MadridRamón Sáez té l’hàbit de caminar una hora cada dia, sobretot en la tranquil·litat de la nit. És part de la rutina del ponent d’una sentència relativament breu -96 pàgines- que, més enllà de la claredat en el fons -una convençuda absolució-, resulta entenedora. “L’estil ha de ser senzill i cuidat des del punt de vista gramatical i sintàctic, i també elegant. Cal buscar la brevetat mitjançant la síntesi, sense comprometre el deure de motivar cadascuna de les decisions”, defensava el desembre passat en la seva compareixença davant el Consell General del Poder Judicial com a candidat a una plaça a la sala segona del Tribunal Suprem. Va proposar que les resolucions tinguin una estructura homologada i coneguda pels destinataris. En definitiva, que tothom hi pugui caminar sense perdre’s.
Més enllà d’aquest detall, va destacar les seves publicacions acadèmiques sobre la mediació -no la de l’actuació dels Mossos l’1-O, sinó en el dret penal-, les minories, les víctimes, i els apàtrides de què parlava Hannah Arendt en connexió amb els desapareguts i els refugiats. “És molt coherent en l’aplicació dels drets fonamentals”, apunten fonts jurídiques. Sáez carrega una motxilla de vots particulars contra condemnes per enaltiment del terrorisme a les xarxes socials -ha de primar la llibertat d’expressió si no hi ha un perill real d’incitació al terrorisme, sostenia- i per injúries al rei per cremar fotos del rei -les institucions no han de gaudir de tanta protecció, considerava. També va apostar per absoldre els acusats del setge al Parlament del 2011.
Primer classificat en unes oposicions que el CGPJ va organitzar aquell any, Sáez va intentar fer-se valer durant la compareixença, i es va preguntar: “Quin és el problema?” Seguidament, l’anticipava ell mateix : “Cada vegada que el CGPJ nomena de manera discrecional emet un missatge, i hauria de tenir en valor la feina ben feta, però també el pluralisme”. Exvocal del CGPJ proposat per Esquerra Unida, Sáez no va aconseguir cap de les tres places que recentment va nomenar l’òrgan de govern dels jutges. En benefici del pacte amb els conservadors, la majoria del sector progressista -excepte dos vocals- ni tan sols el va arribar a proposar.
