Sánchez avança amb el Marroc tot i els indicis d'espionatge

MadridMés de 5.000 marroquins arribaven nedant a Ceuta el 17 de maig del 2021. Just un any després, aquest dimarts, la frontera del Marroc amb les dues ciutats autònomes espanyoles inicia la reobertura. És una anècdota, però posa de manifest com s’està reconduint la crisi diplomàtica entre els dos països veïns, malgrat el cas Pegasus. Els indicis –les dates de les punxades i els objectius– apunten que l’espionatge als telèfons del president espanyol, Pedro Sánchez; dels ministres de l’Interior i de Defensa, i l’intent al titular d’Agricultura -Luis Planas, exambaixador al Marroc-, prové de Rabat. A falta de proves, però, la Moncloa ha decidit posar-se una bena als ulls i prioritzar el nou full de ruta pactat el 7 d’abril durant la visita de Sánchez a Mohamed VI.

“Les relacions internacionals es basen en fets, no en conjectures o hipòtesis”, repetia el ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, dimecres després de reunir-se amb el seu homòleg marroquí, Naser Bourita. Fonts governamentals admeten que en alguna reunió de les delegacions els últims dies s’ha produït alguna “broma” en relació als mòbils, però el missatge de l’executiu és no assenyalar el Marroc. “No interessa a cap dels dos governs”, deixa clar Senén Florensa, diplomàtic i president executiu de l’Institut Europeu de la Mediterrània.

Hi ha veus del govern espanyol que qualifiquen de “temerari” acusar obertament el Marroc i suggereixen que Algèria podria tenir el mateix interès o més en espiar Espanya. L’expert del CIDOB Eduard Soler fa caure ràpidament aquesta teoria advertint que seria “il·lògic” que l’empresa israeliana NSO hagués venut el programa Pegasus al govern algerià, vist com un “actor hostil” per la seva simpatia amb la causa palestina. Florensa recorda que el president francès, Emmanuel Macron, ja va optar per passar per alt el suposat intent marroquí d’intervenir el seu telèfon –ni tan sols ho va confirmar–, per bé que Sánchez ha decidit portar el cas als tribunals. “El govern espanyol perd el control de com evoluciona”, apunta.

De moment, l’origen marroquí de l'espionatge queda en el terreny de la sospita i des del govern espanyol constaten que el cas Pegasus “no està influint” en la reconstrucció diplomàtica. Ja s’ha pactat recuperar l’operació Pas de l’Estret, així com l’obertura de les fronteres a través dels passos del Tarajal (Ceuta) i Beni Enzar (Melilla) dos anys després. És un acord polític rellevant, però caldrà veure com es concreta. No se sap encara quan es reobre el pas per a mercaderies ni quan s’establiran les duanes comercials, que si bé a Melilla ja existien, a Ceuta no n’hi ha. El principal incentiu d’aquest acord és “suavitzar l’asfíxia econòmica” de les dues ciutats, apunta Soler, atès que viuen de les relacions comercials amb les zones limítrofes.

Més enllà de la comercial, Soler remarca que situar una duana a Ceuta és, indirectament, un reconeixement de l’espanyolitat de la ciutat autònoma. La garantia de la integritat territorial va ser una de les raons que la Moncloa va esgrimir en la nova etapa amb el Marroc, tot i que finalment no es va incloure a la declaració conjunta. La qüestió territorial plana sobre molts dels acords, com per exemple el de la delimitació de les aigües territorials. 

La comissió bilateral es reunirà al juny quinze anys després, però la professora de relacions internacionals Irene Fernández-Molina veu un “escull gairebé insalvable”: entren en joc les línies marítimes del Sàhara Occidental, i si Espanya acordés amb Rabat una frontera del Marroc amb el Sàhara estaria reconeixent la marroquinitat del territori ocupat.

Immigració irregular

La immigració és un altre dels factors importants per a Espanya i, segons dades d’Interior, el mes d’abril es va reduir en un 78% respecte al gener l’arribada irregular d’immigrants a les Canàries. S’ha pactat coordinació policial. Espanya tampoc vol entrades massives com les que van desencadenar la crisi, i a la declaració conjunta es va reflectir que no hi hauria “accions unilaterals ni fets consumats”. Espanya i el Marroc recondueixen relacions ignorant Pegasus i arran del gir sobre el Sàhara Occidental. Amb tot, aquest és el conflicte més enquistat.