Política 05/05/2021

JxCat proposa unir les conselleries de Justícia i Interior

Els de Puigdemont volen mantenir el mateix nombre de carteres, sense sumar-ne una més com planteja ERC

3 min
Els negociadors de Junts sortint aquest dimecres de la reunió al Parlament
Disponible en:

Han hagut de passar més de dos mesos des de les eleccions del 14 de febrer perquè Esquerra i Junts per Catalunya abordin totes les carpetes de la negociació, també l’estructura de govern. Aquest dimecres en la trobada al Parlament no se n’ha parlat –només es fa en presència del vicepresident, Pere Aragonès–, però Esquerra estudia la proposta que JxCat els va fer arribar dimarts en la trobada de l’equip de negociació principal a la cambra. Segons diverses fonts consultades per l’ARA, els de Carles Puigdemont proposen mantenir el nombre de conselleries actual i unir en una de sola les de Justícia i Interior. D’aquesta manera n’hi hauria tretze com ara, encara que també es creés la de Feminismes que vol Esquerra. Els republicans encara no han respost a aquest plantejament, tot i que es preveu que properament facin el retorn de l’arquitectura sencera de l’executiu.

No seria el primer cop que Interior i Justícia van de bracet. El darrer govern de Jordi Pujol, en la seva última remodelació, va unir aquests dos departaments sota la batuta de Núria de Gispert. Amb la unificació d'aquestes dues conselleries s’abordarien en un mateix paraigua qüestions com els desnonaments i la violència masclista, i es convertiria en un macrodepartament perquè també inclouria l'àmbit d'emergències, ordre públic i jutjats, entre d'altres.

El nombre de conselleries tampoc és intranscendent. No només té a veure amb quines prioritats polítiques pugen a rang de departament o en el total de despesa de l'administració, sinó que hi ha una qüestió de correlació de forces entre els socis de govern. La setmana passada a Lledoners, Esquerra va posar sobre la taula que hi hagi catorze departaments més el president, és a dir, set conselleries per a ells i set més per a Junts. Això implicaria, per a ERC, guanyar un departament respecte al repartiment actual, la qual cosa no veuen amb bons ulls els de Puigdemont, que recorden que la legislatura passada ERC tenia set departaments mentre que Junts només en tenia sis més el president, Quim Torra.

En tot cas, la negociació sobre aquesta carpeta –la de l’estructura de govern– tot just acaba de començar, ja que fins ara els dos partits només han posat sobre la taula una primera proposta. El punt de partida de cadascun, doncs, pot variar en funció de com avancin les converses. Els de Puigdemont, per exemple, rebutgen dues propostes que Aragonès va plantejar dimarts: que s’uneixi Acció Climàtica i Afers Exteriors i que es dilueixi Polítiques Digitals –que volen que continuï tenint rang de conselleria amb nom propi– a Presidència.

Els negociadors d'Esquerra sortint de la reunió d'aquest dimecres al Parlament

La CUP redobla la pressió

Sigui com sigui, els negociadors no han tocat aquest dimecres la carpeta de l'estructura perquè la reunió ha estat centrada en l’estratègia del Procés. Fonts del dos equips negociadors asseguren que la contundent victòria del PP a Madrid no ha d’impactar en l’escenari català, però fan un diagnòstic diferent. ERC creu que el debilitament del PSOE és una oportunitat per arrossegar-lo cap a la taula de diàleg. En canvi, JxCat hi veu l’evidència que la negociació no funcionarà i s’ha d’optar per la confrontació.

Aquest dimecres també ha pres la paraula el tercer actor en discòrdia, la CUP, que ha pressionat perquè ERC es comprometi a complir amb el pacte que ja tenen signat. La diputada cupaire Laia Estrada ha reclamat que s’apliqui de forma immediata la moratòria sobre els projectes de les energies renovables, que es regeixen per un decret del 2019 que la CUP no comparteix. No serà fàcil, ja que JxCat no hi està d’acord. Els equilibris per arribar a una entesa a tres bandes tampoc seran senzills.

stats