JUDICIALITZACIÓ DEL PROCÉS

Els tres jutges que han esquerdat la unitat del Tribunal Constitucional

Xiol, Balaguer i Valdés han qüestionat el Suprem perquè no ha valorat els drets polítics de Junqueras i Sànchez
Juan Antonio Ciol, María Luisa Balaguer i Fernando Valdés, els tres jutges del TC proposats pel PSOE / EFE

La unanimitat del Tribunal Constitucional (TC) era sagrada en tot el que té relació amb el procés independentista des que es va tombar sense fissures la consulta del 9-N de 2014. Aquell precedent va obrir una etapa de consens a l’hora de suspendre i anul·lar tots els avanços sobiranistes, cada cop més ambiciosos. Un TC “polititzat”, segons considera l’independentisme, que no necessitava fer valer la majoria conservadora perquè no trobava dissidència interna en les qüestions vinculades al Procés. El judici als líders independentistes, però, transcorregut en paral·lel als intents de participació política d’alguns d’ells com a diputats al Parlament, al Congrés o a l’Eurocambra, ha provocat una situació d’excepcionalitat que fins i tot ha trastocat el Tribunal de Garanties. Juan Antonio Xiol, María Luisa Balaguer i Fernando Valdés, proposats pel PSOE, acumulen una llarga llista de vots particulars des que formen part del TC, però es van estrenar fa poc en l’emissió d’opinions que discrepen de les de la majoria del ple en temes relacionats amb el Procés: va ser en tres recursos d’empara que havien presentat Oriol Junqueras i Jordi Sànchez.

El primer trencament important de la unanimitat es va produir el 17 de desembre, quan es va donar a conèixer la sentència que rebutjava emparar el líder d’Esquerra per no haver pogut sortir de la presó provisional quan era candidat a les eleccions del 21 de desembre i, posteriorment, diputat al Parlament. En aquest pronunciament, els tres jutges subratllaven el caràcter inèdit de la situació i recriminaven tant al magistrat instructor del Suprem, Pablo Llarena, com a la sala d’apel·lacions no haver “ponderat” la conculcació dels drets polítics de Junqueras. Consideraven que no s’havia fonamentat prou per què es mantenia l’exvicepresident en presó preventiva i se li impedia fer campanya electoral. Fa una setmana Xiol i Valdés -Balaguer es va absentar de la deliberació- van adoptar el mateix criteri en relació amb una al·legació de Jordi Sànchez, a qui es va impedir assistir al Parlament per sotmetre’s a un debat d’investidura. Aquesta mateixa setmana, dimarts, es va publicar un nou vot discrepant relatiu a Junqueras, a qui no es va permetre assistir a la constitució de la cambra catalana el 17 de gener de 2018. En totes aquestes resolucions, els magistrats no han expressat que s’hauria d’haver alliberat Junqueras i Sànchez, però sí que el Suprem hauria d’haver valorat alternatives a l’empresonament i, encara que les descartés, argumentar-ne millor el motiu.

Abans de tot això, aquests tres magistrats ja havien sigut els protagonistes d’un vot particular contra el rebuig a emparar Sànchez per una multa que li va imposar Soto del Real per haver participat en la campanya de les eleccions del 21-D a través d’una nota de veu. En un paràgraf carregaven contra la majoria del TC per haver denegat el recurs de l’exlíder de l’ANC “eludint” la jurisprudència constitucional, fet que dies més tard va provocar una decisió “excepcional” de retirar el fragment. Van assegurar que s’havia firmat el vot “erròniament” i que formava part d’un “projecte inicial” sense cap relació amb la deliberació del ple.

Trajectòries de discrepància

Si bé la unanimitat havia imperat sobre el conflicte català, Xiol, Balaguer i Valdés tenen al darrere una trajectòria de discrepàncies amb la majoria del TC. Teòricament, els equilibris se situaven els últims anys en 7 a 5 favorable al bloc conservador, però sovint s’ampliava a 8 a 4 pel desmarcatge d’Encarnación Roca del sector progressista; i, fins i tot, Cándido Conde-Pumpido ampliava la majoria a 9 a 3. Els tres díscols han deixat empremta: Valdés és catedràtic en dret laboral i en diversos vots particulars ha mostrat la seva inquietud pels drets socials. Vinculat al PSOE i al sindicat UGT, es va sumar a un vot particular favorable a mantenir una llei navarresa per a la protecció del dret a l’habitatge l’any 2014, que el govern espanyol del PP veia com una amenaça a l’estabilitat financera.

La dialèctica Estat-autonomies ha estat una constant en l’activitat del TC i n’ha estat víctima el Parlament de Catalunya. En aquest embat, que ha perjudicat múltiples lleis com la de pobresa energètica i la de l’impost a les begudes ensucrades, com també mesures a favor de l’habitatge, entre d’altres, sempre s’ha produït l’opinió discordant de Xiol, que té una llista inacabable de discrepàncies amb la majoria. De reconegut prestigi a la judicatura més enllà de la ideologia, apunten fonts consultades per l’ARA, Xiol també ha destacat per situar-se al costat de la llibertat d’expressió en aquells procediments oberts per injúries a la Corona. Un d’ells, el d’Enric Stern i Jaume Roura per cremar una foto del rei, que va acabar amb una condemna del tribunal d’Estrasburg a Espanya.

Balaguer, que va accedir al Tribunal de Garanties el 2017, no amaga la seva militància feminista i la va projectar en un vot particular en el qual defensava l’equiparació del permís de paternitat amb el de maternitat. La nova legislatura portarà canvis al TC -exhaureixen el mandat quatre integrants, entre els quals Valdés- i caldrà veure si també porta un canvi de rumb.