espanya això no s'ha produït, però els proveïdors privats tecnològics estan evitant [contractar] els equips de Huawei per anticipar-se a futures restriccions", es destaca en un recent informe del Instituto Real Elcano.