Política 09/10/2018

L’independentisme renuncia a la majoria del 21-D

JxCat no designa substituts malgrat la reclamació d’ERC però el Parlament esquiva les impugnacions

Aleix Moldes / Núria Orriols
5 min
El president, Quim Torra, i el vicepresident, Pere Aragonès, donant-se la mà durant la sessió d’ahir del ple.

BarcelonaEl president del Parlament anunciava el 25 de setembre l’acord entre JxCat i ERC que havia de resoldre la situació dels diputats suspesos pel Tribunal Suprem. Un pacte basat en tres premisses: “Que conservin l’escó, que no s’alterin les majories parlamentàries i que els acords i les votacions del ple siguin efectius”. Dues setmanes després, les votacions del ple són efectives, els diputats no han perdut l’escó, però l’independentisme s’ha quedat sense majoria absoluta a la cambra. Carles Puigdemont, Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez van renunciar aquest dimarts a designar un substitut, i la mesa -amb els vots d’Esquerra i el PSC-, seguint les indicacions dels lletrats, va revocar les delegacions de vot acordades per JxCat i ERC dijous passat. El Govern passa de tenir el suport de 66 vots a només poder disposar-ne de 61 -Toni Comín va renunciar a la delegació abans de l’estiu- i aquest mateix dimarts es van començar a notar els efectes. L’executiu va perdre tretze votacions del debat de política general -reprès una setmana després pel desacord independentista-, onze de les quals les hauria guanyat si hagués pogut comptar amb els quatre vots de JxCat que s’han esfumat.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

L’acord de la setmana passada penjava d’un fil des que, dilluns, els lletrats del Parlament van expressar per escrit els dubtes jurídics que generava la nova situació. Eren, de fet, els mateixos que dijous ja van comunicar oralment quan se’ls va consultar des de la mesa: “L’eficàcia jurídica dels actes parlamentaris en què puguin participar els referits diputats resta seriosament afectada i són susceptibles de ser invalidats”. En resum, si no eren “substituïts” per un altre diputat, no podrien exercir “el dret de vot per delegació”. L’informe va arribar dilluns, però Torrent l’havia demanat divendres, segons expliquen fonts parlamentàries a l’ARA.

Des de JxCat asseguren que desconeixien que s’hagués demanat l’informe i afirmen que dilluns al vespre el president del grup republicà, Sergi Sabrià, va parlar amb el portaveu de JxCat, Albert Batet, per validar l’estratègia a seguir l’endemà. Fonts d’Esquerra confirmen la conversa, però expliquen que Sabrià ja va alertar Batet que seria difícil defensar les delegacions en contra de la posició dels lletrats.

Un nou 30 de gener

Quan tot estava preparat perquè el Parlament, desobeint les ordres del Tribunal Constitucional (TC), investís simbòlicament el 30 de gener Carles Puigdemont, Torrent va desconvocar in extremis aquell ple. ERC es va desmarcar aleshores de l’estratègia de xoc institucional plantejada per JxCat, i ahir el president de la cambra va seguir la mateixa línia. Fonts republicanes remarquen que no estaven disposades a deixar el Parlament en uns llimbs legals, pendent de les impugnacions que segur que haurien presentat els grups de l’oposició -Cs en presentarà igualment-. Per això, abans de la reunió de la mesa d’ahir, ERC va reclamar a JxCat que designés els substituts dels seus quatre diputats afectats per la interlocutòria del Tribunal Suprem i va comunicar al grup que lidera Carles Puigdemont que revocaria les seves delegacions de vot. “Torrent buscava una excusa per desmarcar-se de l’acord de dijous”, opinen fonts de JxCat, que critiquen que els republicans s’hagin “aliat amb el PSC” per fer pinça contra ells. Per la seva banda, ERC continua acusant els seus socis d’haver incomplert l’acord que fa dues setmanes van anunciar Torrent i el vicepresident primer del Parlament, Josep Costa, i que el ple va votar ara fa una setmana. Un acord, insisteixen, que habilitava el mecanisme de la “designació” perquè els diputats segueixin votant i que rebutjava “políticament” les suspensions dictades pel Suprem.

Des de la setmana passada, Sergi Sabrià ostenta els drets parlamentaris d’Oriol Junqueras i Raül Romeva, els dos diputats d’ERC afectats per les suspensions. Gràcies a això, el president del grup republicà va poder votar ahir tres vegades. “Respectem la posició d’Esquerra”, apuntaven fonts de JxCat, tot i que mantenen que ells opten per una altra via. La direcció del grup planteja una estratègia de tensió amb l’Estat -almenys al Parlament- en la qual veien amb bons ulls posar el PSOE en la tessitura d’haver de decidir si impugnava o no les votacions del ple. Sense necessitat d’arribar a comprovar-ho, el PSC ja havia anunciat que les recorreria al TC en cas que les delegacions de vot tiressin endavant. Però, abans de l’estiu, la llista de Puigdemont fins i tot s’havia plantejat la possibilitat de perdre els quatre vots per “evidenciar” que el jutge del Suprem Pablo Llarena pretenia alterar les majories parlamentàries. Ara ha optat per aquesta opció després de dies de discussions irades amb Esquerra.

L’aval de Lledoners

Segons fonts consultades per l’ARA, l’estratègia dels republicans es va acabar de teixir divendres a la presó de Lledoners en una reunió entre Junqueras i Torrent. Les trobades a la presó van continuar el cap de setmana amb altres protagonistes però sempre amb la mateixa consigna: evitar que d’ara en endavant les votacions a la cambra catalana puguin ser impugnades i pressionar JxCat perquè tornés al pacte del 2 d’octubre, quan el ple va rebutjar políticament les suspensions i va habilitar el mecanisme de la designació. Només van poder complir amb un dels dos objectius, encara que això comportés perdre la majoria independentista a la cambra. Al vespre fonts republicanes culpaven directament JxCat de la pèrdua de nombroses votacions i pronosticaven moltes dificultats al Govern per mantenir una mínima estabilitat parlamentària. Ara, amb 61 vots disponibles, l’executiu té tres opcions per intentar assolir la majoria: el vot a favor dels vuit diputats dels comuns; l’abstenció dels comuns i el vot a favor dels quatre diputats de la CUP, o l’abstenció conjunta dels comuns i de la CUP. Tenint en compte, per exemple, que els anticapitalistes només validen l’estratègia unilateral -consideren esgotada la via del diàleg- i que Catalunya en Comú només accepta la negociació amb l’Estat, les opcions per construir una majoria sobre el dret a decidir són escasses.

Des de Lledoners, no van ser només els presos polítics d’ERC els que van prendre la iniciativa. Dilluns, preveient que l’acord per mantenir les delegacions perillava, Josep Rull va redactar una carta avançant-se als esdeveniments. Signada també per Sànchez, Turull i Puigdemont, tots quatre assumien que deixarien de votar: “Si finalment la decisió de la mesa és impedir l’exercici del nostre dret a vot, he de manifestar que nosaltres assumirem la decisió i els nostres vots deixaran de ser compatibilitzats”. El diputat Toni Morral va ser l’encarregat de lliurar ahir mateix la carta a la direcció del grup.

Calma tot i el desacord

El Parlament va constatar aquest dimarts les diferents estratègies polítiques dels socis de Govern, en el mateix escenari on ara fa uns dies s’acumulaven els retrets a plena llum. A diferència de la setmana passada, però, ni uns ni altres van voler fer sang. Junts per Catalunya ni tan sols va demanar que es reconsiderés la decisió de la mesa, avalada per ERC i el PSC, que revocava les delegacions de vot. I, des de la plaça de Sant Jaume, la portaveu de l’executiu i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, restava importància al desacord parlamentari. “Si avui s’acaben donant posicions diferents dels grups, això no té per què afectar l’acció de Govern”, subratllava després de la reunió del consell executiu.

La Generalitat nega que s’hagi reobert la crisi i els partits intenten mantenir la calma tot i l’evident desacord entre ells. La clau per entendre-ho tot plegat és el que internament tothom assumeix: la unitat d’acció s’ha de mantenir, almenys, fins a les sentències del Procés.

stats