JxCat demana una victòria àmplia per tenir un govern independentista "desacomplexat" i "fort"

La remuntada del 21 de desembre del 2017 i la victòria de les eleccions europees del 2019 planen sobre la sala de màquines de Junts per Catalunya, que espera que es repeteixi el mateix fenomen aquest 14 de febrer. Fa tres anys Junts va avançar els últims dies a Esquerra dins el bloc sobiranista, mentre que en els comicis a l'Eurocambra Carles Puigdemont es va acabar imposant al PSC i als republicans amb una distància de més de 200.000 vots. Amb les enquestes que els situen amb possibilitats de guanyar, l'expresident Puigdemont ha apel·lat aquest dilluns en un míting a Lleida a aquests dos triomfs electorals per demanar el suport a Laura Borràs i derrotar el candidat del PSC, Salvador Illa. La presidenciable Borràs ha cridat a la mobilització per "guanyar bé" i tenir un govern independentista "desacomplexat" i "fort".

Per a JxCat, l'objectiu en aquest últim tram de campanya és atraure els indecisos que té amb Esquerra –a qui atribueixen la voluntat de fer un tripartit o un govern amb els comuns– i els abstencionistes. Borràs ha advertit que només hi havia dues fórmules, a parer seu, després de les eleccions: o un executiu com el de Barcelona i al govern de l'Estat o un executiu independentista encapçalat per JxCat. Una manera de posar en dubte que Pere Aragonès (ERC), si guanya les eleccions, opti per ells: insisteixen que els republicans, en cas que puguin triar amb qui fer majoria, optaran per altres forces polítiques.

Borràs també s'ha compromès a "transformar" el país en termes de gestió si arriba a la presidència de la Generalitat. Des de l'inici de la campanya de JxCat que els aspectes sectorials havien quedat aparcats per la proposta de la DUI, i en aquest últim tram el partit vol treure pit del seu programa electoral. És per això que en el seu discurs Borràs ha fet referència, per exemple, a mesures de Salut com augmentar la despesa en 5.000 milions d'euros o les de lluita contra la pandèmia –proposen l'ús de la tecnologia per identificar les persones lliures de covid i l'ús de mascaretes FFP2–, remarcant que recentment van ser avalades a les xarxes socials per l'investigador Àlex Arenas.

En aquest context, Borràs ha aprofitat per carregar contra Salvador Illa, que en les últimes hores ha proposat crear l'Agència de Salut Pública, malgrat que ja existeix i està liderada actualment per Josep Maria Argimon. "No només ha demostrat la seva incompetència, sinó també que no coneix l'estructura del Govern", ha dit Borràs, que ha afegit que vol ser presidenta de la Generalitat per "lluitar contra totes les desigualtats".

Però qui ha sigut més dur amb Illa ha sigut Puigdemont, a qui ha citat com a "mimat" dels grups de comunicació i de la "llotja del Bernabéu". "Illa és un candidat de segona mà, és la vergonya d'Europa en la gestió de la pandèmia i ara ens el tornen a Catalunya", ha dit, i ha afegit que és el candidat dels "partits del 155". Segons Puigdemont, Cs i el PSC s'han canviat els papers respecte a fa tres anys i Illa és ara el que va ser Inés Arrimadas (que va quedar en primera posició el 21-D): "Estan posant un ciri allà on toqui perquè Illa guanyi les eleccions".

Telecomunicacions

Al matí JxCat, en un acte sectorial gravat en vídeo, ha volgut reivindicar la seva aposta pel departament de Polítiques Digitals des de l'inici de la legislatura, un àmbit que, a parer seu, s'ha demostrat necessari sobretot arran de la pandèmia. Amb l'augment del teletreball i la digitalització aquest 2020, han apostat per seguir la mateixa línia: la candidata, Laura Borràs, des de Torroja (Segarra), un lloc on encara no hi ha cobertura, ha situat la millora de les telecomunicacions com una de les seves prioritats per aconseguir l'equilibri territorial del país. És per això que, si bé aquest mandat s'han connectat gairebé totes les capitals de comarca, Borràs s'ha compromès a donar cobertura de fibra òptica a tots els municipis abans del 2022.

"S'ha acabat la Catalunya a dues velocitats, tots els pobles han de tenir espais de desenvolupament econòmic i igualtat d'oportunitats. Que el poble més petit pugui acollir l'empresa més gran", ha dit, assumint la dotació pressupostària –que no ha concretat– que això comportarà. El partit de Carles Puigdemont ha criticat les formacions polítiques que van votar en contra dels pressupostos del 2020 de la Generalitat perquè comptaven amb la dotació pressupostària per connectar totes les capitals de comarca.

En l'àmbit de les telecomunicacions hi ha hagut un anunci més. Puigneró ha dit que "batallaran" tant al Parlament com al Congrés de Diputats per intentar que l'accés universal a internet (el mínim que ha de donar un operador a un usuari per connectar-se) sigui de 100 MB en lloc d'1 MB com preveu ara la llei general de comunicacions, segons ha explicat. "És el cost de pertànyer a Espanya", ha dit Puigneró, que ha lamentat no poder-ho regular directament des de la Generalitat. El cap de llista per Lleida, Ramon Tremosa, hi ha afegit que, segons quina formació política guanyi les eleccions del 14 de febrer, les seves prioritats no traspassaran l'àrea metropolitana i ha fet una crida a la plana de Lleida i al Pirineu i Aran a apostar per JxCat perquè busca l'"equilibri territorial". La cap de llista de Girona, Gemma Geis, ha promès posar a disposició del comerç de proximitat un centre per facilitar-los la digitalització i la venda telemàtica.

D'altra banda, en termes de fiscalitat, JxCat ha proposat bonificar l'impost de societats a les empreses que reinverteixin els seus beneficis en el seu mateix negoci. El cap de llista per Tarragona, Albert Batet, ha defensat la mesura per "incentivar" la inversió a totes les comarques i "donar suport als emprenedors", una manera –creu– d'atraure empreses també al 63% dels municipis que tenen menys de 2.000 habitants.