Què impedeix un front comú entre ERC i Junts pel finançament?

BarcelonaLa proposta per a un nou finançament econòmic pactada entre els socialistes i els republicans no agrada a Junts, que ja ha avisat que no hi donarà suport quan arribi al Congrés. Els juntaires acusen ERC d'haver acceptat una simple "actualització" del model que, tot i que incrementaria en 4.700 milions els diners que Catalunya rep del sistema, no resol ni el dèficit fiscal ni el d'infraestructures. La proposta de Junts és un concert econòmic que doni a Catalunya la clau de la caixa. És a dir, que permeti a la Generalitat recaptar tots els impostos i decidir quina és la seva contribució a l'Estat, com passa amb el model basconavarrès. Per aconseguir-ho, caldria una modificació de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca) que Junts insta ERC a negociar conjuntament a Madrid. "Hem comunicat a ERC la idea del front comú en temes nuclears de Catalunya", ha subratllat el secretari general de Junts, Jordi Turull, en una entrevista a Catalunya Ràdio aquest dijous. Ara bé, què impedeix aquest front unitari entre totes dues forces independentistes?

El principal obstacle perquè aquesta estratègia unitària es materialitzi al Congrés és el punt de partida de les dues parts en la negociació. ERC remarca que, malgrat no ser un concert, l'acord assolit amb el PSOE aporta més recursos per reforçar els serveis públics a Catalunya, i que l'alternativa és que es quedin a les arques d'Hisenda. Encara hi ha pendent una segona fase de les converses, en la qual els republicans aspiren a incrementar el finançament per a les competències no homogènies de la Generalitat, habilitar l'Agència Tributària de Catalunya (ATC) per recaptar els grans impostos i guanyar en capacitat normativa sobre els tributs. "Estem convençuts que el màxim possible està al voltant d'això que hem pactat. Queda molta feina per fer. Ara estem negociant la recaptació del 100% de l'IRPF", va dir el líder d'ERC, Oriol Junqueras, en una entrevista en aquest diari. En aquesta tesi, Junqueras ha trobat un aliat inesperat en l'exalcalde Xavier Trias: "És un mal acord de finançament, però potser és l'únic possible", va dir l'exdirigent juntaire. En canvi, el líder republicà ha rebut recels interns dels crítics amb la direcció i algunes veus, com el corrent crític Col·lectiu 1 d'Octubre han demanat una consulta interna. De fet, aquest divendres presentaran prop de 200 firmes, segons fonts consultades i tal com ha avançat l'ACN.

A l'altra banda, Junts es manté en la defensa del concert econòmic, que ja no va aconseguir quan, l'any 2012, l'expresident Artur Mas –que també ha defensat la idea del front comú– va voler-lo negociar amb el govern de Mariano Rajoy. Malgrat admetre que els 4.700 milions addicionals serien objectivament un "guany", Turull ha demanat a ERC no conformar-se i donar el vistiplau a un acord que, segons ha dit, no serveix per donar resposta a les necessitats d'un país que ja ha depassat els vuit milions d'habitants: "Al que no volem renunciar és a més de 14.000 milions d'euros que se'n van i no tornen", ha dit. Després d'una dècada amb un model caducat, Junts retreu als republicans no estar "aprofitant" la finestra d'oportunitat que suposa la debilitat del govern de Pedro Sánchez per posar l'Estat contra les cordes i obligar-lo a claudicar amb el pacte fiscal.

Relacions poc fluides

Un altre dels esculls és l'estat de les relacions entre Junts i ERC: fonts de totes dues formacions reconeixen a l'ARA que els contactes, per bé que hi són, no són "fluids". Tampoc no és especialment bona la relació que mantenen els dos caps de files de republicans i juntaires a Madrid, Gabriel Rufián i Miriam Nogueras. Rufián carrega tot sovint contra Junts acusant-los d'alinear-se amb el PP i Vox, mentre que Nogueras el titlla de "portaveu del PSOE". En declaracions des del Congrés aquest dijous, el portaveu dels republicans ha tornat a disparar contra Junts: "No comparteixo la crítica dels convergents, o de la dreta catalana, que diu que si [l’acord] és bo per a la resta, no val. No estic en contra que a Jaén li vagi millor", ha dit. Sobre si intentarà convèncer els juntaires per acostar postures, ha contestat que intentarà "parlar amb l’esquerra sobretot, que és la més racional". Algunes veus de Sumar han expressat reticències, com també el BNG, que considera que és una proposta "centralista i recentralitzadora" i diu que no hi donarà suport.

Amb la idea de convèncer Carles Puigdemont, Junqueras va avançar aquesta setmana que vol visitar l'expresident a Waterloo per abordar-hi el model de finançament, però també temes com l'aplicació de la llei d'amnistia. Turull ha insinuat que, si Junqueras es vol reunir amb Puigdemont, n'hi ha prou que li escrigui "quan estigui per Brussel·les": "Per quedar tampoc calen grans formalitats", ha apuntat.

Posicions irreconciliables?

Són irreconciliables les posicions d'ERC i Junts? De moment, republicans i socialistes combinen l'estratègia de pressió als juntaires amb crides a la negociació. Ho ha tornat a fer aquest dijous la consellera d'Economia, Alícia Romero, en una entrevista a RTVE després de defensar el model al Consell de Política Fiscal i Financera. Segons ha dit, ara hi ha un "esquelet del model" on encara es podrien incorporar millores, abans que es comenci a tramitar al Congrés "abans de l'estiu". Ara bé, i com els republicans, Romero insisteix que la seva és la proposta "més possibilista" i "realista": "M'agradaria dir-li a Junts, amb quin suport pensa aprovar al Congrés un concert econòmic per a Catalunya. M'agradaria saber amb qui compten", ha afirmat. Per la seva banda, Turull li ha contestat que és "lamentable" no poder comptar amb els dinou diputats del PSC al Congrés per a aquesta votació. Tampoc no s'ha estalviat un dard cap al president de la Generalitat, Salvador Illa, a qui ha acusat de "no pintar res" en aquesta negociació. "Deu estar mirant una sèrie de Netflix [...] Fa el que li diu Sánchez", ha conclòs.

Des del Senat, i un dia després de trobar-se amb l'oposició frontal del PP al Consell de Política Fiscal i Financera, la vicepresidenta i ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha tornat a defensar el model, assenyalant el PP i Vox, però també Junts, per amenaçar amb tombar-lo. "Aquell qui no creu en els serveis públics buscarà 20.000 excuses per intentar justificar un vot contrari a aquesta reforma", ha assegurat. Des de l'Aragó, on la setmana vinent arrenca la campanya electoral, el president Jorge Azcón (PP) ha tornat a insistir aquest dijous que es tracta d'un model que "insulta" els seus paisans.