El veto d'ERC i Junts als socialistes ja no va a missa

BarcelonaAviat farà un any que els partits independentistes, a les portes de les eleccions del 14-F, van firmar un document que els comprometia a no pactar en cap cas la formació de govern amb el PSC. Tots van firmar i tots van complir: la investidura de Pere Aragonès es va fer amb els de Salvador Illa completament al marge. Es mantenia, doncs, el veto general imposat des que els socialistes van donar suport al 155 en els dies més intensos del Procés. Però una legislatura, fins i tot a Catalunya, pot arribar a ser molt llarga, i aquest veto a pactar amb el PSC ha quedat ja fa temps parcialment aixecat per part dels dos partits de la coalició al Govern, ERC i JxCat.

L'última prova es va escenificar a mitjans de mes en la presentació del projecte de Pla Nacional per la Llengua que la Generalitat està buscant impulsar per teixir un consens el màxim de transversal possible sobre com protegir el català en plena ofensiva judicial contra la immersió. L'executiu s'ha donat un any per tenir el pacte enllestit i el PSC participarà dels treballs per elaborar aquest acord: la Generalitat li ha obert la porta i el partit de Salvador Illa hi ha entrat.

D'exemples d'aquest canvi de paradigma, però, n'hi ha més. El primer símptoma que alguna cosa estava canviant es va veure en el debat de política general de finals de setembre. Tant ERC com JxCat no van dubtar a votar amb els socialistes per tirar endavant algunes de les seves qüestions més estratègiques. Els republicans van aconseguir amb ells un aval del Parlament a la taula de diàleg. Junts, que la cambra expressés amb els vots del PSC el seu suport a negociar l'ampliació de l'aeroport del Prat. I una mostra encara més inequívoca de tot plegat es va visualitzar a finals de l'any passat: el Govern i el PSC van pactar desencallar la renovació de sis òrgans clau que depenen del Parlament, com el Síndic de Greuges i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA). Una renovació que feia anys que estava encallada i que va ser possible perquè feia temps que el veto estricte als socialistes havia quedat esquerdat. Ara els mateixos actors estan en disposició de renovar plegats 80 càrrecs més abans del mes de març.

Un dels negociadors per la part independentista d'aquest acord en fa la següent lectura: amb la caiguda lliure de Ciutadans, el PSC té "més marge" per arribar a acords amb l'independentisme sense molestar el seu vot més espanyolista. Més marge del que tenia la passada legislatura. "No hem de perdre de vista el paper que ha tingut el PSC, però en determinats temes –com la llengua, cita– no podem prescindir d'ell i hem de buscar els acords més amplis possibles", exposa el mateix negociador.

Desgel, ¿sí o no?

Malgrat totes les evidències, des dels partits independentistes es posa sordina a aquest acostament, conscients que podria passar factura a les parròquies respectives. Defensar la República i pactar amb el PSC és un moviment difícil d'explicar. Per això l'altaveu de Junts contra el PSC sempre està a punt: recentment l'expresident Puigdemont tornava a carregar contra els socialistes, a qui acusava de "protegir" l'Estat i les seves clavegueres arran de l'últim escàndol de l'excomissari José Manuel Villarejo. I des d'Esquerra també asseguren que els acords són "conjunturals" i demanen que ningú ho vegi com el començament d'una gran amistat. "No hi ha la sensació que estiguem davant d'una etapa de desgel", exposen fonts de la direcció del partit. Sigui com sigui, ningú pot esborrar els pactes que ja hi ha hagut sobre la taula.

I el futur? Sempre que hi ha un moviment de fons en política cada partit fa la seva anàlisi cost-benefici. Els independentistes són conscients que pactar amb el PSC pot ser difícil de vendre, però els ha donat la possibilitat de donar aire a projectes estratègics –el diàleg, ERC; l'aeroport, Junts– i assegurar-se el control d'òrgans com la corporació catalana o el Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC). Per al PSC, acordar amb el Govern li permet trencar la dinàmica de blocs –independentista i no independentista– que veuen com el gran obstacle per arribar algun dia a la presidència de la Generalitat. Cada pacte, però, també genera munició a la triple dreta per a una nova envestida.

En l'horitzó, una cita electoral en vermell: les municipals del 2023. Les del 2019 ja van constituir una de les poques excepcions al veto al PSC, amb alguns pactes locals i, sobretot, amb l'acord de la Diputació dels socialistes amb Junts. Tothom promet una campanya aferrissada amb Barcelona com la gran batalla que caldrà lliurar. Després, però, tothom sap que caldrà pactar.