Jordi Pujol defensa que no va utilitzar la Generalitat per lucrar la seva família
L'expresident i els seus fills presenten els seus escrits a l'Audiència Nacional
Madrid / BarcelonaUn breu repàs de la deixa de l'avi Florenci completa l'escrit de defensa que l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha presentat a l'Audiència Nacional, que el jutjarà per associació il·lícita, blanqueig de capitals i altres delictes. En només dues pàgines, l'advocat Cristóbal Martell sosté que no va utilitzar l'administració catalana per lucrar la seva família. "Mai en l'exercici de la seva alta funció pública, Jordi Pujol i Soley va tòrcer el seu recte i digne exercici [...] desoint l'interès general per motivacions econòmiques que afavorissin l'interès particular o dels seus fills. L'acusació no identifica cap segment fàctic d'aquest tenor", argumenta la defensa.
L'Advocacia de l'Estat no acusa Pujol, però la Fiscalia li demana 9 anys de presó. L'expresident no és l'únic membre de la família que ha presentat a l'Audiència Nacional un escrit de defensa. També els seus fills Jordi, Josep, Oriol, Marta, Mireia, Oleguer i Pere Pujol Ferrusola. El primogènit de la família és qui s'enfronta a una petició de condemna més alta. La Fiscalia demana que el condemnin a 29 anys de presó i els lletrats de l'Estat a 25. La resta de germans s'enfronten a penes d'entre 8 i 14 anys.
"No existeix un sol ingrés al patrimoni dels seus fills i esposa que tingui relació causal amb un abusiu i il·legítim exercici de la seva autoritat i potestat públiques", insisteix Martell. El lletrat del president de la Generalitat entre 1980 i 2003 explica que Florenci augurava un "futur incert" per al seu fill, a conseqüència de la seva implicació política i la "profunda inestabilitat" al país, i va deixar a la seva jove i als nets un patrimoni "per amortir futures eventualitats" pel "risc polític que assumia Jordi Pujol".
Segons l'escrit, l'any 1990 el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, va assumir la gestió d'aquest patrimoni que defineix com un "fons familiar" que en el moment de morir l'avi dels Pujol sumava 140 milions de pessetes (en dòlars) i que "no tenen cap relació" amb tota la trajectòria de l'expresident al capdavant de la Generalitat. És a dir, l'escrit de defensa no se separa ni un mil·límetre de la versió oficial que va fer pública l'expresident quan va confessar haver mantingut diners a l'estranger mentre era el cap del Govern.
Martell insisteix que no hi ha "ni un sol ingrés" en el patrimoni dels fills de Pujol ni de la seva dona –exclosa del judici per raons de salut– que tingui relació "amb un exercici abusiu i il·legítim de la seva autoritat i funcions públiques". Segons el lletrat, l'acusació no en té cap prova, com tampoc del fet que l'expresident fes algun tipus de "gestió" o exercís "influència" per afavorir la dona o els fills, ni ells l'hi van demanar.
La referència a Villarejo
Si l'escrit de defensa de l'expresident ocupa encara no tres pàgines, el del primogènit dels Pujol en té 51. A l'hora de defensar la seva innocència, el fill gran dels Pujol recorda que va ser l'excomissari José Manuel Villarejo qui va començar a investigar-lo "fora de tota legalitat processal i control judicial", juntament amb l'aleshores director adjunt de la Policia, Eugenio Pino. Arran del testimoni de l'exparella de Pujol, Victoria Álvarez –que no declararà al judici–, explicant que l'havia acompanyat a Andorra carregat amb bosses amb bitllets de 500 euros, tots dos haurien "desplegat una operativa d'assetjament i coaccions" sobre executius i treballadors de la Banca Privada d'Andorra (BPA) fins a aconseguir que es filtressin els moviments de diners al país veí.
A partir d'aquí, Pujol Ferrusola torna al relat del pare i assegura que els diners que va administrar a Andorra eren fruit de la deixa de l'avi Florenci, que "es va beneficiar de tres devaluacions de la pesseta i una inflació galopant" fins a convertir-se en 500 milions de pessetes. A partir del 1992, i veient que no hi havia la inestabilitat temuda per l'avi, els germans i la mare van anar retirant els diners, a raó d'uns 126 milions de pessetes (uns 750.000 euros) per cap.
El primogènit assegura que mai ha engrossit la seva part del llegat amb ingressos "vinculats" a contractes públics il·lícits. Igual que el pare i la resta de germans, Pujol Ferrusola nega haver utilitzat el seu nom o la posició de l'expresident per aconseguir cap tracte de favor en adjudicacions. Els seus ingressos, diu el seu advocat, són derivats d'una "ingent i heterogènia" activitat de negocis, bona part dels quals es van produir amb els tripartits de Pasqual Maragall i José Montilla a la Generalitat. Segons Martell, en set anys d'investigació la Fiscalia només ha aconseguit posar en dubte una desena d'expedients de contractació pública, sense que s'hagi "evidenciat" que s'han fet fora de la llei o "amb la intervenció directa o indirecta" de l'expresident. "Tampoc s'ha evidenciat ni una sola conducta d'inducció o influència de la resta de germans", insisteix.
L'únic dels fills de l'expresident que es va dedicar al món de la política, Oriol Pujol, també es refereix a l'operació Catalunya com l'inici de la causa. L'advocat que el representa, Xavier Melero, nega que la família sigui "una associació constituïda per delinquir" i assegura que només es van posar d'acord a l'hora d'"admetre l'ingrés en els seus comptes" de la deixa, un origen que Oriol Pujol va trobar "versemblant" tot i que mai va participar en la gestió dels fons. De fet, l'expolític explica que el 2010 va cancel·lar el seu compte i va renunciar als diners, que van passar al seu germà gran. Oriol Pujol, que va abandonar la política arran del cas ITV, també nega haver participat en cap de les adjudicacions sota sospita quan era secretari general d'Indústria de la Generalitat.
