Sánchez amb banyador o Errejón al 8-M: què s'amaga darrere els vídeos amb IA del PP?
Els populars recorren a la intel·ligència artificial per plantar cara contra Vox a les xarxes socials i captar els joves
BarcelonaLa IA ha arribat per quedar-se i els partits ho saben. Alguns, per això, ja l'estan incorporant a les seves estratègies digitals per intentar que els missatges tinguin més repercussió i arribin al seu públic potencial. Ho ha explotat el PP en les últimes setmanes: primer, per fer una paròdia de la presumpta corrupció del PSOE, i aquest cap de setmana n'ha fet un altre sobre el 8-M. "No deixarem d'utilitzar cap eina per combatre el govern", apunten fonts de la direcció del PP estatal. Però què s'amaga darrere aquests vídeos? Els populars, com la resta de partits, saben que a través de les xarxes socials és per on poden captar potencials votants més joves, perquè són qui més ús en fan, també per informar-se. I el PP és conscient d'una realitat que reflecteixen totes les enquestes: que en el camp de la dreta, Vox té molta més entrada entre l'electorat juvenil. Els vídeos amb IA són per plantar cara també en aquesta arena.
Els populars van crear La isla de las corrupciones, una adaptació del programa televisiu La isla de las tentaciones, per burxar en els casos de presumpta corrupció que afecten els socialistes i, en concret, el president espanyol, Pedro Sánchez. Hi apareixien el mateix líder del PSOE i la seva dona, Begoña Gómez, o l'exministre José Luis Ábalos, entre d'altres, en banyador. El final del vídeo és el que va crear polèmica, perquè hi apareixia la bandera de la República Dominicana (on es roda La isla de las tentaciones) i les paraules corrupció, luxúria, ambició i mentides. Els populars van retirar el vídeo després de les queixes del país dominicà. Des del PP, però, no ho veuen com un fracàs, sinó que n'estan satisfets: "Ha sortit més".
El consultor en comunicació política i xarxes socials Xavier Tomàs considera que el vídeo ha aconseguit generar "soroll", però que està lluny d'assolir l'objectiu polític que hauria de tenir: el de "persuadir" el seu públic potencial. En canvi, defensa que el vídeo sobre el 8-M és diferent, perquè buscava "desmobilitzar i desmotivar les dones que voten tradicionalment partits d'esquerres". Segons l'últim baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) del mes de gener, els populars tenen una fuga d'un 5% dels seus votants cap a Vox i és el partit d'extrema dreta qui té la bossa de votants més gran entre els joves d'entre 18 i 24 anys (22,9%). En canvi, la major part dels electors del PP són persones d'entre 55 i 64 anys (un 25,4%). Des de la cúpula del partit a Madrid admeten que el seu objectiu a les xarxes és arribar, precisament, als més joves.
Els vídeos amb IA per captar públic jove coincideixen en el temps amb un nou fitxatge de Génova, el del consultor polític Aleix Sanmartín. El PP l'ha incorporat, tal com va explicar l'ARA, perquè és expert en segmentació de missatges electorals, una via per aconseguir els vots que els van faltar a les últimes eleccions generals per poder governar. Sanmartín havia treballat per al PSOE i el PP considera una estocada a Pedro Sánchez haver-lo fixat. "S’ha especialitzat en l’ús de la IA. El que està fent Trump", anotava fa uns dies una veu socialista, que en el seu moment va desaconsellar a Ferraz el seu fitxatge. Ara bé, des de Génova ja han creat un equip per treballar exclusivament amb la intel·ligència artificial.
En tot cas, els vídeos amb IA no són amb l'únic que ha innovat el PP. Els populars de Madrid, per fer-se atractius també en els seus missatges, han intentat emular la sèrie Camera café i han instal·lat una càmera en una suposada màquina de cafè a la seva seu de la capital espanyola. Per allà desfilen dirigents del partit a la comunitat amb un monotema: carregar contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu govern. "Fan la conversa política del dia i els permet comentar l'actualitat", explica Tomàs.
L'estratègia per explicar el FLA
La IA no és l'únic recurs dels partits, sinó que fa temps que intenten innovar a les xarxes. Ho van fer fa pocs dies després de l'acord d'ERC amb el PSOE per condonar 17.000 milions d'euros del FLA a la Generalitat. Oriol Junqueras va explicar què era el fons de liquiditat autonòmic (FLA) des d'un ascensor; el president d'Aragó, Jorge Azcón, ho va fer amb una pissarra, i el PP va fer servir dibuixos animats per carregar contra la condonació de part del deute a Catalunya. Tots, a la seva manera.
En tot cas, Xavier Tomàs remarca que el llenguatge s'ha d'adaptar a cada context perquè el missatge sigui efectiu: no és el mateix quan una persona mira el mòbil que quan llegeix el diari. "S'han de generar continguts pensats per a les xarxes, no utilitzar-les com un refregit de la premsa", explica en conversa amb l'ARA. El consultor recorda que el FLA és un contingut "feixuc" i que utilitzar eines com una pissarra o un espai com l'ascensor són bons exemples per apropar-se al públic objectiu. El consultor de comunicació política d'Ideograma, Xavier Peytibi, afegeix que amb continguts més pedagògics, com els que han fet alguns partits sobre el FLA, s'aconsegueix més "impacte": "Quan envies missatges menys ideològics, més entretinguts, audiovisuals i innovadors, aconsegueixes impactar més amb el missatge".
El govern de Castella-la Manxa ha optat per un vídeo que vol ser igual de pedagògic sobre el FLA, però sense fer servir la cara del seu president, Emiliano García-Page. En aquest cas, és un noi jove el que explica per què beneficia la seva comunitat la condonació de part del deute del FLA. "Generar continguts més soft, que sense ser tan ideològics entren una mica millor a la gent que no està ideologitzada", apunta Peytibi.
La relació directa
Hi ha polítics que també utilitzen les xarxes socials per intentar interactuar amb la ciutadania. És el cas, per exemple, del president de França, Emmanuel Macron, que contesta preguntes dels seus seguidors; però també n'hi ha exemples a l'Estat, com el president de Galícia, Alfonso Rueda. Ara bé, els experts en comunicació política admeten que tant a Catalunya com a l'estat espanyol aquesta comunicació a través de les xarxes socials encara està poc desenvolupada respecte a altres països. I en aquest sentit, tant Tomàs com Peytibi posen èmfasi en una qüestió: segmentar correctament els missatges perquè tinguin impacte. Tomàs, en aquest sentit, defensa que la publicitat és clau, tot i que aquí encara s'utilitza poc.
