Per què Illa vol acabar amb el dúmping fiscal de Madrid?

MadridFoc creuat entre Salvador Illa i Isabel Díaz Ayuso pel dúmping fiscal. La presidenta madrilenya no ha dubtat a respondre a l'acusació de la Generalitat que Madrid practica una competència fiscal a la baixa que és deslleial. I des del PP tanquen files amb ella: "Estan atacant la comunitat que aporta més recursos al pot comú", ha expressat el responsable econòmic dels populars, Juan Bravo, en roda de premsa aquest dilluns. De fet, arran de les declaracions d'Illa aquest cap de setmana a l'ARA, Ayuso ha afirmat que Madrid aporta "el 70% de la caixa comuna" del sistema de finançament de règim comú (el que es coneix com a fons de garantia). En aquest sentit, segons les últimes dades disponibles del ministeri d'Hisenda corresponents a l'any 2023, aquell any el fons es va nodrir amb 116.508 milions d'euros. Un 70% significaria que Madrid hi hauria aportat més de 80.000 milions, si bé la seva aportació va ser de 17.201 milions.

En tot cas, aquest no és el primer cop que es posa damunt la taula el debat sobre com Ayuso aplica l'autonomia tributària de la qual s'han dotat totes les comunitats de règim comú sobre els impostos cedits i propis. En el Llibre Blanc sobre la Reforma Tributària de l'any 2020, els experts ja plantejaven la necessitat de caminar cap a una harmonització fiscal per posar fi a aquesta competència fiscal a la baixa, sobretot al voltant d'algunes figures cedides com l'impost de patrimoni i el de successions i donacions. També ERC i el PSOE ho van acordar aquell any, però el pacte no ha prosperat mai. Ara ha estat Illa qui s'ha encarregat de tornar a encendre'l. Rere la posició de la Generalitat, però, s'hi amaguen diferents motius.

El pes de l'efecte capitalitat

D'entrada, la Generalitat pren decisions que contrasten amb les de la Comunitat de Madrid, que any rere any ha presumit d'aprovar rebaixes d'impostos que en termes generals han beneficiat les rendes altes (afecten tributs com el de patrimoni o els trams més alts de l'IRPF). Entre les últimes modificacions destaca la bonificació al 50% de l'impost de donacions per a germans, tiets i nebots.

En canvi, Illa, tot i que també ha pactat alguna rebaixa fiscal (l'IRPF per a rendes de menys de 33.000 euros), ha obert la porta a incrementar altres tributs com l'impost de transmissions patrimonials en grans tenidors (a Madrid, l'impost té un tipus inferior al català i va acompanyat de deduccions i bonificacions).

Un dels arguments de la Generalitat és que amb aquesta pràctica de Madrid s'entra en una espiral que és insostenible per a la resta territoris perquè no compten amb un element clau: l'efecte capitalitat del qual gaudeix Madrid. Aquest efecte fa que a Madrid, com a capital de l'Estat, s'hi aglomerin els centres de decisió públics (per exemple, tots els ministeris) i privats (moltes de les empreses de l'Íbex-35), cosa que reforça la concentració de rendes i patrimonis alts. Així, tot i que perd diners per les seves rebaixes, l'impacte es neutralitza.

L'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques (IVIE) ha constatat en l'informe Madrid: capitalitat, economia del coneixement i competència fiscal l'impacte d'aquest efecte capitalitat, i es pregunta si "fruit dels avantatges que li suposa [l'efecte capitalitat], no hauria de renunciar a una estratègia fiscal que gràcies a aquest efecte perjudica altres comunitats". L'informe també planteja si "un exercici de la capitalitat que resulti territorialment més neutral eliminaria part de l'entramat en el qual es recolza l'avantatge comparatiu de Madrid".

Poc eficient?

"Abaixar impostos no perjudica altres comunitats autònomes", ha assegurat Bravo aquest dilluns. L'afirmació contrasta amb uns dels altres motius pels quals la Generalitat vol acabar amb el dúmping fiscal de Madrid i que, de fet, el mateix Illa ha esgrimit aquest cap de setmana: "Les comunitats autònomes més veïnes de Madrid estan perdent pes econòmic [...], es veuen afectades per aquesta manera de competir".

Diferents estudis també s'han aturat a observar aquest possible efecte indirecte sobre els territoris veïns. Una de les fórmules ha estat veure si Madrid fa d'aspiradora, és a dir, si la seva política fiscal a la baixa atrau persones i empreses d'altres zones de l'Estat. Un informe del 2021 dels acadèmics Clara Martínez, David Agrawal i Dirk Foremny va concloure que, com a mínim, 6.000 grans fortunes s'hi van traslladar entre el 2011 i el 2015 per aquest motiu. Cal tenir en compte que les rebaixes fiscals a la regió les han abanderat tots els governs autonòmics del PP.

En l'informe de l'IVIE, que també posa el focus en aquesta mobilitat, es conclou que uns dels impactes d'aquesta mobilitat en favor de Madrid "limita les aportacions d'aquells [les rendes altes] en què pot recolzar-se la progressivitat [fiscal] a les comunitats d'origen".

Segons el catedràtic d'economia aplicada de la Universitat Pablo Olavide de Sevilla Diego Martínez, més enllà de posar xifres a aquests moviments, també cal posar el focus en "l'eficiència" a l'hora de pensar en la distribució territorial. "No és eficient que la gent es mogui per qüestions purament fiscals", reflexiona Martínez, que indica que a Madrid, per exemple, es disparen els costos per sobrecongestió, mentre que altres comunitats perden ciutadans i, per tant, massa laboral, cosa que repercuteix en l'activitat o la productivitat.

Xoc ideològic

Més enllà de les qüestions econòmiques, al darrere hi ha un xoc ideològic que no és el primer cop que es posa damunt la taula i que el PSC, però també el PSOE, ha utilitzat per diferenciar-se del PP i, en particular, del PP d'Ayuso. El mateix president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'ha fet seva en alguna ocasió l'acusació de "dúmping fiscal" i el "forat" que suposa per a les arques públiques. Altres formacions d'esquerra també s'hi han sumat: "Això d'abaixar els impostos a les comunitats autònomes als rics s'ha d'acabar [...] Trenca Espanya", ha afirmat la ministra de Treball i cara visible de Sumar, Yolanda Díaz, aquest dilluns.

En canvi, el PP continua tenint clar quin és el seu model. "Jo animo que [altres comunitats autònomes] ho facin perquè aquelles que ho han fet, com Andalusia, han vist que han guanyat més activitat, ocupació i empreses i recapten més", ha assegurat aquest dilluns el responsable econòmic del PP. En el cas andalús, quan Juanma Moreno (PP) va arribar al govern autonòmic no va dubtar a pujar al carro de les baixades d'impostos i competir, així, amb Madrid. L'any passat, però, el mateix govern andalús reconeixia que estava arribant "al límit" de la seva capacitat de despesa pública.

En el cas de Madrid, la rebaixa d'impostos també té un impacte sobre la despesa pública, però no afecta a tothom igual. Segons el mateix estudi de l'IVIE, només el 2017 Madrid va deixar escapar 4.100 milions d'euros per les rebaixes aplicades sobre tributs cedits. "La conseqüència [a Madrid] és un baix nivell de despesa per càpita, que no té les mateixes implicacions per als més beneficiats de les rebaixes fiscals i la resta de contribuents. Per als primers, que solen tenir ingressos alts, les conseqüències són menors perquè utilitzen poc els serveis públics sanitaris, educatius o de protecció social. Però per als segons, que són la majoria i que sí que els utilitzen, els beneficis de les rebaixes fiscals són menors i en pateixen més les conseqüències", conclou l'informe.