Illa s'ofereix a Aragonès davant la divisió independentista

BarcelonaQue l’independentisme està dividit i sense pronòstic de millora és un diagnòstic que pot fer qualsevol observador habitual de la política catalana. En aquest escenari, al PSC li ha semblat veure un filó que es disposa a intentar aprofitar. D'una banda, per furgar en la ferida de la desunió. De l’altra, per erigir-se en un partit d’oposició responsable que permeti que el Govern tiri endavant diversos projectes, sobretot ara que el gabinet de Pere Aragonès s'ha quedat sense socis estables al Parlament. Aquest dimecres, el líder dels socialistes catalans, Salvador Illa, s'ha reunit al Palau de la Generalitat amb el president, i hi ha portat sota el braç un document amb diversos projectes per desenvolupar conjuntament, una oferta "sincera de col·laboració" per "fer possible el canvi de rumb que Catalunya necessita". El Govern manté la porta oberta a pactes puntuals amb els socialistes, però no vol anar més enllà.

Illa té una croada per intentar demostrar que estan disposats a contribuir a la governabilitat de Catalunya, sempre empantanada per la fragmentació del Parlament, i vol erigir el PSC en un partit central per poder, més d'hora que tard, fer el salt a la Generalitat. En definitiva, una proposta de col·laboració a curt termini que espera que, a llarg termini, s'acabi convertint en un camí per rellevar ERC al capdavant del Govern. El líder socialista no se n'ha amagat: "Cal un canvi –de Govern–, però no és incompatible amb una política de mà estesa".

El primer secretari socialista ha portat al Palau de la Generalitat 43 projectes per desenvolupar conjuntament amb el Govern. Entre els més destacats, la transformació de l'aeroport del Prat en un "veritable hub internacional" i el suport a la candidatura dels Jocs Olímpics d'Hivern "Barcelona-Saragossa" –Saragossa no apareix en el nom oficial que empra la Generalitat–. També ha projectat, entre d'altres, teixir un acord per desencallar d'una vegada la llei electoral catalana, de nou paralitzada. A més, el líder del PSC proposa alguns pactes nacionals com el de la Llengua i la "convivència lingüística", en què el Govern ja porta unes setmanes treballant amb l'objectiu de protegir la immersió de les resolucions judicials que li van en contra.

Tot i que amb matisos, són projectes que el Govern podria acceptar, fins i tot també JxCat. Ara bé, al document no s'hi troba –i no és cap sorpresa– cap referència a qüestions que l'executiu veu fonamentals, com l'autodeterminació o l'amnistia. Ben al contrari, advoca per "desplegar tota la potència competencial de l'Estatut" i també reclama que la Generalitat s'impliqui a fons en el debat a escala estatal per reformar el finançament autonòmic. De fet, hores abans de la reunió, el PSC ha presentat una proposta pròpia. Un document que va en la línia del que ja va presentar el ministeri d'Hisenda –que la Generalitat ja va rebutjar– i que incorpora el concepte de "l'anivellament parcial" en el repartiment de recursos entre les comunitats.

"Projectes diferents"

Illa, que en més d'una ocasió ha dit que manté una relació cordial amb Aragonès, ha destacat que aquest dimecres l'ha rebut amb "molta educació" i un "tracte correcte i agradable". Des de la Generalitat han compartit el bon to de la trobada, però descarten que hi pugui haver una col·laboració sostinguda. "Tenim projectes molt diferents", ha analitzat la consellera Laura Vilagrà, que ha donat la versió del Govern sobre la trobada. També s'ha compromès a estudiar les propostes dels socialistes, però ha reivindicat que un bon nombre ja surten en el pla de Govern i que, per tant, ja estan en marxa. Malgrat la tebior amb què ha rebut el document socialista, l'executiu català veu algunes possibles "línies de treball" conjuntes en termes com la defensa del català o les energies renovables. En definitiva, res de confraternitzar massa amb el PSC, però oberts a acords puntuals, com per exemple el que van firmar fa poc per renovar òrgans com la Sindicatura de Comptes, la de Greuges o la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). El veto que havia aplicat el Govern al PSC ja fa temps que és història.

Aragonès i la taula de diàleg

Mentrestant, ERC segueix pressionant per intentar desbloquejar la taula de diàleg, encara sense data. Aquest dimecres, amb una acció coordinada entre el mateix Aragonès i el cap de files d'Esquerra a Madrid, Gabriel Rufián. En declaracions a TV3, el primer ha volgut recordar al president espanyol, Pedro Sánchez, que els vots republicans són importants per a la governabilitat a Espanya i que, si no compleix amb la taula, se li complicaran els suports per seguir a la Moncloa. "Si vol continuar exercint responsabilitats a l'Estat, haurà de parlar i arribar a acords", ha asseverat. De fet, ha recordat que la reforma laboral es va aprovar per un sol vot de diferència i amb incertesa fins a l'últim moment, cosa que no hagués passat si Sánchez hagués treballat per sumar el suport d'Esquerra a la llei. La mateixa tesi ha defensat Rufián, en el seu cas des del Congrés i interpel·lant directament el president espanyol, a qui ha demanat que no demori més la negociació del conflicte polític per "evitar així fer les maletes de la Moncloa".

La pugna per la data de la taula de diàleg ha entrat en un bucle. Un altre. Illa ha demanat no tenir "presses" per convocar-la i ha tornat a exigir que primer hi hagi un diàleg "entre catalans". És a dir, que Aragonès convoqui abans una taula amb partits catalans per explorar una posició compartida que, després, es defensi davant l'Estat. En canvi, Vilagrà ha considerat que, abans de convocar la taula catalana, s'ha de tornar a reunir la taula de diàleg i ha reclamat al PSC que remi en aquesta direcció.

El proper conflicte en l'horitzó serà si el president català assistirà o no a la conferència amb tots els presidents autonòmics que hi ha convocada per al 25 de febrer a La Palma. Sánchez exigeix que hi vagi, si és que després la Generalitat vol un diàleg bilateral, mentre que Aragonès s'hi nega –"ara mateix, no", ha dit– si abans el president espanyol no compleix amb els seus compromisos. De nou, el peix que es mossega la cua.