Francesc Sánchez: "Van fer una investigació prospectiva perquè es diuen Pujol i perquè Catalunya volia la independència"

MadridFrancesc Sánchez (Sant Boi, 1971) és l'advocat d'Oriol Pujol al judici que s'està duent a terme a l'Audiència Nacional. Durant les qüestions prèvies, va denunciar que l'inici de la investigació és "il·lícita" i respon a la "voluntat" de "part de l'aparell de l'Estat" de voler "influir" en el procés d'independència. Fa unes setmanes, va aportar la documentació de la causa que està en marxa a Andorra sobre la desaparició de la Banca Privada d'Andorra per acreditar la intervenció de les clavegueres de l'Estat. Qui també va ser responsable jurídic de Convergència confia que les declaracions com a testimonis pendents de Celestino Barroso –exagregat d'Interior a l'ambaixada d'Andorra– i Joan Pau Miquel –exconseller delegat de la BPA– ho apuntalin i celebra que el president del tribunal, José Ricardo de Prada, "parés els peus" a José Manuel Villarejo.

Com valora el judici fins ara?

— En relació amb l'Oriol, força satisfet. Perquè al llarg del procediment, el seu nom no es barreja amb cap operació estranya. I, sobretot, crec que la investigació prospectiva que s'ha fet deixa clar que no hi ha prova que les operacions tinguin cap finalitat il·lícita. Les del Jordi [el primogènit] són operacions d'una persona amb força activitat fora del país, però que no tenen cap origen en la corrupció. Com que no hi ha trama, no hi ha testimonis que realment la puguin corroborar.

Parla d'investigació prospectiva. Per què diria que s'està jutjant la família Pujol?

— Perquè es diu Pujol. I perquè Catalunya, en el seu moment, va voler fer un procés d'independència. Qualsevol altra família que no es digués Pujol, que no estigués relacionada amb Catalunya i que hagués tingut diners a l'estranger, hauria parlat amb Hisenda i hauria arribat a un acord, com han fet grans futbolistes. Però la resta de coses que han anat construint formen part d'una persecució policial.

Sense l'operació a Catalunya i la policia patriòtica, no hi hauria hagut aquest judici?

— Encara més, crec que la mateixa declaració al judici de la policia patriòtica, intentant no dir res, mentint i amb amnèsies, dona fe que són els que van iniciar aquesta persecució. Quan col·labores a la justícia com a policia, t'és igual qui té la raó, el que vols és demostrar la veritat. És evident que aquesta gent no la volia perquè hi estan implicats. No ho van fer sols, hi ha persones que tenien rang polític que volien la investigació prospectiva.

Però els comptes d'Andorra existien abans del Procés i de la intervenció de Villarejo.

— Ningú posa en dubte l'existència dels comptes d'Andorra. La nostra explicació és que és la deixa de l'avi Florenci i, en el seu moment, la família va regularitzar aquests béns. L'Oriol no, perquè ja no els tenia. Evidentment, existien. Però això no pressuposa ni que tinguin cap origen il·lícit, perquè no el tenen, ni que s'hagin fet operacions de corrupció política. Jo estic convençut que l'actuació de Jordi Pujol Ferrusola, des del punt de vista de la relació amb l'administració, és impecable.

A l'escrit d'acusació, la Fiscalia menciona que Oriol Pujol era secretari general d'Indústria quan, el 2000 i el 2001, es van adjudicar tres contractes mediambientals a la societat Entorn Enginyeria i Serveis, vinculada a la família Sumarroca, un dels membres de la qual és un dels empresaris investigats.

— Al principi se li feia alguna pregunta en relació amb això, però quan va quedar clar que no hi havia cap mena de relació, el fiscal no ha tornat a preguntar sobre el tema. Qui coneix l'administració de Catalunya sap perfectament que els temes relacionats amb medi ambient no tenen res a veure amb la secretaria general d'Indústria. També s'investiguen coses a partir del 2003, quan Convergència no estava al Govern. Ells intenten ubicar una ombra de dubte genèrica.

I la interlocutòria de procediment abreviat diu que, quan "ostentava el lloc de conseller en cap", Oriol Pujol va mediar perquè Predinet –un negoci en el qual participava el primogènit– rebés un aval de l'Institut Català de Finances.

— És que l'Oriol no ha estat mai conseller en cap. Mai. No sé de què parlen. L'Oriol, quan el president Mas va arribar al Govern, no va entrar al Govern, era secretari general de Convergència. Per tant, no acabo d'entendre aquesta relació absurda. No existeix cap relació intel·lectualment sostenible.

Dimecres, l'investigador de la UDEF que va elaborar els informes clau del cas va dir que tenia "animadversió personal", tot i que després ho va matisar.

— Jo no em crec gens la matisació. Era evident que al principi deia la veritat, perquè ho deia des del rancor. En un país normal, amb aquesta animadversió, el que digui o deixi de dir té la importància relativa que té. Jo entenc que la seva declaració té un valor molt residual.

Al principi del judici, l'Audiència Nacional va decidir mantenir el president Pujol com a acusat malgrat que els informes mèdics ho desaconsellessin. Què li va semblar?

— Jo crec que va sorprendre a tothom. Crec que ha sigut el millor president que hi ha hagut a Catalunya. I quan venen dos pèrits i diuen el que diuen, se'ls ha de fer cas.

A què ho atribueix?

— A la prudència per part del president del tribunal. Veurem, el procediment no s'ha acabat.