Atribucions
Política 06/09/2020

La inhabilitació de Torra limitaria la capacitat d’actuació del Govern

Apartar el president implicaria cessar els consellers i l’executiu passaria a estar en funcions

Núria Orriols
3 min
El president Quim Torra durant una intervenció al ple del Parlament en una imatge d’arxiu.

BarcelonaEl 17 de setembre és una data encerclada al calendari del Govern: el president de la Generalitat, Quim Torra, assistirà a la vista del Tribunal Suprem que ha de decidir sobre la seva inhabilitació. A partir d’aquell dia, el Govern s’endinsarà de nou en un terreny desconegut: és probable que per primer cop el president sigui apartat del càrrec per sentència ferma en exercici de les seves funcions -per haver desobeït i no haver despenjat la pancarta del Palau- i l’executiu entri en un interinatge amb les seves facultats limitades.

La llei de presidència i del Govern regula aquesta situació insòlita. En cas que el Suprem confirmi la condemna del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per a Quim Torra a un any i mig d’inhabilitació, el cap de l’executiu quedaria cessat automàticament i, amb ell, tots els consellers. Això implicaria que el vicepresident, Pere Aragonès, passaria a ser president “en substitució”, però amb les competències limitades d’un govern en funcions. Tampoc podria exercir les competències del president que són indelegables.

El vicepresident que assumeix per suplència o substitució la direcció del govern no pot convocar eleccions, cessar o nomenar nous consellers ni presentar una qüestió de confiança al Parlament. En el cas que ens ocupa, a aquestes limitacions s’hi han d’afegir les d’un govern en funcions, regulades a l’article 27 de la llei de presidència. Habitualment aquests límits només s’apliquen des del dia de les eleccions al Parlament fins al cessament del president com a conseqüència de la investidura d’un nou candidat i la presa de possessió del seu govern.

Facultats regulades

Quan el govern està en funcions ha de limitar la seva acció a l’activitat ordinària. Això implica, per exemple, que no es poden presentar nous projectes de llei al Parlament -per fer nova legislació- ni tampoc aprovar el projecte de llei de pressupostos. Per tant, si el Tribunal Suprem decideix apartar aquest mes de setembre o a principis d’octubre el president de la Generalitat, deixarà el Govern sense la possibilitat d’aprovar els comptes del 2021. Els decrets legislatius també estan limitats. Ara bé, també és cert que, preveient situacions d’urgència o d’“interès general” -com podria ser la pandèmia del coronavirus actual-, la llei permet excepcions perquè l’executiu pugui actuar. Per exemple, el Govern sí que podria dictar decrets-llei.

A partir del cessament en el càrrec del president en exercici -si així ho confirma el Tribunal Suprem- s’obre paral·lelament un procés d’elecció d’un nou cap de l’executiu al Parlament. Un cop el TSJC executés la inhabilitació, el president del Parlament tindria deu dies per buscar una alternativa i convocar un nou ple d’investidura. El mateix Torra ha demanat que, si arriba aquesta situació, no es presenti cap alternativa per part de l’independentisme. L’oposició podria intentar posar sobre la taula un candidat, però Torrent hauria de valorar proposar-lo tenint en compte que d’entrada no tindria majoria parlamentària. D’acord amb la llei de presidència, només si hi ha una votació d’investidura fallida s’activa el compte enrere de dos mesos fins a la convocatòria automàtica d’eleccions. Ara bé, per evitar el bloqueig institucional -si no hi ha candidats- es podria recórrer a una altra opció: que el president del Parlament comuniqui al ple que no hi ha cap proposta viable com a presidenciable. Aquesta és una fórmula que ja van preveure els lletrats de la cambra en un informe el gener del 2018 sobre la investidura de l’expresident Carles Puigdemont. Seguint la doctrina del Consell d’Estat amb el tamayazo, van considerar que el president del Parlament “està facultat per activar l’inici del termini per a la convocatòria automàtica d’eleccions mitjançant una comunicació a la cambra en la qual constati la impossibilitat de la investidura”.

També és cert que aquest informe va ser polèmic -es va encarregar al llavors lletrat major, Antoni Bayona, però se’n va acabar desvinculant pel desacord amb el secretari general, Xavier Muro- i que de ben segur que, si arriba la inhabilitació de Torra, requerirà un nou estudi de la situació per part dels serveis jurídics. Si el Suprem es pronuncia en les pròximes setmanes, les eleccions es preveuen a principis de l’any que ve, després de mesos d’un Govern limitat per llei.

Què poden fer i què no un president substitut i un executiu en funcions?

Eleccions o crisi de govern

Si el vicepresident, Pere Aragonès, substituís el president no podria convocar eleccions, nomenar o cessar consellers ni presentar una qüestió de confiança.

Projectes de llei

L’executiu en funcions no pot impulsar nous projectes de llei. Tampoc el més important per a qualsevol govern, el de pressupostos. Així, si Torra és inhabilitat, la Generalitat no podria presentar els comptes del 2021.

Decrets legislatius

El govern en funcions tampoc podria fer ús dels decrets legislatius. És a dir, la possibilitat de dictar normes amb rang de llei per delegació expressa del Parlament.

Decrets llei

El Govern sí que podria dictar decrets llei d’acord amb l’Estatut. Els decrets llei són normes que acostuma a utilitzar el poder executiu per legislar per la via exprés i després convalidar-ho al Parlament. L’Estatut els limita a casos de necessitat “extraordinària i urgent”.

Urgència i necessitat

El Govern en funcions s’ha de limitar al despatx ordinari dels assumptes, llevat que ho justifiquin raons d’urgència o d’interès general degudament acreditades.

stats