Entrevista
Política 18/03/2020

Els inspectors d'Hisenda: "Joan Carles I és un ciutadà més i pot ser investigat"

El president de Gestha, Carlos Cruzado, afirma que el rei emèrit podria haver comès blanqueig

i
Ernesto Ekaizer
5 min
Carlos Cruzado presidente de Gestha

MadridCarlos Cruzado (Madrid, 1958) és el president dels tècnics del ministeri d'Hisenda (Gestha) des del 2005. Advocat funcionari del ministeri d'Hisenda des de fa 30 anys, ha treballat en la Intervenció General de l'Administració de l'Estat (IGAE) i l'Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC). Al conèixer les converses entre l'expolicia José Manuel Villarejo i Corinna zu Sayn-Wittgenstein, l'examant de l'aleshores rei Joan Carles I, el setembre de 2018, Gestha va instar l'Agència Tributària a obrir una investigació. Cruzado adverteix que, a partir del comunicat de la Casa del Rei del diumenge 15 de març en el qual s'admet l'existència d'un patrimoni de Joan Carles I a l'exterior, aquesta investigació és urgent perquè hi ha infraccions fiscals no prescrites de les quals podria derivar delicte fiscal. "El rei emèrit és un ciutadà més. I, a partir del 2014, sense cap mena de dubte", assenyala en una entrevista amb l’ARA.

Inscriu-te a la newsletter Política Una mirada a les bambolines del poder
Inscriu-t’hi

En el comunicat del diumenge 15 de març de la Casa de Rei, Felip VI reconeix l'existència de les fundacions obertes pel seu pare, tot i que nega saber que n'era beneficiari. Gestha ha instat, sense èxit, en relació al cas Villarejo, a obrir una investigació.

Quan el 2018 es van publicar les primeres informacions sobre Corinna –immobles al Marroc, comptes, testaferros, cosins–, considerem que l'Agència Tributària comptava amb indicis suficients per obrir una investigació. És això és el que vam proposar. El setembre del 2018 el jutge va dictar una interlocutòria que arxivava la peça separada Carol. I el jutge De Egea va afirmar que no hi ha indicis ferms en els àudios de Corinna amb Villarejo, que podia tractar-se d'una venjança, i, curiosament, apuntava que, requerida la unitat antifrau de l'Agència Tributària, l'ONIF, no va aportar en la seva resposta del 4 de setembre del 2018 que existissin dades sobre comptes de titularitat de Joan Carles I. Es dedueix que l'ONIF ha de traslladar que s'ha constatat que no hi ha declarats béns a l'estranger per part de Joan Carles I. L’ONIF podia haver fet una altra feina en aquell moment en vista de l'encàrrec del jutge. S'hauria d'haver obert una investigació. Ara segons el comunicat de la Casa del Rei es va posar en coneixement de les autoritats competents aquest tema. ¿Les autoritats competents,quines poden ser? L'Agència Tributària, els tribunals de justícia, la Fiscalia i, en tot cas, el govern. Si el Govern el coneix, creiem que també s'hauria d'haver obert aquesta investigació per part de l'Agència Tributària en aquell moment i, si no s'ha fet, ara s'hauria de fer sense dubtar-ho.

Vegem la possible infracció fiscal, que al seu torn podria derivar en delicte fiscal.

Al marge de la qüestió de la inviolabilitat del rei Joan Carles I durant l'exercici de les seves funcions, el juny del 2014, quan va abdicar, ja ha perdut aquesta inviolabilitat, i per això està aforat al Tribunal Suprem. El rei hauria d'haver presentat abans, el 2013, quan estava en exercici, la declaració 720 sobre béns a l'estranger. I a partir d'aquest moment pot tenir conseqüències que no l’haguessin presentat. Si això és així, cal tenir en compte que el model 720 i la regulació de la declaració de béns a l'estranger el que ens diu és que si l'Agència Tributària detecta béns, valors o drets que no han estat declarats s'entendrà com un increment de patrimoni i es portarà a l'últim any no prescrit. Si s'obre en aquest moment la investigació, o s'hagués obert, i es comprova que efectivament existeixen aquests béns que no s'han declarat, llavors en la declaració del 2015, que és l'últim exercici no prescrit –ho serà a finals de juny– se li imputaria aquest increment de patrimoni. Aquest increment de patrimoni comportaria, a part de la liquidació, una sanció del 150%, que en aquest cas si supera, com és previsible, els 120.000 euros anuals, seria un delicte fiscal, i la qüesitó hauria de passar als tribunals.

És evident, doncs, que la inviolabilitat –que s'assumeix com un fet, encara que sigui discutible– no el cobriria.

Si s'admet la tesi estesa que el rei en exercici era inviolable als fets anteriors al 2014, entenem que a partir del 2014 la investigació d'un presumpte delicte fiscal correspondria, per ser aforat, al Tribunal Suprem. I, per tant, seria responsable, per exemple, d'un eventual blanqueig de diners que es podria deduir d'aquesta investigació. El rei és un ciutadà més i ja a partir del 2014 sense cap mena de dubte. Si optem per la idea que la inviolabilitat no el cobriria ni durant el seu mandat, ens n'aniríem a l'exercici 2012 [abans de complir-se els cinc anys d'haver rebut a Suïssa els 100 milions de dòlars].

Molta gent ignora que els reis tributen.

En efecte, els reis tributen. I per això tenia l’obligació de declarar aquests béns a partir de l’1 de gener del 2013. Això seria una obligació. Una altra cosa és si després es discuteix que fins al 2014 no presentar aquesta declaració de béns a l'estranger no té conseqüències. Això es pot discutir. Però des del 2014 està clar que sí les tindria. No es tracta que els fets s'hagin produït abans del 2014 en determinats moviments. Es tracta que aquests fets amb la regulació de declaració de béns a l'estranger es produeixen amb posterioritat, en qualsevol moment quan no es presenta aquesta declaració de béns. I per aclarir la situació estem demanant transparència tant a la Casa del Rei com a la família del rei sobre els seus béns a l'estranger.

Precisament, el model 720 de declaració de béns a l'estranger es va fonamentar en la crisi econòmica d'Espanya i de l'euro, després de la gran recessió del 2008, per la necessitat d'ingressar més...

Sens dubte. També es va plantejar com a contrapunt de l'amnistia fiscal. Montoro va explicar que farien aquella amnistia però que a partir de llavors serien molt més durs.

Felip, com a príncep d'Astúries, no tenia inviolabilitat fins al 2014.

Uns possibles delictes ja estarien prescrits. És veritat que hi hauria un any, el 2013, en què hauria d'haver presentat la seva declaració de béns a l'estranger. És a dir, fins que va ser coronat.

S’hauria de demostrar que el llavors príncep d'Astúries coneixia o va ser informat pel seu pare dels moviments.

En efecte, segons el comunicat no en tenia coneixement. Nosaltres tenim clara la situació del rei emèrit. Ja ho vèiem així el 2018, quan van sorgir les primeres dades. I ara amb el comunicat de la Casa de Rei, on es corroboren les dades, és evident.

Posen l'accent en la investigació d'irregularitats tributàries.

D'aquesta investigació es pot deduir, si hi ha un increment de patrimoni no declarat i la liquidació supera els 120.000 euros anuals, que l'Agència Tributària hauria de traslladar al Tribunal Suprem aquesta informació.

Segons l’ONIF sabem que fins al 4 de setembre del 2018 Joan Carles I no havia fet aquesta declaració del 720 de béns a l'estranger.

Això sembla. Una altra cosa és que s'hagi fet aquests dies o aquest any. Per això instàvem l'Agència Tributària que obrís la investigació. Perquè si abans del requeriment l'hagués fet estaríem parlant de sancions per incompliment formal. Tot i que la declaració de béns a l'estranger, tal com es va plantejar, preveia aquestes sancions tan greus fins i tot per als que la presentessin fora de termini.

I si l'hagués fet?

Després del comunicat de la Casa del Rei ja no descarto res. Si l’hagués fet a partir del 2017, l'AT va deixar clar que en aquests casos era una regularització més i si anava acompanyada d'una regularització de patrimoni l'únic que quedaria serien els recàrrecs. Per evitar el delicte fiscal hauria d'haver-hi la regularització d'aquestes quantitats. Encara que tampoc coneixem la totalitat del possible patrimoni. En el comunicat de diumenge el rei es desvincula de "qualsevol actiu, inversió o estructura financera l'origen, característica o finalitat de la qual puguin no estar d'acord amb la legalitat o amb els criteris de rectitud i integritat que regeixen la seva activitat".

stats