Un jutge investigarà qui va ordenar les citacions de la Guàrdia Civil per l’1-O
L’Audiència de Barcelona obliga a admetre a tràmit una querella del col·lectiu Drets
BarcelonaEl col·lectiu Drets va guanyar ahir la primera partida i va aconseguir que s’investiguin algunes de les citacions de la Guàrdia Civil per investigar el referèndum de l’1 d’octubre. L’Audiència de Barcelona va acceptar ahir la querella que el grup de juristes va presentar fa un any contra l’institut armat per les citacions reclamades el juliol del 2017. En aquell moment, la comandància de Travessera de Gràcia va remetre diverses citacions judicials a treballadors i funcionaris del Govern en el marc d’una suposada investigació judicial per l’1-O. Tot i això, el titular del jutjat número 13 de Barcelona, José Antonio Ramírez Suñer -que té oberta una causa general contra el Procés arran d’unes declaracions de l’exsenador Santi Vidal-, va desmentir que les citacions fossin per ordre seva. Drets va presentar la querella per esbrinar si Ramírez Suñer mentia o si la Guàrdia Civil havia actuat de manera irregular.
La demanda del col·lectiu va ser desestimada inicialment pel jutjat d’instrucció número 32 de Barcelona, però ara el tribunal provincial li dona la raó i obliga a tirar-la endavant. La Generalitat, de fet, també va presentar litigi contra la Guàrdia Civil, però no va poder avançar per la intervenció de l’article 155 de la Constitució.
Entre les persones que van comparèixer a la caserna de la Guàrdia Civil hi havia l’aleshores secretari de Presidència, Joaquim Nin; el director general d’Atenció Ciutadana, Jordi Graells; el de Comunicació, Jaume Clotet, i el llavors coordinador del Pacte Nacional pel Referèndum, Joan Ignasi Elena.
Anul·lar les declaracions
La decisió de l’Audiència va ser àmpliament celebrada per Agustí Carles, membre de Drets i redactor de la querella presentada pel col·lectiu. Consultat per l’ARA, Carles adverteix que a Catalunya és el cos de Mossos d’Esquadra el que reuneix les competències policials i que, per tant, la Guàrdia Civil només pot actuar sota ordenament judicial. Per aquest motiu, Carles posa en dubte que el cos policial actués sol. “Són molt conscients que les seves competències són limitades”, reflexiona Carles.
La investigació s’obre en dues vies. Per una banda, per descobrir si la Guàrdia Civil va actuar sense requeriment judicial o, en cas contrari, si va ser Ramírez Sunyer qui va mentir quan va negar que hagués ordenat les citacions. A partir d’ara, la partida es jugarà al jutjat d’instrucció número 32, que després del requeriment del tribunal provincial està obligat a investigar la querella presentada per Drets. Així, caldrà prendre declaració al magistrat Ramírez Sunyer. Si el tribunal arriba a la conclusió que les citacions no van ser per ordre seva, es prendrà declaració als agents per provar si hi va haver falsedat documental. En els dos casos, segons el col·lectiu Drets, el tribunal podria anul·lar les declaracions.
Drets decidirà els pròxims passos segons com avanci la investigació. Això sí, el col·lectiu té clar que que si el tribunal demostra que Ramírez Sunyer va mentir quan va negar que ell havia encarregat les citacions hi haurà base per querellar-s’hi per prevaricació.
