Per què es jutja l'exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya?

MadridDaniel de Alfonso, exdirector de l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), va ser destituït el 2016 per estar vinculat suposadament amb la guerra bruta contra l'independentisme. El seu nom va quedar qüestionat arran de la publicació d'unes converses, mantingudes a les portes de la celebració de la consulta del 9-N, en les quals conspirava amb l'exministre de l'Interior del PP Jorge Fernández Díaz per fabricar informacions que incriminessin dirigents de Convergència i Esquerra. Un cop fora de l'organisme, va sortir a la llum que De Alfonso i dos ex alts càrrecs més de l'OAC van cobrar sobresous a través d'assignar-se triennis "indeguts" —que ascendeixen a 200.000 euros— i amb altres conceptes afegits a les seves nòmines, com un complement de qualitat. És el que han exposat aquest dilluns l'advocada d'Antifrau i la Fiscalia en un judici al Tribunal de Comptes, que ara haurà de dirimir si ha quedat acreditada la responsabilitat comptable de De Alfonso i el condemna a retornar els diners.

Què diu la defensa?

La defensa de De Alfonso s'ha agafat al "mòbil polític" del cessament per posar en dubte les imputacions contra el seu client. "¿Volem donar una lliçó al traïdor a Catalunya o volem buscar la veritat?", ha dit en la vista l'advocat de De Alfonso, Santiago Milans del Bosch, que ha acudit al judici sense l'acusat, que no estava obligat a ser-hi presencialment. La defensa de De Alfonso, que no ha negat els cobraments, ha tractat de desvincular-lo de la gestió de les nòmines passant la responsabilitat a qui era el cap de recursos humans, Josep Maria Sangenís, que també es va beneficiar econòmicament de les irregularitats.

En què es basa l'acusació?

"No es pot sostenir la tesi que De Alfonso no sabia res ni que fos una maniobra de Sangenís", ha replicat l'advocada d'Antifrau, Rosa Maria Pérez, que ha atribuït a l'exdirector de l'OAC un comportament "dolós, conscient i voluntari". Tant la Fiscalia del Tribunal de Comptes com l'advocada de l'OAC defensen una mateixa tesi. Segons les acusacions, l'exdirector d'Antifrau va posar en marxa una "arquitectura" de desviació de fons públics per aconseguir que les seves retribucions i les del seu cercle de confiança "augmentessin indegudament". "Els fets estan plenament provats", ha defensat Pérez, que ha refermat que hi ha documentació que no deixa marge de dubte sobre les irregularitats comptables autoritzades per De Alfonso per beneficiar-se econòmicament. L'advocada de l'OAC ha demanat a la consellera del Tribunal de Comptes encarregada del cas, Elena Hernáez Salguero, que té 20 dies hàbils per dictar sentència, que "posi remei a aquesta injustícia i menyscabament del pressupost públic".

Quants diners li reclamen?

L'OAC i la Fiscalia del Tribunal de Comptes reclamen que De Alfonso hagi de retornar més de 205.000 euros (més interessos) com a responsable comptable de les irregularitats. Concretament, són 180.033 euros de triennis inflats que va percebre l'exdirector de l'OAC, 12.030 corresponents a Sangenís i 6.317 cobrats per la directora adjunta, Maite Masià. També li reclamen 7.528 euros que es van repartir entre De Alfonso i el cap de recursos humans que provenen d'atribuir-se percentatges més elevats dels que corresponien d'un complement salarial de qualitat.

D'on arrenca la causa?

El procediment ha arribat a judici després de set anys. Es va iniciar al Tribunal de Comptes a mitjans del 2018 després que una auditoria encarregada pel successor de De Alfonso a la OAC detectés múltiples irregularitats. Les que s'han jutjat aquest dilluns són una part de les que van detectar els informes sobre el mandat de De Alfonso que va fer la Sindicatura de Comptes. Actualment De Alfonso exerceix de magistrat a Cantàbria i, segons el seu advocat, s'ha convertit en "enemic número u del pobre català". "Se'l va fer fora per un mòbil polític, no per irregularitats", ha insistit Milans del Bosch, que ha lamentat que De Alfonso va haver de marxar "de la seva estimada Catalunya" perquè va patir una persecució.