HORITZÓ ELECTORAL
Política 22/09/2020

JxCat i ERC segueixen encallats malgrat la pressió judicial

Torra declara en la segona causa contra ell per desobediència mentre espera la resolució del Suprem

Núria Orriols / Quim Bertomeu
4 min
JxCat i ERC segueixen encallats malgrat la pressió judicial

BarcelonaLa imatge d’unitat sobiranista que es viurà avui a primera hora del matí a les portes del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), amb la declaració del president, Quim Torra, per la segona causa per desobediència, serà un miratge. Amaga el desacord, encara, entre els partits i les entitats independentistes sobre com respondre a la possible inhabilitació del cap de l’executiu, tant al carrer com a les institucions. La situació es complica encara una mica més perquè el Govern treballa amb l’escenari que la sentència del Tribunal Suprem podria arribar de forma imminent. El president té previst un viatge institucional divendres a Milà (Itàlia), però l’agenda ja es configura dia a dia pensant que en qualsevol jornada poden caure l’anunci de la inhabilitació i els seus efectes polítics, ja que els jurídics -el cessament de Torra si és inhabilitat- no arribarien fins que es notifiqués la sentència al president.

JxCat i Esquerra mantenen converses a diferents nivells: d’una banda, com a socis de govern, en què el focus central és sobre el rol del vicepresident, Pere Aragonès; de l’altra, amb les entitats sobiranistes i la CUP, en què els contactes giren entorn de la resposta que podria donar el carrer al cessament del president per la pancarta dels presos polítics. Ni en un nivell ni en l’altre es respira optimisme. Tal com va avançar l’ARA, ahir la consellera de Presidència i portaveu del Govern, Meritxell Budó, va confirmar que estaven a l’espera d’un informe dels serveis jurídics en què es detallarà l’itinerari legal que s’ha de seguir en cas de la inhabilitació de Torra. També quines de les funcions que assumiria el vicepresident Aragonès com a president “substitut” es podrien desenvolupar de manera plena. Això, ahir, va ser motiu de polèmica entre els dos partits de govern i va fer aflorar fins a quin punt estan enverinats els contactes. El líder de JxCat al Parlament, Albert Batet, va avisar que el seu partit no està disposat a acceptar que Aragonès assumeixi responsabilitats que no li pertoquen: “Estem convençuts que cap independentista no aprofitarà la repressió”. El comentari no va agradar als republicans, que, també a través del seu líder a la cambra, Sergi Sabrià, van replicar buscant el cos a cos: “Batet no ha de tenir fred de peus. Ningú s’ha d’espantar, assumirem el rol que ens pertoqui i estem disposats a pactar-lo”. La picabaralla és el fidel reflex del fet que els dies passen, la sentència s’acosta i no s’albira un pacte. “La sensació és que ells [JxCat] no volen arribar a cap acord”, es lamentaven ahir fonts republicanes, mentre que des de Junts mantenen que estan oberts a pactar tots els escenaris després de la inhabilitació -si es produeix- però avisen que Torra no convocarà eleccions anticipades, tal com reclama Esquerra. Aquesta fotografia del desacord d’ahir la va acabar de completar la CUP, que des del Parlament va demanar de nou a JxCat pactar la data dels comicis i un “programa clar de mobilitzacions”.

En el terreny de com s’ha de reaccionar al carrer les coses tampoc estan gaire més clares. Què farà el president quan es confirmi que ja no ocupa el càrrec? Fonts de JxCat asseguren que el president no intentarà desobeir la sentència i que se centrarà en guanyar el seu cas a les instàncies del Tribunal Constitucional i a Europa -més enllà de la posada en escena institucional que sí que es preveu-. El temor d’ERC, però, és que JxCat vulgui traslladar la tensió al Parlament amb l’objectiu de desgastar el president de la institució, Roger Torrent.

La sensació que s’ha instal·lat en la negociació és que es repetirà el que va passar amb la sentència de l’1-O. Es va debatre i polemitzar durant mesos sobre com reaccionar-hi, va arribar el dia i el que es va veure va ser un Govern sense una resposta clara i encara menys unitària. Fins i tot Torra va comparèixer davant del ple del Parlament per presentar una proposta -tornar a exercir l’autodeterminació aquesta legislatura- que no havia consensuat ni amb JxCat, ni amb ERC ni amb la CUP.

Per acabar de complicar-ho tot, la probable inhabilitació del president amenaça amb enterrar definitivament la segona reunió de la taula de diàleg. Ahir Budó va deixar clar que la decisió del Suprem “no facilitarà ni el diàleg ni la resolució del conflicte”. La situació compromet ERC. Els republicans, d’una banda, no volen donar per liquidada la taula, ja que és una aposta seva, però, de l’altra, tampoc la poden abraçar amb entusiasme quan el Suprem està a punt d’escapçar el Govern. “La inhabilitació no ajudarà a fer que la via del diàleg i la negociació pugui donar resultats, és evident”, va admetre dilluns la secretària general adjunta d’ERC, Marta Vilalta.

Segona causa al TJSC

Mentre els independentistes negocien la resposta a una inhabilitació de Torra, el president afronta la segona causa per desobediència d’aquesta legislatura. A les deu del matí està citat a declarar al TSJC per no haver despenjat la pancarta dels presos polítics el setembre de l’any passat. A diferència de la primera causa, en què s’acusava Torra d’haver desobeït la Junta Electoral Central (JEC), aquest cop s’investiga si hauria desobeït unes mesures cautelars ordenades pel mateix TSJC que li reclamaven despenjar momentàniament la pancarta encara que no fos període electoral. Torra, però, no la va treure fins que hi va haver un requeriment judicial i es van personar els Mossos d’Esquadra al Palau. És per això que el tribunal va obrir una segona causa penal contra el president. L’origen d’aquest episodi és diferent del primer, ja que llavors la prohibició de posar el llaç groc era en la campanya per les espanyoles del 2019. Aquest segon sorgeix arran d’una demanda administrativa d’Impulso Ciudadano que qüestionava la possibilitat que hi hagués el llaç groc penjat a la façana del Palau fins i tot quan no hi ha eleccions. “Ja veurem si el TSJC podia donar una ordre en aquella situació”, deien ahir fonts de la defensa de Torra, que ja apuntaven que qüestionaran la legitimitat de les mesures cautelars que va imposar el tribunal pel llaç groc.

Com la setmana passada, quan el president va acudir a la vista del Tribunal Suprem sobre el cas de la pancarta, l’independentisme torna a arribar avui dividit a la segona cita judicial de Quim Torra.

stats