L'acord pel català entra en la setmana decisiva

BarcelonaEl tram d'escales que separa la planta principal del Parlament del registre de la cambra, ubicat en un pis superior, servirà aquesta setmana per mesurar el consens que genera la llengua a Catalunya. Són els esglaons que hauran de pujar els partits per registrar la llei amb la qual volen combatre la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que imposa a les escoles el 25% de classes en castellà. Caldrà analitzar què posa a la norma, però tant o més important serà veure si aquest recorregut el fan plegats el PSC, ERC, Junts i els comuns, o si algú se'n despenja pel camí. L'únic que ara per ara està clar és que no tenen gaire més temps per negociar: el 31 de maig s'acaba el termini per executar la sentència. Tots ells coincideixen que aquesta setmana serà clau, començant per aquest mateix dilluns.

Els últims dies s'han caracteritzat per les negociacions frenètiques a quatre bandes. L'intercanvi de documents, propostes i contrapropostes ha sigut constant. L'última versió que ha pogut veure l'ARA buscava acontentar les dues parts que es troben situades més als extrems de les converses i que, per tant, podrien tenir més incentius per desmarcar-se de l'acord: el PSC i Junts. Per una banda, el text evita al·ludir explícitament que es rebutja l'aplicació de percentatges en l'ensenyament –el famós 25%– i s'utilitza una forma més ambigua, ja que els socialistes no volen plantejar un pols tan evident amb la justícia –"Les sentències s'han de complir", diuen sovint–. Per l'altra, el projecte de llei situa la conselleria d'Educació de González-Cambray al centre de la responsabilitat legal per combatre la sentència, una idea que porta el segell de JxCat.

En els actes polítics del cap de setmana, la llengua ha sigut la principal protagonista. Amb una àmplia gamma de matisos, els missatges van des dels que veuen possible l'acord –entre els quals els presidents de la Generalitat i del Parlament, Pere Aragonès i Laura Borràs– fins a les crítiques creuades. L'únic que ha sigut una constant en tothom ha sigut l'hermetisme sobre la negociació. Aquest diumenge, Jordi Turull (JxCat) i Jéssica Albiach (Comuns) no han pogut ser més explícits pel que fa als seus estats d'ànim. El primer ha assegurat que és "optimista" per trobar un acord "sense renúncies", mentre que la segona s'ha atrevit fins i tot a posar-hi data: aquest dilluns.

La qüestió és que el pacte no pot anar molt més enllà, ja que, si algun partit contrari a l'acord vol impugnar-lo al Consell de Garanties Estatutàries, això paralitzaria una setmana la votació de la llei al Parlament a l'espera del dictamen d'aquest òrgan consultiu. I si una cosa tenen clara els equips negociadors és que no es pot anar més enllà del 31 de maig. Dilluns també és un dia clau perquè es reuneixen les executives de tots els partits. Allà serà on cada formació socialitzarà les negociacions de portes endins i el contingut de la llei. S'haurà d'estar especialment pendent de la de Junts per Catalunya, com a mínim si es té en compte l'últim precedent. Els mateixos quatre actors van negociar i anunciar un acord sobre el català el 24 de març, i el partit de Puigdemont va acabar fent-se enrere.

El decret

Tots els focus estan posats en la negociació de la llei, però no s'ha d'oblidar que també hi ha a la cuina en fase d'elaboració un decret llei que promou el Govern sobre la mateixa qüestió: com defensar-se de la sentència del TSJC. A diferència de la llei, el decret genera menys problemes perquè el PSC ja té decidit no donar-hi suport. Això ha permès a ERC i JxCat elevar la contundència dels seus plantejaments i, en aquest redactat sí, fer explícit que es rebutja el 25% en castellà. Fins i tot en aquest cas es veu possible incorporar el vot de la CUP, que s'ha mostrat molt crítica en tot moment amb la posició del Govern en aquest àmbit. En l'última versió del decret a la qual ha tingut accés l'ARA, es recull que un dels criteris de l'ensenyament a Catalunya es basa en "la inaplicació de paràmetres numèrics, proporcions o percentatges en l’ensenyament i l’ús de les llengües".

El decret s'ha d'aprovar al Govern i, com la llei, també podria ser impugnat i, per tant, frenat en aquest cas durant dues setmanes com a màxim. Des del Palau de la Generalitat es valorava fer un consell executiu extraordinari dilluns per validar-lo de manera imminent o esperar a dimarts en la reunió ordinària. Sigui com sigui, no anirà gaire més enllà. En definitiva, tot plegat és una jugada d'orfebreria pel vessant jurídic perquè tots els partits en surtin satisfets pel vessant polític. Si surt bé, uns brandaran amb més força el decret i altres la llei, però tot quedarà aprovat i el consens quedarà salvat.

Les incògnites

Si hi ha pacte, tant el decret com la llei hauran de ser votats pel Parlament de manera imminent. Si ningú els impugna, en el ple de dimecres i dijous d'aquesta setmana, s'haurà d'esperar al dictamen del Consell de Garanties –que no és vinculant– i s'haurà de convocar un ple extraordinari la setmana que ve.

Tots els actors implicats en la negociació tenen clara una cosa: quan es produeixi la votació del Parlament, només serà el principi del combat contra la quota del 25%. Caldrà veure si el TSJC li sembla una resposta adequada a l'execució de la sentència i, a més, les entitats contràries a la immersió segur que hi presentaran batalla. En definitiva, s'obrirà amb tota probabilitat un conflicte entre el que diu el TSJC en la sentència i el que aprovi el Parlament, les normes del qual només es poden recórrer al Tribunal Constitucional (TC). I és al Constitucional on el Govern confia en poder derrotar definitivament els percentatges a l’escola, tot i que va ser precisament allà on tot va començar amb la sentència contra l'Estatut. Per a aquesta batalla, però, encara queda molt.