LA PUGNA DE LA DRETA

La incomoditat de Cs amb Vox creix a Catalunya

El partit taronja intenta distanciar-se de l’extrema dreta tot i competir per l’espai antiindependentista

i
ANNA MASCARÓ
3 min
De baix a dalt: els caps de files de Cs (Carlos Carrizosa), Vox (Ignacio Garriga) i PP (Alejandro Fernández) al Parlament.

BarcelonaLa incomoditat de Ciutadans envers Vox ha anat creixent a Catalunya. La formació taronja, que el 2017 abanderava el to més dur contra l’independentisme, té complicat ara trobar el seu espai, amb només sis diputats i per darrere del partit d’extrema dreta mentre aquest va guanyant terreny al carrer. Després de la desfeta electoral del 10-N, Inés Arrimadas malda per situar-se com a formació liberal i centrista a l’Estat, una aposta que també està fent al Parlament, on la figura més moderada de Nacho Martín Blanco ha anat guanyant pes. Però com es pot conjugar això amb la batalla per liderar l’antiindependentisme a Catalunya?

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

Vox va deixar clar que no es deixaria comandar per Cs quan va plantar la convocatòria que els taronges van fer al juny a Barcelona contra els indults: sí que hi van anar el PP i Societat Civil Catalana (SCC), però tot i així la concentració no va aconseguir reunir més de 300 persones. En el cas de la manifestació a la plaça Colón de Madrid, Cs i el PP van evitar la fotografia de la triple dreta per a la qual el 2019 sí que havia posat Albert Rivera. I el passat 12 d’octubre, Dia de la Hispanitat, va ser Cs qui va optar per abstenir-se de ser a la capçalera de la manifestació convocada per Catalunya Suma i evitar així aparèixer a la foto amb Vox i el PP, que hi va participar amb el regidor Josep Bou i el secretari general del partit, Santi Rodríguez.

Aquesta decisió de Cs, coordinada amb l’executiva de Madrid, no va estar exempta de crítiques, tant dels organitzadors de la concentració com provinents del mateix partit, ja que alguns no van entendre l’absència. Les fonts de la cúpula consultades, però, s’hi refermen. Argumenten que cal “marcar perfil propi”. “Hem de ser nosaltres mateixos”, asseguren, i la versió oficial és que no tenia res a veure amb Vox sinó amb la voluntat de fer la seva “pròpia aproximació” a la Hispanitat. És per això que es van estar a la seva carpa i el dia abans van convocar un acte de partit. Amb tot, altres fonts assenyalen que la presència del patit d’extrema dreta també va ser un element que van tenir en compte: “No les teníem totes, amb Vox no sempre tens garanties que no facin una animalada”.

Els dos partits comparteixen bossa electoral pel que fa al discurs unionista, i és per això que Cs ha buscat distanciar-se’n remarcant les seves diferències en el discurs social al Parlament. Cs ha rebutjat formar part del cordó sanitari contra Vox, però diputats com Martín Blanco han fet intervencions contra les proclames antiimmigració del partit d’extrema dreta. A més, la setmana passada el líder del grup, Carlos Carrizosa, va carregar en roda de premsa contra el discurs de Vox, que va considerar “absolutament comparable amb els de l’extrema dreta o del populisme de dretes en alguns dels seus aspectes”, a diferència d’altres ocasions en què Cs havia evitat fer servir l’etiqueta extrema dreta.

A veure qui és més dur

“En temes socials són de l’any de la picor i fins i tot sembla que sobreactuen”, assegura una font taronja, que considera que fins i tot en la qüestió antiindependentista Vox “mata mosques a canonades”. De fet, en l’últim ple els d’Ignacio Garriga van votar contra una proposta de Cs per “elaborar un pla nacional de llengües” perquè la consideraven massa poc contundent. Si Cs defensava que es reconegués el castellà com a llengua pròpia de molts ciutadans de Catalunya, Vox no accepta que “s’afirmi que l’espanyol no és la llengua pròpia d’una part dels espanyols”. “Això no és una competició per veure qui és més dur”, lamenta una veu taronja. Hi ha hagut més votacions on tots dos partits han evidenciat les seves diferències. La pugna està oberta.

stats