Intèrprets diferents per a català i valencià: així funcionen les llengües al Senat
Armengol matisa que permetrà el català al Congrés "al més aviat possible"
MadridEl compromís de Francina Armengol de permetre l'ús del català, l'euskera i el gallec al Congrés comença a topar amb els primers obstacles. Principalment, són dos: les resistències de la dreta i la complexitat tècnica que comporta la mesura perquè la tasca dels diputats no es vegi afectada. La mateixa presidenta del Congrés ha admès aquest matí en una entrevista a la Cadena SER que posarà en pràctica aquest objectiu "al més aviat possible", per bé que dijous durant el seu discurs un cop va ser escollida va manifestar que avalaria l'ús de les llengües cooficials de manera immediata. Jugava amb l'avantatge que no estava previst que ningú hagués de parlar i que el pròxim ple serà el de la investidura, encara sense data.
Malgrat tot, hi ha la referència del Senat. Des del 2005 es pot parlar en les llengües cooficials a la comissió de comunitats autònomes i des del 2011 al ple quan es debaten mocions. És una mena de règim parcial diferent del que ha plantejat Armengol per al Congrés –on es pretén que es pugui parlar qualsevol llengua en qualsevol iniciativa, sigui una moció, en comissió o en una sessió de control al ple– i que requeriria més infraestructura. Per fer-ho possible, la cambra alta va obrir una convocatòria i va contractar fa gairebé dues dècades 25 intèrprets. Aproximadament, el cost és d'uns 350.000 euros anuals. Els últims anys hi ha hagut algunes baixes, però es mantenen una vintena de treballadors, que són requerits quan hi ha plens. Es fan equips de set persones: dues de català, dues d'euskera, dues de gallec i una de valencià.
La distinció entre el català i el valencià s'albira com un dels conflictes que envoltaran la posada en pràctica del plurilingüisme al Congrés. El PP ja ha posat el crit al cel contra Armengol per defensar la unitat de la llengua catalana i, fins i tot, Susana Camarero, vicepresidenta popular de la Generalitat Valenciana ha anunciat que es plantegen demanar a la Unió Europea l'oficialitat del valencià si s'avé a fer-ho amb el català, arran del pacte entre el PSOE i Junts per a la configuració de la mesa del Congrés. Ja el 2005, la convocatòria d'intèrprets del Senat ho separava: als exàmens, els aspirants de català tenien discursos de polítics catalans i balears, mentre que els de valencià, de polítics valencians.
Aquesta distinció ha topat, després, amb la realitat del funcionament intern. En algunes èpoques, els treballadors de català es trobaven amb un volum de feina molt superior que el de l'intèrpret de valencià i, a la pràctica, aquest últim acabava donant un cop de mà als seus col·legues per l'absència de barreres lingüístiques. Els obstacles són més aviat polítics i, de fet, l'horitzó de plurilingüisme absolut que Armengol vol instaurar al Congrés és difícil que es pugui reproduir al Senat –la cambra territorial–, amb majoria del PP.
Armengol buscarà "consens"
"Faré una ronda amb els grups parlamentaris per intentar que sigui una posició de consens i diàleg i que puguem fer complir l’objectiu amb l’eficiència tècnica que suposa", subratllava Armengol a la Cadena SER. Fonts del seu entorn deixen clar que no hi ha impediments per establir aquest règim plurilingüístic, perquè el reglament del Congrés no fa cap referència a l'ús obligatori del castellà ni a la prohibició de les altres llengües. Només l'article 3 de la Constitució assenyala que el castellà és l'idioma oficial de l'Estat, cosa que Armengol entén que no entra en contradicció amb el seu plantejament.
El PP, però, lliurarà la batalla. Fonts del grup conservador sostenen a l'ARA que Armengol no pot aplicar aquesta nova modalitat de manera "unilateral" i consideren que cal canviar el reglament del Congrés. Al·leguen que el del Senat regula l'ús de les altres llengües oficials i també que Meritxell Batet tallava els oradors que s'expressaven en català durant l'anterior legislatura. La ja expresidenta de la cambra baixa, però, ho feia per preservar els drets dels diputats que podien no entendre altres llengües diferents del castellà i que no tenien a l'abast traducció simultània.
La "complexitat" tècnica a què es refereix Armengol és més aviat de recursos econòmics i de personal. Pel que fa als mitjans, en moltes institucions es treballa amb sistemes de traducció simultània i a diverses llengües. En el cas del Congrés, el més probable és que només calgués un règim unidireccional com el del Senat. És a dir, intèrprets que tradueixin al castellà per als diputats que no entenguin les intervencions d'un parlamentari que estigui parlant en català, euskera o gallec. A la cambra alta cadascun té un auricular que pot activar quan ho desitja. Amb tot, Armengol ha afirmat que seria "precipitat" avançar els mitjans tècnics que s'utilitzaran.
