Jordi Turull: "Junts no es planteja deixar el govern sinó avaluar-lo"

BarcelonaJordi Turull (Parets del Vallès, 1966) és el nou secretari general de Junts per Catalunya. Va presentar-se al càrrec en una llista única amb la presidenta del Parlament, Laura Borràs. La setmana passada va ser designat, i ella proclamada presidenta del partit.

Haver tret més vots que Laura Borràs té alguna importància?

No en té cap. Primer perquè no competíem, i després perquè estem parlant d’un diferencial molt petit.

Junts és el partit de Puigdemont?

És el partit del president Carles Puigdemont. Per a nosaltres és l’autèntic referent. De fet, és qui ho va impulsar. Ens volem amarar de tot allò que encarna el president Puigemont, i quan ens ho diuen com a retret, per a nosaltres és un orgull i és un honor.

Però ell no vol presidir el partit.

Ell serà sempre de Junts. Ho va dir a Argelers, però ara cal renovació de càrrecs i aprofita això per concentrar-se en la responsabilitat de presidir el Consell per la República.

Qui mana al partit ara?

La responsabilitat de prendre les decisions del partit és compartida per la presidenta Borràs, per mi mateix i per tota l’executiva. I a més a més de manera molt molt parlada també amb totes les persones que tinguin responsabilitats a nivell territorial. Ara, al final de tot pels encerts i sobretot pels errors que puguem cometre, n’assumim la responsabilitat la presidenta Borràs i jo mateix.

Puigdemont pot vetar, bloquejar?

No ho ha fet mai, tampoc mentre era president de Junts. En aquests temes més del dia a dia de decisions no hi entrava. El que sí que fa són plantejaments de caràcter general. A més a més amb una perspectiva allunyada de les disputes del dia a dia, amb molta més informació del que s’està coent a Europa també per a un procés tan important com el nostre.

La d’Argelers de fa uns dies és la primera part del congrés de Junts. Ara en vindrà una segona, el 16 i 17 de juliol. Hi ha una proposta que dona per finalitzat el recorregut de la taula de diàleg i planteja que el proper 1 d’octubre sigui un punt d’inflexió cap a la independència. Què hauria de passar?

D’aquí al juliol volem definir la nostra partitura. I del juliol fins a l’1 d’octubre volem parlar amb les entitats i partits que vam fer possible l’1-O: ens hem de trobar, anar compactats i passar d’una vegada a la iniciativa. Hem de passar a l’acció, acció intel·ligent. La gent no vol que busquem culpables, vol solucions. Portem cinc anys aguantant cada dia més repressió de l’Estat. L’1 d’octubre és una data que et pots marcar com a termini perquè puguem dir: proposem aquest nou full de ruta.

Les bases també decidiran si continua havent-hi govern de coalició entre Junts i Esquerra?

Els afiliats són els que van validar un acord de govern per més del 80%. Per tant, si hi ha alguna alteració o replantejament que proposem des de la direcció, també ho han de ratificar les bases.

L’executiva dirà si considera oportú continuar al govern o no?

O podem plantejar una reformulació de l’acord. En aquell moment es va sortir d’un context determinat, amb unes expectatives d’ERC sobre la taula de diàleg. Molt bé. Ara el context és un altre: que de la taula de diàleg s’ha fet una reunió. El que no pot ser és que el diàleg sigui l’hipnotitzador del moviment independentista. Això ja no dona més de si, està arribant a un punt que ens hi va la dignitat. Quan reacciona l’Estat? Quan nosaltres anem a la nostra i anem a l’una. Reacciona malament, perquè només t’ofereix l’amenaça com a bandera i la resignació com a camí. I evidentment aquest no és un país de resignació, hem de passar a l’acció.

Les possibilitats de continuar al govern o sortir-ne són del 50%?

No ho posaria en percentatges. Ens hem marcat un mètode i un temps. El mètode és: fem aquesta avaluació, l’analitzarem i a partir d’aquí, veurem.

Un partit que es pretén gran i endreçat cedirà quotes de poder?

El que no farem és bloquejar el país al servei d’un pacte. Volem seguir un itinerari que culmini allò que vàrem votar i decidir l’1 d’octubre. El titular és: Vostès es plantegen sortir del govern. Nosaltres del que no ens podem despistar és de l’objectiu, l’objectiu en el camp de la independència i en el camp econòmic, social i de la transformació.

Des de l’oposició es fa millor, això?

Evidentment que des del govern tens moltes més oportunitats, però tu el que sempre has de fer és avançar, no recular. Jo no dic que Junts es plantegi deixar el Govern, no: Junts el que es planteja és veure si s’estan complint els compromisos que ha adquirit, i si serveixen per avançar. És una avaluació.

Parlava del context. Per exemple, ERC pot condicionar el govern espanyol. No és millor un executiu de Sánchez que un de PP i Vox?

El que ens agradaria justament a Madrid és fer un front comú. Ens estem confrontant a un Estat. Si llavors la lògica és: ajudem a apuntalar aquest Estat perquè déu-nos-en-guard que en vinguin uns que siguin pitjors; llavors com que això serà sempre així, tanquem la paradeta i diem oblidem-nos-en. Potser seran més antipàtics, però no massa pitjors ni faran massa més guerra bruta. Perdoni, és que jo vull deixar de formar part d’aquest estat. A veure si ens entenem.

Mentre fa aquest discurs, Junts ha votat la llei del català, que és una manera d’acomodar el 25% del castellà a les escoles. Algú dirà: han abaixat el cap. Jo li diré realpolitik.realpolitik

— S’han buscat les fórmules per poder combatre allò que pretén carregar-se el nostre model lingüístic i s’han utilitzat totes les forces. És veritat. Estem en una limitació jurídica i no hem aconseguit el 100%. Però no ens podem quedar barallats i encallats amb les engrunes, quan ens adonem cada dia amb el tema de la llengua que fins que no siguem un estat propi llavors no la tindrem blindada absolutament.

Són només engrunes?

Ho deia en el sentit que moltes vegades ens barallem entre nosaltres perquè no tenim els instruments. S’ha fet molt bona feina. S’ha creat un àmbit legal per protegir tot això que volíem, conscients que ara vindran els tribunals i diran: és igual el que heu fet, tornarem a intentar entrar per aquí o per allà.

Junts serà capaç de parlar amb una sola veu? Diuen que hi ha octubristes i lauristes.

Des d’alguns entorns mediàtics a mi em diuen que jo soc el pragmàtic i que no soc l’octubrista. M’ho poden dir mirant-me als ulls? He sortit de la presó encara més convençut de com hi vaig entrar.

ERC és d’esquerra i vostès de centre o centreesquerra?

Tenim corrents ideològics. Volem representar el moviment independentista i per això ens diem Junts tot l’espectre.

Se sent al·ludit per Gabriel Rufián quan va parlar dels “tarats” que van proclamar la independència?

Jo soc un tarat total. Recordo la trobada aquella a la Casa dels Canonges amb Josep Rull i el president Puigdemont. També hi havia en Josep Rius i el president Artur Mas. Nosaltres vam empènyer perquè la decisió final fos fer la declaració unilateral d’independència. Al final el que compta són els fets. Sí que hi ha una diferència estratègica important amb ERC. Ells diuen: hem de ser més per començar a fer. Nosaltres diem: o comencem a fer o mai en serem més. Ara, vam ser capaços de posar-nos d’acord. L’independentisme per anar bé ha de deixar la calculadora i s’ha de concentrar en la brúixola.

Quan Rufián parla com parla, parla per ell o és el resultat de molts anys d’un enfrontament descarnat entre ERC i primer Convergència, després el PDECat, i ara vostès?

Només ho sap ell. A vegades en política hi ha gent que escriu un personatge i l’ha d’anar alimentant i a vegades es passen de voltes. Per sort el nostre interlocutor no és Rufián. És trist perquè a Madrid podríem fer una feina molt més compactada. Veure retrets cap a nosaltres des de Madrid davant de tots els altres, que deuen aplaudir amb les orelles, és dels episodis més tristos.

Pot ser que a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, se li obri judici oral. Si ERC i la CUP donen suport a la seva suspensió al Parlament, què farà Junts?

Vull confiar que tant ERC com la CUP posin per davant la presumpció d’innocència. Ja ho abordarem. Prefereixo dedicar energies a recosir complicitats que no pas a ampliar retrets.

El cas de Laura Borràs és causa general contra l’independentisme?

La presidenta està donant totes les explicacions i, per tant, m’agradaria que no ens tiréssim més trets al peu.

Per què Junts sortirà bé si va fracassar el PDECat?

Jo en el PDECat no hi vaig tenir cap responsabilitat. A Junts tenim clar per què ens hem ajuntat i estem molt determinats. Quan vols quedar bé amb tothom acabes quedant malament amb tothom. Som una força política al servei d’uns grans objectius. Fa dos anys vam començar d’una manera molt sòlida. El naixement del PDECat ja va ser el primer dia bastant complicadet. Jo crec que el PDECat ha estat un parèntesi que no ha acabat de funcionar perquè la referència va ser la funció que va tenir en el seu moment Convergència. En canvi, Junts s’assembla molt més a aquell esperit de transversalitat de Junts pel Sí.

Fa quatre anys el vaig entrevistar a la presó d’Estremera. Em va dir: “De fet, això de la família és un joc d’enganys, perquè si vostè ens ho pregunta a la meva dona o a mi, li direm que estem molt bé. Podria pensar que mai no havíem estat tan bé d’ençà que soc a la presó”.

Ens vam prometre que no ens enganyaríem més. Uns estem fora de la presó, però hi ha gent en una presó de vidre que es diu exili.

Està disposat a tornar a la presó?

No en tinc ganes. Però no em condicionarà mai el fet d’estar pendent de si pots tornar o no tornar a la presó. Això no va de projectes personals.