La justícia no investigarà l'espionatge a Pedro Sánchez amb Pegasus per l'"obstrucció" d'Israel

MadridL'Audiència Nacional s'ha vist obligada a tornar a arxivar la investigació sobre l'espionatge amb Pegasus al president espanyol, Pedro Sánchez, i tres ministres per culpa de la falta de col·laboració d'Israel, ja que és en el país hebreu que l'empresa NSO Group produeix el programari espia. En quatre ocasions –entre el 2022 i el 2025–, el jutge José Luis Calama ha demanat informació a Israel sobre aquesta empresa, però el país hebreu s'ha negat reiteradament a contestar i ell, de "manera indefectible", s'ha vist obligat a aparcar la causa. És a dir, la justícia no podrà esbrinar per ara qui hi havia al darrere de l'espionatge al president espanyol.

Segons el jutge, la instrucció romandrà arxivada fins que la informació que obtingui a través d'un "eventual i poc probable compliment" de la comissió rogatòria que Israel té "obstruïda" permeti que continuï la instrucció. El jutge Calama fins i tot va sol·licitar a Israel poder viatjar fins allà per interrogar el CEO de NSO, però mai va rebre una resposta. "Ara com ara, no s'ha rebut justificant de recepció ni cap contestació a les comissions rogatòries", es queixa. L'últim recordatori va ser el febrer del 2025, nou mesos després que esclatés una crisi diplomàtica entre Espanya i Israel i que Pedro Sánchez reconegués l'estat de Palestina.

El magistrat lamenta que el "manifest incompliment" de les obligacions internacionals per part d'Israel "impedeix avançar" en la investigació dels fets i denuncia que el país hebreu s'ha eludit el compliment d'aquestes obligacions "sense cap fonament jurídic" i sense oferir "mecanismes alternatius". Això sí, avisa que la causa es podrà reobrir quan "desapareguin els obstacles" que hi ha ara. "Israel no presta a Espanya un nivell de cooperació equivalent al rebut en supòsits substancialment anàlegs", afegeix. I dispara amb duresa contra els bastons a les rodes amb què s'ha trobat: "Tal comportament trenca l'equilibri propi de la cooperació internacional i vulnera el principi de bona fe que ha de regir les relacions entre estats".

Tot plegat es remunta al maig del 2022. La Moncloa va denunciar que els telèfons del president espanyol i de la ministra de Defensa, Margarita Robles, van ser espiats el 2021. Posteriorment, es va descobrir que també havien estat infectats els dispositius del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i del ministre d'Agricultura, Pesca i Alimentació i exambaixador al Marroc, Luis Planas, i el govern espanyol va ampliar la denúncia. Les peticions d'informació a Israel responien al fet que era "imprescindible" determinar la "identitat" de les persones que haurien participat en la comissió dels fets, que apuntarien als delictes relatius al descobriment i revelació de secrets.

La falta de col·laboració d'Israel ja va forçar l'instructor a arxivar provisionalment la causa el juliol del 2023. Però l'abril del 2024 la va reobrir després de rebre informació de França, que el 2021 havia iniciat una investigació quan va saber-se que el president de la República, Emmanuel Macron, juntament amb periodistes, advocats i altres dirigents polítics també havien estat espiats. Ara bé, la informació que va facilitar el país veí no ha aportat "cap novetat" sobre les dades que han pogut ser extretes dels telèfons infectats a Espanya, ja que el codi nociu "no deixa registres d'activitat més enllà de la quantitat de dades extretes". Per tant, és "tècnicament impossible" afirmar res sobre la "naturalesa de la informació" a la qual han pogut tenir accés els atacants. A més, el CNI ha conclòs que és "impossible" establir "cap relació o vinculació" entre les infiltracions a França i a Espanya.

Les sospites sobre el Marroc

Les dates de les infiltracions han conduït a pensar que l’espionatge prové del Marroc. El telèfon de Sánchez va ser infectat el maig i juny del 2021 i, justament, el 17 de maig d'aquell any més de 5.000 marroquins van arribar nedant a Ceuta, cosa que es va interpretar com un pols del Marroc a l'Estat a través de la pressió migratòria. A més, durant les mateixes dates també es va saber que el secretari general del Front Polisario, Brahim Ghali, líder polític saharaui enfrontat amb el Marroc, estava sent atès en un hospital de Logronyo. Sigui com sigui, malgrat aquestes sospites, i a falta de proves, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, va aprofitar la reobertura de les fronteres de Ceuta i Melilla per evitar donar per bones les "conjectures o hipòtesis".

Les infiltracions també s'han relacionat amb el canvi de postura de la Moncloa al Sàhara Occidental. Malgrat això, va ser el 2022 –un any més tard– quan Sánchez va decidir aliar-se amb el Marroc després de dècades de neutralitat. La ministra Margarita Robles també va desvincular les dues qüestions.