Interior vol facilitar el retorn de membres d'ETA fugats

BARCELONA.El ministeri de l'Interior vol oferir als membres fugats a l'estranger d'ETA la possibilitat de tornar a Espanya sempre que es desvinculin de l'organització armada. Aquesta iniciativa -avançada ahir pel diari El País - encara no té tots els detalls tancats i, segons fonts coneixedores del procés consultades per l'agència Efe, "no es pot aplicar d'avui per demà". En principi, els membres d'ETA que no tinguin procediments judicials oberts podrien tornar a témer que se'ls imputi el delicte de pertinença a banda armada.

En tot cas, fonts coneixedores del procés asseguren que es destinaran molts esforços a verificar escrupolosament si la persona té delictes pels quals ha de ser jutjat o ha de complir condemna. Encara no és clar, segons cita el rotatiu, com s'haurà de comprovar la desvinculació de l'organització armada basca.

El pla preveu incloure també els etarres que tenen causes pendents amb la justícia. Serien jutjats a la seva tornada i ingressarien a una presó basca, on podrien acollir-se a beneficis penitenciaris inclosos en el Codi Penal. L'actual pla de reinserció de presos que es va posar en marxa a l'abril -i al qual encara no s'ha inscrit cap pres- consisteix en una sèrie d'iniciatives amb l'objectiu que els membres d'ETA facin "passos" cap a la "integració social". L'únic requisit que posa el ministeri per acollir-se al futur pla és que els etarres fugats es desvinculin de manera "clara" de l'organització, sense que hi hagi una petició de perdó.

Segons els càlculs del ministeri de l'Interior, són 300 els membres d'ETA que hi ha a l'estranger. L'associació de víctimes Dignitat i Justícia, però, considera que són 184 els que han estat dispersats per diferents països d'Europa, Àfrica i, sobretot, Amèrica del Sud. Segons la mateixa associació, n'hi ha 141 amb ordre de cerca i captura i 43 més sobre els quals no recau cap requeriment judicial.

L'ombra del dubte

Aquests últims podrien tornar a Euskadi sense problemes, segons el pla que estudia el ministre Jorge Fernández Díaz, però sempre hi ha l'ombra del dubte, i més en un procés com aquest. Segons les informacions aparegudes ahir, molts no saben amb seguretat si tenen alguna causa pendent i tampoc tenen clar si tot just arribar a la seva terra seran acusats de formar part de l'engranatge militar d'ETA.

La iniciativa d'Interior la va anunciar el ministre, de manera discreta i sense donar detalls, el 9 d'agost en una entrevista a Efe. Fernández apostava per un model de dissolució de l'organització armada semblant al desenvolupat a Itàlia amb les Brigades Roges, i assenyalava que aniria acompanyat de mesures de reinserció individualitzada dels presos, així com dels "refugiats i fugats que tinguin comptes pendents amb la justícia".

En aquesta mateixa entrevista, el ministre assegurava que el final d'ETA era totalment "irreversible", que el seu aparell militar estava "inactiu" i que la seva estructura logística es limita a mantenir la comunicació entre els seus "escassos militants" i de custodiar la xarxa de zulos on l'organització conserva el seu armament.

Bona rebuda a Euskadi

Les informacions aparegudes ahir van ser rebudes de bon grat pel govern socialista basc. El conseller d'Habitatge, Obres Públiques i Transport de l'executiu basc, Iñaki Arriola, va assegurar que el pla "és un pas més en el procés". El secretari d'Organització del PSOE, Óscar López, va prometre "lleialtat absoluta" al govern espanyol en política antiterrorista i penitenciària.

L'única veu dissident va ser la de Francisco José Alcaraz, expresident de l'Associació de Víctimes del Terrorisme (AVT) que ara lidera Veus contra el Terrorisme, i que va acusar el govern que lidera Mariano Rajoy de "trair les víctimes". "És evident que el ministeri està més preocupat pels terroristes que per les víctimes, i Rajoy acabarà fent bo Zapatero", va afirmar.